Parlar d’aquesta dona menuda és fer-ho de melancolia, intimisme, sentiment, lluita. Escoltar-la és sinònim de moviment, pau, africa, sensualitat. Si, és Cesària Evora, una de les millors artistes africanes que aquell oblidat continent que es diu Àfrica ens ha donat. Nascuda a l’illa de Sao Vicente (Cabo Verde) és una de les màximes exponents d’una música africana que lluita per fer-se pressent al món. Juntament amb altres il·lustres cantants africans com Youssou N’Dour o Ismael Lô reivindiquen una forma d’entendre la música diferent al que habitualment estem obligats a escoltar a la ràdio, televisió o...a les botigues de roba.
La seva discografia és molt àmplia, en total 13 discos que inclouen els sempre socorreguts recopilatoris que hom utilitza per apropar-se d’una manera ràpida i pràctica al que teòricament és lo millor d’un artista (encara que després ja sabem que això no sempre és així).
Jo destacaria un grapat de cançons de les quals en tinc un record i una ubicació (ja se sap...quasi sempre relaciones una cançó amb un fet o un lloc en la teva vida) però com s’ha de sintetitzar dono una menció especial a “Sodade”, “Angola”, “Bondade e maldade”, “Africa Nossa”, “Sangre de Beirona” o “Beijo Robado”
Encara recordo quan, assistint a un espectacle de dansa contemporània que es feia a Guayaquil fa pocs anys i davant la meva sorpresa, van iniciar l’obra amb la cançó de “Sodade” i el misticisme que es va crear a la sala, malgrat pràcticament ningú entendre la lletra de la cançó, encaixava perfectament amb el que volia expressar la dansa: melancolia, reivindicació i felicitat.
Per cert, el seu darrer tresor musical “Rogamar” amaga molts sons amagats en una continua reivindicació del mar i de tradicions marítimes, ja sigui a través de violins, guitarres, tambors, “batucadas”, piano, etc.
Per il.lustrar-vos una mica us deixo un fabulós duet entre Cesaria i Maritza cantant Sodade http://es.youtube.com/watch?v=g3oq3kYI4A8 i com no, la seva pàgina web on –gràcies senyors de la discrogràfica!- podem escoltar troços de tota la seva discografia http://www.cesaria-evora.com/
Bon profit
La seva discografia és molt àmplia, en total 13 discos que inclouen els sempre socorreguts recopilatoris que hom utilitza per apropar-se d’una manera ràpida i pràctica al que teòricament és lo millor d’un artista (encara que després ja sabem que això no sempre és així).
Jo destacaria un grapat de cançons de les quals en tinc un record i una ubicació (ja se sap...quasi sempre relaciones una cançó amb un fet o un lloc en la teva vida) però com s’ha de sintetitzar dono una menció especial a “Sodade”, “Angola”, “Bondade e maldade”, “Africa Nossa”, “Sangre de Beirona” o “Beijo Robado”
Encara recordo quan, assistint a un espectacle de dansa contemporània que es feia a Guayaquil fa pocs anys i davant la meva sorpresa, van iniciar l’obra amb la cançó de “Sodade” i el misticisme que es va crear a la sala, malgrat pràcticament ningú entendre la lletra de la cançó, encaixava perfectament amb el que volia expressar la dansa: melancolia, reivindicació i felicitat.
Per cert, el seu darrer tresor musical “Rogamar” amaga molts sons amagats en una continua reivindicació del mar i de tradicions marítimes, ja sigui a través de violins, guitarres, tambors, “batucadas”, piano, etc.
Per il.lustrar-vos una mica us deixo un fabulós duet entre Cesaria i Maritza cantant Sodade http://es.youtube.com/watch?v=g3oq3kYI4A8 i com no, la seva pàgina web on –gràcies senyors de la discrogràfica!- podem escoltar troços de tota la seva discografia http://www.cesaria-evora.com/
Bon profit
