THE POSTAL SERVICE

Alguns de vosaltres ja els coneixeu... i si no, correu insensats!!!

Per mi va ser la descoberta de l'any passat, i no puc estar-me d'assegurar el tanto i incloure'ls al blogg.

Aquesta banda de dos membres, dedicats a fer 'electronipop', ha fet algun dels discs més rics en ambients i sensacions que he sentit. A mi particularment, em van agradar molt com a complement a la lectura dels llibres més recargolats de l'Haruki Murakami... però això ja seria matèria d'un altre blogg!

L'enllaç a la seva web oficial us permet veure una mica les bios, i descarregar algunes canços i uns fons de pantalla, suggeridors d'aquesta calma abans (o després) de la tempesta que creen sintetitzador en mà.

SEU JORGE

Continuem vessant el contingut del MP3. En Seu Jorge és un músic que en podríem dir, de nova Bossa Nova (si s'accepta el terme, es pot incorporar) que té propostes xules, en especial per a mi, el disc 'CRU', però que recordareu per les seves versions a la mitològica pel·licula 'LIFE AQUATIC', on interpretava un navegant aferrat a una guitarra, que no deixava de fer versions del David Bowie.... suposo que ja està situat.

Potser us vé de gust fer la prova, tastant alguna cançó a la web oficial

UMPAH-PAH

Ho dic ben alt: sóc un fan incondicional d'aquest grup ja dissolt, des que els vaig veure (compte, no és poca cosa) en directe al primer concert en actiu de la meva vida, al camp de futbol de la vil·la d'Anglès. Encara tenia els pares uns metres darrera, però jo ja portava pantalons texans desfilats i el meu mocador de l'estelada... tocaven els Pets, Sangtraït... què us he de d'explicar.... en fi, des d'aquell concert es van convertir en el meu grup preferit.

En honor a la veritat, he de dir que per edat, entorn i possibilitats 'màgiques', he disfrutat més d'altres concerts, però aquell primer va ser superguai i totalment flipant (en terminologia a l'ús en aquells dies).

L'Adrà Puntí ha continuat fent coses molt interessants, perquè és un músic amb fonament, però sentimentalment, estic molt a la vora de la meva cinta de casset del 'Raons de pes' (que és negra per a més senyes).

Des de fa uns dies que em va tornar a picar el cuquet, he tornat a cantar 'La cachimba i els rostolls de l'angelina', la inconmensurable -i tant terapèutica els diumenges- 'Bevent passat', o 'Raons de pes'.... Amb aquest acançó, succeeix aquell fenòmen extrany que es dóna quan la cançó que més t'agrada del disc és la cançó que li dóna nom, i que mai ha estat el hit del disc... un lligam sentimental, com dient -ei, als de la banda! no desespereu... a mi també em molava...

ENANITOS VERDES

Aquest grup no el coneixia, però ha estat gràcies al Sergio, que hi he arribat. Només he sentit aquest directe, però ja es nota que és un troç de grup, que pel que em comenta, mou multituds a l'argentina.

És un tipus de música amb ritme i melodia, compatible amb els dies que un té ganes d'escoltar Amaral, i de tornar als himnes, i als encenedors a l'aire, i els milers de persones que fan companyia en un concert...

Copio paraules de qui en sap més, per oferir informació contrastada....

Son 25 años de rock, una larga trayectoria, que los ha llevado por el mundo difundiendo los sonidos tan particulares y característicos de la banda. Son muchos años de andar por el mundo pregonando los sonidos rockeros mendocinos. Por eso Los Enanitos Verdes decidieron junto a Universal Music editar un trabajo en vivo sobres las giras que hizo el grupo en el 2004. Así se edita "Enanitos Verdes en Vivo", con tomas de los los shows en Tijuana, México, y en Phoenix, Estados Unidos.

HOMENATGE A L'OVIDI

Aquesta entrada al blogg no és pas de novetat, és més que res, una confidència, una invitació a fer un pas que si no heu fet mai encara, us pot revelar un dels millors intèrprets que hem tingut en aquest país, i que si bé periòdicament s'alcen veus per destacar-ne la memòria, mai serà del tot recompensat per l'esforç i l'alegria i la inteligència que va posar en les seves poesies cantades. Abans d'haver-lo escoltat mai, ja me'l sentia mig meu, encara no sé dir el perquè. Recordo una primera vegada de sentir-lo, amb pocs anys i en una d'aquelles taules verdes de l'escola, haver-lo escoltat recitar les bondats dels oficis que li havia revelat Salvat-Papaseït. Potser de llavors (qui ho sap?) em vé el desig ocult de ser fuster i caminar sobre serradures de mantega, o de treballar cantant (cosa que per sort i paciència dels meus companys, he pogut realitzar no sense rebre algún 'ejem-ejem' de tant en tant)... potser amb la idea de deixar una feina més fresca i ben feta.

No me'n vaig per les branques però. Us animo a tots a coneixer l'obra (força extensa) de l'Ovidi i el Toti, el millor guitarrista que he sentit, sobrat de tècnica i temperament, i un company i amic perfecte per a l'objectiu.

Potser una bona finestra per entrar-hi, és escoltar el concert a l'Olympia, ple de grans cançons i de paraules reveladores (també de rebel·lia). A mi també m'agrada moltíssim el disc dedicat a la poesia de Salvat-Papaseït (un altre geni que va marxar abans de temps, i que generosament et dóna l'aire que la tuberculosi li negava a ell, com vaig sentir dir un dia, veient bona tele, que també n'hi ha i força). O una mica més fosc, però absolutament real i contundent, és un disc dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés, 'Coral Romput', que és un viatge a Itàlia i a Burjassot, sense moure's de casa. També escolto ara, el recent homenatge del Toti Soler a la seva obra comuna, que va girar l'any passat per Catalunya amb el nom de '10 catalans i un rus' i que és també un disc, que permet apreciar més netament l'aportació del Toti a l'equip (no parlo de futbol, eh? ;-)

En fi, no sóc pas un entès en l'obra de cap dels qui anomeno. Només els sento a la vora, i m'acompayen en alguns moments particulars.