dissabte, 8 de desembre del 2007

RAHSAAN PATTERSON







Aquest músic és una descoberta recent, gràcies aquesta vegada a l'Uri...al que dec tantes altres descobertes musicals d'envergadura! Encara és aviat per dir un disc o un altre; de moment, estic tot just començant a tastar l'etílic "Wines and Spirits" i una mica de "Love in Stereo".

Si us agrada la música vocal, amb pinzellades de rithm and blues revisitat, us pot fer el pes. Miraré d'ampliar el post a mesura que el conegui millor.

No us el deixeu perdre però, pinta molt i molt bé!

Un parell de links, a la web oficial, i a Youtube, també aquí , o al seu lloc a myspace

dijous, 25 d’octubre del 2007

FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES


Un grup genial.

Vaig veure que venien a Sabadell i com que ja feia temps que em tenien encuriosit (els havia vist en algun programa de nit del 33), vaig buscar a veure com sonen.

És una meravella, de molt bon rotllo per qualsevol moment. I bé, tothom parla meravelles de la veu d'ella... no seré pas jo qui contradigui la majoria, al contrari. D'aquelles veus que et farien interessar-te per l'estat civil d'ella...

No us els perdeu. Jo estic escoltant el darrer disc, 'La luz de la mañana'. Canten en castellà, excepte mínimes frases en català. Els incloc però, encara que no passarien el criteri de Frankfurt...

Deixo un link a theirspace

PS. Per la iimatge, diria que el programa era el 'Silenci'.... shhst!... si, a vegades el miro, vale???

dimecres, 10 d’octubre del 2007

JORGE DREXLER



Què dir del Jorge Drexler.... l'home m'ha acompanyat (i de veritat) en moments complicats de la vida, en els més alegres, m'ha fet ballar, i cantar com pocs músics ho han fet.. només dir que encara que no us agradi, heu de deixar-li una oportunitat, perquè resulta que realment, té ganes de comunicar coses veritables.

Estic gairebé segur que alguna de les cançons us dirà el que necessiteu sentir esteu en el moment vital en el que esteu...

Vaaaa.... feu la prva i veureu com no us desenganya.

Sóc incapaç de posar una llista de les cançons que m'agraden (en part, al fer-ho potser em despullaria massa i tampoc cal, qui ha de saber, ja sap). Per tant, públicament recomanaré el disc 'Llueve' i 'Frontera', que a mi m'agraden molt.

Que cada un busqui el que més li convingui. ;-)

I a disfrutar.

JAMIE CULLUM




Mentre escric aquest post, escolto algunes de les millors cançons del músic que us proposo, el Jamie Cullum, una revisió superfresca del Jazz passat per filtres de rock i pentinat per agradar a tothom. Transmet energia, virtuosisme amb el piano i ganes d'agradar... no sé si hi estareu d'acord, però fa la sensació que el tio s'ho passa de conya tocant aquesta música...

Recomanat al 100%

Teniu el link a la pàgina oficial

i a youtube, algunes de les cançons que a mi més m'agraden, com Next Year Baby o Nothing I do...

Vagi de gust!

dimarts, 25 de setembre del 2007

THE POSTAL SERVICE




Alguns de vosaltres ja els coneixeu... i si no, correu insensats!!!

Per mi va ser la descoberta de l'any passat, i no puc estar-me d'assegurar el tanto i incloure'ls al blogg.

Aquesta banda de dos membres, dedicats a fer 'electronipop', ha fet algun dels discs més rics en ambients i sensacions que he sentit. A mi particularment, em van agradar molt com a complement a la lectura dels llibres més recargolats de l'Haruki Murakami... però això ja seria matèria d'un altre blogg!

L'enllaç a la seva web oficial us permet veure una mica les bios, i descarregar algunes canços i uns fons de pantalla, suggeridors d'aquesta calma abans (o després) de la tempesta que creen sintetitzador en mà.

SEU JORGE



Continuem vessant el contingut del MP3. En Seu Jorge és un músic que en podríem dir, de nova Bossa Nova (si s'accepta el terme, es pot incorporar) que té propostes xules, en especial per a mi, el disc 'CRU', però que recordareu per les seves versions a la mitològica pel·licula 'LIFE AQUATIC', on interpretava un navegant aferrat a una guitarra, que no deixava de fer versions del David Bowie.... suposo que ja està situat.

Potser us vé de gust fer la prova, tastant alguna cançó a la web oficial

UMPAH-PAH




Ho dic ben alt: sóc un fan incondicional d'aquest grup ja dissolt, des que els vaig veure (compte, no és poca cosa) en directe al primer concert en actiu de la meva vida, al camp de futbol de la vil·la d'Anglès. Encara tenia els pares uns metres darrera, però jo ja portava pantalons texans desfilats i el meu mocador de l'estelada... tocaven els Pets, Sangtraït... què us he de d'explicar.... en fi, des d'aquell concert es van convertir en el meu grup preferit.

En honor a la veritat, he de dir que per edat, entorn i possibilitats 'màgiques', he disfrutat més d'altres concerts, però aquell primer va ser superguai i totalment flipant (en terminologia a l'ús en aquells dies).

L'Adrà Puntí ha continuat fent coses molt interessants, perquè és un músic amb fonament, però sentimentalment, estic molt a la vora de la meva cinta de casset del 'Raons de pes' (que és negra per a més senyes).

Des de fa uns dies que em va tornar a picar el cuquet, he tornat a cantar 'La cachimba i els rostolls de l'angelina', la inconmensurable -i tant terapèutica els diumenges- 'Bevent passat', o 'Raons de pes'.... Amb aquest acançó, succeeix aquell fenòmen extrany que es dóna quan la cançó que més t'agrada del disc és la cançó que li dóna nom, i que mai ha estat el hit del disc... un lligam sentimental, com dient -ei, als de la banda! no desespereu... a mi també em molava...

ENANITOS VERDES


Aquest grup no el coneixia, però ha estat gràcies al Sergio, que hi he arribat. Només he sentit aquest directe, però ja es nota que és un troç de grup, que pel que em comenta, mou multituds a l'argentina.

És un tipus de música amb ritme i melodia, compatible amb els dies que un té ganes d'escoltar Amaral, i de tornar als himnes, i als encenedors a l'aire, i els milers de persones que fan companyia en un concert...

Copio paraules de qui en sap més, per oferir informació contrastada....

Son 25 años de rock, una larga trayectoria, que los ha llevado por el mundo difundiendo los sonidos tan particulares y característicos de la banda. Son muchos años de andar por el mundo pregonando los sonidos rockeros mendocinos. Por eso Los Enanitos Verdes decidieron junto a Universal Music editar un trabajo en vivo sobres las giras que hizo el grupo en el 2004. Así se edita "Enanitos Verdes en Vivo", con tomas de los los shows en Tijuana, México, y en Phoenix, Estados Unidos.

dijous, 13 de setembre del 2007

HOMENATGE A L'OVIDI



Aquesta entrada al blogg no és pas de novetat, és més que res, una confidència, una invitació a fer un pas que si no heu fet mai encara, us pot revelar un dels millors intèrprets que hem tingut en aquest país, i que si bé periòdicament s'alcen veus per destacar-ne la memòria, mai serà del tot recompensat per l'esforç i l'alegria i la inteligència que va posar en les seves poesies cantades. Abans d'haver-lo escoltat mai, ja me'l sentia mig meu, encara no sé dir el perquè. Recordo una primera vegada de sentir-lo, amb pocs anys i en una d'aquelles taules verdes de l'escola, haver-lo escoltat recitar les bondats dels oficis que li havia revelat Salvat-Papaseït. Potser de llavors (qui ho sap?) em vé el desig ocult de ser fuster i caminar sobre serradures de mantega, o de treballar cantant (cosa que per sort i paciència dels meus companys, he pogut realitzar no sense rebre algún 'ejem-ejem' de tant en tant)... potser amb la idea de deixar una feina més fresca i ben feta.

No me'n vaig per les branques però. Us animo a tots a coneixer l'obra (força extensa) de l'Ovidi i el Toti, el millor guitarrista que he sentit, sobrat de tècnica i temperament, i un company i amic perfecte per a l'objectiu.

Potser una bona finestra per entrar-hi, és escoltar el concert a l'Olympia, ple de grans cançons i de paraules reveladores (també de rebel·lia). A mi també m'agrada moltíssim el disc dedicat a la poesia de Salvat-Papaseït (un altre geni que va marxar abans de temps, i que generosament et dóna l'aire que la tuberculosi li negava a ell, com vaig sentir dir un dia, veient bona tele, que també n'hi ha i força). O una mica més fosc, però absolutament real i contundent, és un disc dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés, 'Coral Romput', que és un viatge a Itàlia i a Burjassot, sense moure's de casa. També escolto ara, el recent homenatge del Toti Soler a la seva obra comuna, que va girar l'any passat per Catalunya amb el nom de '10 catalans i un rus' i que és també un disc, que permet apreciar més netament l'aportació del Toti a l'equip (no parlo de futbol, eh? ;-)

En fi, no sóc pas un entès en l'obra de cap dels qui anomeno. Només els sento a la vora, i m'acompayen en alguns moments particulars.

dimecres, 22 d’agost del 2007

GLISSANDO


Diuen els wikis, que....En música, un glissando (remedo del italiano que proviene del francés glisser, 'resbalar', 'deslizar') es un efecto sonoro consistente en pasar rápidamente de un sonido a otro haciendo oír todos los sonidos intermedios posibles (no sólo los tonos y semitonos), según la característica del instrumento.

En los instrumentos de teclado como el piano, el órgano, el acordeón a teclado, etc., el glissando se hace resbalando sobre las teclas blancas o negras.

Su signo gráfico es una línea ondulada acompañada de la palabra Gliss. entre la nota de partida y la nota final.


I aquesta és una proposta que m'ha fet descobrir en Jordi, i que com sempre, l'ha encertada de ple. El grup es diu GLISSANDO, i fa bon pop en català, dolç de textura però molt rítimic.

El disc que us recomanem, es diu 'SURPLUS'.

No he estat capaç de trobar la web oficial del grup, però com sempre youtube ens dóna un cop de mà quan més ens cal...

ROGER MAS


Estic content de poder recomanar un disc en català que m'ha agradat moltíssim... I és que ara mateix, hi ha molt bona oferta de músics i projectes. Sentia l'altre dia en una entrevista al cantant d'Antonia Font, que paradoxalment, i a diferència dels dies del 'Rock català', avui els crítics estan exhultants amb els grups, mentre que costa omplir espais amb públic. Imagino que no pot ser degut a res més que no sigui la desconeixença que encara tenim de molts dels darrers grups que han anat sortint...(darrers en arribar-me a mans, ja que el disc del Roger Mas ja va ser multipremiat al 2005!)

Hi ha propostes per tots els gustos, i segur que trobeu la vostra.

Aquí vé la primera: El disc es diu 'Mística domèstica', i jo el trobo molt bo.
Una mostra, és la cançó "les obagues de l'eixample'.

Us deixo l'enllaç a la web de l'autor, on trobareu vídeos penjats a youtube per poder-lo escoltar.

diumenge, 1 de juliol del 2007

AKIKO




Aquesta noia és una descoberta postviatge, i és molt recomanable per a tots els qui us agrada el Jazz, i sobretot, per als qui encara no us agrada, ja que omple les cançons de frescura, i toca amb molt bons músics.

He escoltat força el disc "Collage", que recopila algunes de les millors cançons dels seus discs anteriors.

A la seva web, recomana el Fujifestival, un superespectale musical al que podeu fer una ullada... quasi res.

Us deixo l'enllaç a la seva web a la companyia Universal, on podeu escoltar part del que sembla el seu darrer disc, amb tocs brasilers..

Salut!

FOUNTAIN OF WAYNE




Fem una mica de canvi respecte les primeres recomanacions. Aquest grup el vaig sentir l'altre dia per la radio (recomanat pel sergio makaroff) i estic escoltant força el seu darrer disc, "Traffic and Weather". Fàcil i agradable d'escoltar.

Són els autors de la banda sonora de la peli "The Wonders", cosa que ja us pot donar una primera pista de l'estil...

Us deixo l'enllaç a la seva pàgina web, per si voleu escoltar-ne algunes cançons.

De mica en mica, anirem omplint la discoteca. Ben aviat obrirem el blogg per a començar a rebre les vostres aportacions!!

Salut!

diumenge, 10 de juny del 2007

RUFUS WAINWRIGHT





La darrera aportació, aquesta si, amb lletres majúscules. Segurament si no el coneixeu i l'escolteu per primer cop, us sonarà la veu. I és que és un dels cantants de la BSO de Moulin Rouge.

Jo estic escoltant força el darrer disc 'Release the Stars'(2007), que té una quarta cançó memorable.

És un pedasso de músic, amb bones meoldies i algunes cançons que tendeixein a l'himne. Una polssim de beatles, un puntet de hippie en alguna melodía, una oliveta al martini per donar-hi glamour, i surt una combinació interessant.

Teniu el link a la web oficial aquí. I sobretot, no us deixeu espantar per l'estètica de la web... que fa apretar a córrer (sembla un anunci del corte inglés, amb pentinats perfectes... que no us espanti el peto, i l'estètica de museu de cera de l'artista).

Mereix una bona escoltada.

ROSIE THOMAS






Reconec que dec estar passant una fase nyonya.... sigui com sigui, aquest blogg ha nascut en aquest moment, i serà qüestió d'acceptar que el bateig, sigui tant ensucrat...



Us passo una segona recomenació, la de la Rosie Thomas i el seu darrer disc, 'This friends of Mine'.

A la web, en podeu escoltar alguna cosa.

Salut!

FEIST





M'estreno proposant-vos conèixer a aquesta noia
Es diu Leslie Feist, i ara té nou disc. Jo he escoltat l'anterior, que es diu 'Open Season' (2006), i m'ha agradat moltíssim.

I així comença la seva BIO a Wikipedia:

Born in Amherst, Nova Scotia, she was raised in Regina, Saskatchewan, and Calgary, Alberta. Feist got her start in music as the lead vocalist for a Calgary punk band called Placebo (not the more famous British band Placebo), who won a local Battle of the Bands competition and were awarded the opening slot at a Ramones concert. After five years of touring, Feist was forced to take time off from music to recover from voice damage. She moved from Calgary to Toronto in 1998 and took up guitar; by 1999, she was the guitarist for By Divine Right. She also released her debut solo album, Monarch (Lay Your Jewelled Head Down), that year.(...)



Aquest és l'enllaç a la seva pàgina oficial

I el link al seu Myspace, on podreu escoltar alguna coseta (pel meu gust, un dels vídeos més 'elegantment sexies' del mercat!!).

Benvinguts a la vostra discotecla

Tant sols encetar aquest blogg, que m'agradaria que fos un espai de trobada de tots aquells que ens agrada descobrir cada dia nova música, que ens acompanyi en cada un dels diferents moments del dia.

Si nosaltres camviem, també ho hauria de fer la nostra discoteca.

Serà aquest, un espai obert a tots els estils, corrents, gustos, propostes... tant sols demanem que es facin servir etiquetes o tags que identifiquin els diferents estils, per a que hi hagi un cert ordre a la disco. També seria una bona pensada, incloure una fotografia, o un link a algun lloc on poder fer un tast del nou grupet....

Parem l'orella, i que circulin les notes.

Benvinguts, salut, i bona música!