Klaus and Kinsky

Cut Copy

Com veieu aquí ens tornem bojos per la música en general. Una setmana ens imaginem en mig d'un concert en un castell castellà a l'Alta Edat Mitjana i la setmana següent ens traslladem a una festa boja a qualsevol discoteca de Melbourne en ple segle XXI. C'est magic!

Us presentem Cut Copy, la ja no tan nova revelació de l'indie electrònic. L'any passat van treure el segon disc In Ghost Colours, que els va confirmar com un dels grups musicals internacionals més potents i amb més futur. El seu primer disc Bright Like Neon Love va sortir al mercat al 2004, tres anys després del seu naixement com a grup. Ja llavors van demostrar que volien deixar de ser una promesa per convertir-se en una realitat. Grups tan potents com Franz Ferdinand o Bloc Party van compartir escenari amb ells a la seva primera mini gira internacional que els va donar a conèixer. D'aquell primer disc en destaquen cançons com Going Nowhere o Future.

Com ja he comentat l'any passat van treure nou disc, que la crítica l'ha definit com un disc ple d'oxigen per l'escena indie electrònica. No seré jo qui negui la màxima, però si que és cert que el disc està ple de hits que van més enllà de lo "ballable". Com a mostra aquí teniu els dos primers singles Lights & Music i Hearts on Fire. Jo ves per on prefereixo unes altres, sobretot Strangers in the wind d'una elegància inicial sublime. Com sempre, bon profit!

Tender Forever

I per fi, després de tant temps d'espera, us puc proposar un grup (una artista) que recull el testimoni dels enyorats "The Postal Service" i posa de nou en peu ritmes i melodies. Més el primer (WIDER) que el segon disc (THE SOFT AND THE HARDCORE), hi té una bona retirada.

També us els recomano amb convicció, la de quan saps que deixes bona matèria a l'aparador.

Visiteu-la al Link de MYSPACE

Discover Tender Forever!

The Sundays Drivers

Tinc ganes de llençar-me a la piscina, així que senyores i senyors us presento el millor grup de música indie d'Espanya a la actualitat, The Sundays Drivers. Com sé que la piscina té aigua i jo sé saltar molt bé, no tinc problema en presentar-vos aquest grup de Toledo (del mero mero Toledo) que ja té 3 discos al mercat, el darrer sota el títol Tiny Telephone (2007), a més d'una edició especial que es va fer a nivell internacional amb el segon disc.

Nascuts musicalment parlant al 1999 tenen un important recorregut per escenaris espanyols, francesos o holandesos. Aquests dos països els han portat molt bones notícies i són especialment estimats, com ho demostra el fet que hagin fet gires per tots dos països (fet no gaire habitual per grups espanyols...i menys que estiguin fora del circuit comercial habitual).

Passem de les bones paraules als fets, així que us presento un petit resum de les millors cançons que han tret en aquests anys de carrera.

Do It el seu gran èxit actual i que per variar us sonarà molt i molt; la gran On my mind; la genialitat de Often; la GRAN Time Time Time; Paranoid; Day in Day out; Better If I, entre moltes d'altres.

Qui deia que un grup espanyol que canta en anglés no té futur ni dins ni fora d'Espanya? The Sundays Drivers és una mostra de que és més que possible.

Música sense gaires pretensions més que entretenir i passar-ho bé. Sonen molt bé, i la veu del cantant és, apart de càlida (no ho dic jo, sino els entesos), és bona al disc...i lo més complicat, en directe. I diuen les males llengues que els seus concerts són absolutament espectaculars. Haurem de comprovar-ho, no?

CocoRosie

Estic pràcticament convençut que quasi tots desconeixíem l’existència de CocoRosie (jo el primer). L'avantatge de voler buscar tot el que s'ha editat d'un músic que veneres es que pot arribar, arran de col·laboracions que hagi fet, a conèixer altres artistes igual d'interessants. Això em va passar tot perseguint a Antony & The Johnsons (la meva veneració) descobrint Beautiful Boyz, una meravella musical del segon disc de CocoRosie on Antony aporta la seva veu i el seu sentiment a una cançó instrumentalment increïble.

Aquest duet de germanes -Sierra i Bianca Cassidy- va néixer l'any 2003 on la vida ves per on va fer retrobar aquestes germanes que havien estat separades quan eren només unes infants. Fruit del seu retrobament neix CocoRosie amb el seu primer disc La maison de mon rêve, on destaquen títols com By Your Side o Tahiti Rain Song entre d’altres. La crítica va ser unànime i començà la seva projecció internacional en sectors reduïts de la música indie i electrònica. Després vingueren dos discos més Noah's Ark al 2005 i The Adventures of Ghosthorse and Stillborn al 2007 que acabaren de situar a CocoRosie com un dels grups capdavanters. Cançons increïbles i encisadores com Brazilian Sun (on col·labora Devendra Banhart ), Promise, Werewolf, o curioses com Bisounours (fent un duet amb Spleen) confirmen aquesta progressió.

El seu darrer disc sortirà al 2009, encara que ja tenim aquí el primer single God Has A Voice, She Speaks Through Me .

Notareu que la seva música és molt peculiar, a estones recorda a Bjork, altres a Antony, instrumentalment són un popurri difícil de definir, i les veus de les germanes són antagòniques però que combinen a la perfecció. Jutgeu vosaltres mateixos.

MADEE

Una d'aquelles vegades que un té la sensació que arriba tard, i que ja fa estona que la festa ha començat. Aquest cap de setmana vaig sentir parlar d'aquest grup de Cabrils, i estic escoltant el seu darrer disc, que es diu "L'Antarctica".

Canten en anglès, un rock contundent, que avança omplint melodia i ritme (bon bateria, bones guitarres)

Aquí teniu l'enllaç a Myspace

I a la seva web oficial.

EAGLE-EYE CHERRY

Com tinc ganes de possar-me dramàtic puc dir en veu alta que la meva vida no hauria estat la mateixa sense la música d'aquest cantant mig suec mig nordamericà que molts coneixereu per una cançó (Save Tonight) i per un anunci de televisió. Si, una altra vegada una de les meves referències de la música actual és utilitzat pel món de la publicitat i recordat (sic!) com la música d'uns iogurts de dieta. En fi, la vida és dura.

Fill del gran trompetista suec Don Cherry http://es.youtube.com/watch?v=Z7g-YkEX2zQ i germà de Neneh Cherry, va debutar amb "Desireless" (1997), una petita gran joia musical. D'aquest disc destaca justament Save Tonight, cançó que tothom coneix però que mai et diran qui la canta (sic! -de nou-). Número 1 a no se quants països i durant moltes setmanes. Exit fulgurant a Estats Units i mitja Europa. Nou paradigma de la música indie. És lo que té sorgir de zero, d'amagat i sense fer gaire soroll.

Podria parlar d'aquest disc durant força estona, però seria inútil parlar de les sutileses de "Death defied by Will", de la tendresa de "Worried eyes", de l'originalitat de "When mermaids cry"...es nota que m'agrada?

Després del primer disc i d'una gira mundial arriba el repte, un segon disc "Living in the present future"(2000) i un tercer "Sub rosa" (2003). En aquest cas i com sol ser habitual el meu interès és proporcional a l'antiguitat del disc, la comercialitat del disc és proporcional a la productora que hi ha al darrera i la novetat en el so, lletra i estil també es proporcional a "cadadiscquetreusesunrefregitdelanterior". Resumint tot és proporcional a tot.

Per variar se l'ha acusat de vendre´s a lo comercial, i no seré jo que digui que hi ha un abans i un després. Però no negaré que en els dos discos posteriors a Desireless trobarem també petits tresors musicals, com "Burning Up" "Feels so right" o "First to fall".

Diuen que els articulistes no han de parlar mai de la seva vida privada, però si està relacionat amb lo que es parla...ho podem fer? En fi, davant d'aquest dubte deixaré a l'audiència que envii un sms al 1234 discotecla.si o discotecla.no i decidirem.

Acabarem aquest article com sempre, amb youtube, i amb un somriure. La cançó "Worried Eyes", el video...el video....el video...bé, valtros mateixos (si, he escrit valtros). Una altra forma de veure les coses, oi?

http://es.youtube.com/watch?v=QCGcouuZIgE

P.D. Per cert! la sensual veu femenina que sentireu en aquesta cançó és de Titiyo Jah. Qui? Titiyo Jah. Com? És a dir, la seva germanastre http://www.titiyo.com/ . I si, els noms dels membres d'aquesta familia són...diferents.