Els que més o menys hem anat seguint la trajectòria d'Adam Green, aquesta mena de cantautor irreverent de sò californià, amb lletres divertides cantades amb un veu profunda i música a lo Jack Johnson... vaja, folk rock de bon rotllo per nar fent... ens ha sorprés molt l'últim disc. I es que aquest germano-nordamericà, besnét ni més ni menys que del mismíssim FRANZ KAFKA, va al grà: cançons curtes, de menys de 3 minuts sovint, per explicar la història i poca cosa més... sense filigranes.
El nou disc, de bones a primeres no em va agradar gaire. Coros i vents en l'Adam Green? Què són aquest arrangament? Què se n'ha fet de la puresa i simplesa del cantautor de lletres com la de Jessica Simpson, Bluebirds,... no serà que l'èxit de la banda sonora de Juno se l'hi haurà pujat al cap?
Però no...Un cop superat el xoc, es descobreix rápidament que Morning after Midnight és un festival, casi disco funky.
I com camina Broadcast Beach i quin canvi a Cannot Get Sicker, fantástica i ben fosca... , en comparació a la happy Twee Twee Dee i Tropical Island que són les que mantenen més l'esperit de discos anteriors. You Get so Lucky incorporant unes flautes peruanes que te mueresI que la música d'Adam Green continúa emanant bon rollisme per tots els quatre costats.
Vaja, ideal per anar de camí cap a la platja aquest estiu...
Web oficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada