BIKIMEL

Albert Plà - La Diferencia

Aquest 2009 va molt fort. El nou àlbum d'Animal Collective, el d'Antony and the Jonsons, el de Wilco, el de Jarvis Cocker, el dels Phoneix,... que bons... però aquest estiu m'he quedat enganxat, atrapat, fascinat... per l'últim de l'Albert Plà.
La Diferéncia és un disc excel·lent, que mostra un Albert Plà en plena facultats, que manté la seva escència provocadora i irreverent, amb una poesia realista explícita i una música cuidadíssima (quins arrenjaments!!) però potser amb un grau de maduresa que encara el fa ser més fi i que fa que redueix el toc escatològic que trobem en altres lletres.

http://open.spotify.com/user/rogerserra/playlist/5kkSp0XJ6UoNBgFsTgY9ew

La Diferencia es un disc senzillament genial de principi a fi, i tant eclèctic que resulta indefinible... potser les millors serien:

1- La Diferència, una rumba íntima que té des d'uns cors quasi gregorians i acaba amb guitarres a lo heavy.
2- Hongos... party-drinking song a lo "Veintegenarios"
4- Ciego, una rumba a lo "No solo de rumba vive el hombre"
5- Soñando, el més intimista i genuí... el de ho sento molt... però que maca...
6- Corazón, una altra genialitat... amb un estribillo fantàstic i una lletra increible... Una "roadsong" (com la del gat, o la colilla, o la juerga catalana) que tant bé fa el senyor Plà, és a dir, com una roadmovie però amb cancó.
8- Malos pensamientos, una oda increscendo de subidón final...
9- Fantasma, quasi, quasi diria que la cancó podria ser dels Estopa, jejeje... però la lletra noooo... i els arreglos tampoc.. rumba, rumba i més rumba de la bona...
10- La colilla... pues això... una "roadsong" per les amèriques... quina lletra!!!
11- Juerga Catalana... una supermegapartydrinkingdrugingorganilludefireta song a la catalana que està predestinada a ser un clàssic.

Ara veig que les he posat quasi totes, jejeje... bé us deixo algunes perles de lletra:

Vam canviar el golf GTI per un Mercedes Jo-De-Teeee

En los dedos de mis pies,
crecen hongos de colores
me los como y crecen flores
más allá del horizonte.

Mi corazón se me escapaba,
saltaba de mi cama
salía de mi casa
se iba por ahí de farra
sería que estaba deprimido
sería que estaba resentido
yo no sé por qué había sido
pero mi corazón se había ido...
y andando, andando,
se desplazan los humanos
pero los corazones se desplazan
palpitando, palpitando, palpitando....

Els Amics de les Arts

Els Amics de les ARts són una altra història. Primer que us podeu descarregar tots els seus discos directament de la seva web (per la patilla) i més que bons musicalment són força divertits i són d'aquells grups que ells se lo gisan i ells se lo comen. És a dir, 4 amics amants de les arts que queden i foten discus...

Els seus últims videos (a vegades) són resultons i fins i tot els he vist per Canal 33 no se en quin programa... i han tret un nou disc fa cosa d'un mes.

El Castafiore Cabaret no està pas malament per a descobrir-los. "Exercici Seixanta" és una mena de rap experimental amb paraules amb els sò "x" com a estrella fins a l'absurd, el "Codigo Da Vinci" o "Deja Vu" són més normals i després hi ha el single A vegades que ja he esmentat.

Prometo para un rato i tornar amb coses ja més series, però és que aquests tenia ganes de compartir-los.

MADEE

Una d'aquelles vegades que un té la sensació que arriba tard, i que ja fa estona que la festa ha començat. Aquest cap de setmana vaig sentir parlar d'aquest grup de Cabrils, i estic escoltant el seu darrer disc, que es diu "L'Antarctica".

Canten en anglès, un rock contundent, que avança omplint melodia i ritme (bon bateria, bones guitarres)

Aquí teniu l'enllaç a Myspace

I a la seva web oficial.

TARASCA

Davant del risc de que uns dels possibles nous contribuïdors del blogg no aribi a tems a fer-ho, i per evitar-li el mal tràngol que segurament li suposaria per modèstia, us informo que el Jordi i el seu grup TARASCA, actuaran el proper divendres al C.A.T de Gràcia, dins del Festival Tradicionàrius. No cal dir que seria una bona oportunitat d'apropar-nos a la música folk i fer companyia al Jordi, que és un sol de persona.... ;-)


Tarasca al tradicionàrius
March 18th, 2008

Estem ultimant els detalls per a l’actuació que farem el proper 9 de maig a les 22:00h al Centre Artesà Tradicionarius de Gràcia dins del cicle Tradicionàrius.

Actuarem junt l’Alfons Encinas Quintet, i farem la presentació oficial de la nova formació, dels nous temes i el primer pas a la nova temporada de Tarasca!

XAZZAR

Us deixo també l'enllaç a un grup xulo de música folk, que barreja Jazz, música Klezmer (jueva) i el Folk, amb un punt de salt i pebre...escolteu-los aquí

Próximos conciertos ( verlos todos )

12 abr 2008 23:00 C.C Boca Nord barcelona
3 may 2008 22:00 Festa Badalona Badalona
10 may 2008 23:00 Botifarra sound Sant feliu de Llobregat
24 may 2008 20:00 museu Sant Pol de mar
6 jun 2008 20:30 Casa Elizalde Barcelona
28 jun 2008 0:00 Calaf Calaf
3 jul 2008 21:00 Guasch teatre Barcelona
4 jul 2008 21:00 Guasch teatre Barcelona
5 jul 2008 21:00 Guasch Teatre Barcelona
6 jul 2008 21:00 Guasch Teatre Barcelona
7 jul 2008 23:00 Cicle d’estiu sant Sadurní
2 ago 2008 0:00 Festes de Sant Roc (Altea) Alacant

FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

Un grup genial.

Vaig veure que venien a Sabadell i com que ja feia temps que em tenien encuriosit (els havia vist en algun programa de nit del 33), vaig buscar a veure com sonen.

És una meravella, de molt bon rotllo per qualsevol moment. I bé, tothom parla meravelles de la veu d'ella... no seré pas jo qui contradigui la majoria, al contrari. D'aquelles veus que et farien interessar-te per l'estat civil d'ella...

No us els perdeu. Jo estic escoltant el darrer disc, 'La luz de la mañana'. Canten en castellà, excepte mínimes frases en català. Els incloc però, encara que no passarien el criteri de Frankfurt...

Deixo un link a theirspace

PS. Per la iimatge, diria que el programa era el 'Silenci'.... shhst!... si, a vegades el miro, vale???

UMPAH-PAH

Ho dic ben alt: sóc un fan incondicional d'aquest grup ja dissolt, des que els vaig veure (compte, no és poca cosa) en directe al primer concert en actiu de la meva vida, al camp de futbol de la vil·la d'Anglès. Encara tenia els pares uns metres darrera, però jo ja portava pantalons texans desfilats i el meu mocador de l'estelada... tocaven els Pets, Sangtraït... què us he de d'explicar.... en fi, des d'aquell concert es van convertir en el meu grup preferit.

En honor a la veritat, he de dir que per edat, entorn i possibilitats 'màgiques', he disfrutat més d'altres concerts, però aquell primer va ser superguai i totalment flipant (en terminologia a l'ús en aquells dies).

L'Adrà Puntí ha continuat fent coses molt interessants, perquè és un músic amb fonament, però sentimentalment, estic molt a la vora de la meva cinta de casset del 'Raons de pes' (que és negra per a més senyes).

Des de fa uns dies que em va tornar a picar el cuquet, he tornat a cantar 'La cachimba i els rostolls de l'angelina', la inconmensurable -i tant terapèutica els diumenges- 'Bevent passat', o 'Raons de pes'.... Amb aquest acançó, succeeix aquell fenòmen extrany que es dóna quan la cançó que més t'agrada del disc és la cançó que li dóna nom, i que mai ha estat el hit del disc... un lligam sentimental, com dient -ei, als de la banda! no desespereu... a mi també em molava...

HOMENATGE A L'OVIDI

Aquesta entrada al blogg no és pas de novetat, és més que res, una confidència, una invitació a fer un pas que si no heu fet mai encara, us pot revelar un dels millors intèrprets que hem tingut en aquest país, i que si bé periòdicament s'alcen veus per destacar-ne la memòria, mai serà del tot recompensat per l'esforç i l'alegria i la inteligència que va posar en les seves poesies cantades. Abans d'haver-lo escoltat mai, ja me'l sentia mig meu, encara no sé dir el perquè. Recordo una primera vegada de sentir-lo, amb pocs anys i en una d'aquelles taules verdes de l'escola, haver-lo escoltat recitar les bondats dels oficis que li havia revelat Salvat-Papaseït. Potser de llavors (qui ho sap?) em vé el desig ocult de ser fuster i caminar sobre serradures de mantega, o de treballar cantant (cosa que per sort i paciència dels meus companys, he pogut realitzar no sense rebre algún 'ejem-ejem' de tant en tant)... potser amb la idea de deixar una feina més fresca i ben feta.

No me'n vaig per les branques però. Us animo a tots a coneixer l'obra (força extensa) de l'Ovidi i el Toti, el millor guitarrista que he sentit, sobrat de tècnica i temperament, i un company i amic perfecte per a l'objectiu.

Potser una bona finestra per entrar-hi, és escoltar el concert a l'Olympia, ple de grans cançons i de paraules reveladores (també de rebel·lia). A mi també m'agrada moltíssim el disc dedicat a la poesia de Salvat-Papaseït (un altre geni que va marxar abans de temps, i que generosament et dóna l'aire que la tuberculosi li negava a ell, com vaig sentir dir un dia, veient bona tele, que també n'hi ha i força). O una mica més fosc, però absolutament real i contundent, és un disc dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés, 'Coral Romput', que és un viatge a Itàlia i a Burjassot, sense moure's de casa. També escolto ara, el recent homenatge del Toti Soler a la seva obra comuna, que va girar l'any passat per Catalunya amb el nom de '10 catalans i un rus' i que és també un disc, que permet apreciar més netament l'aportació del Toti a l'equip (no parlo de futbol, eh? ;-)

En fi, no sóc pas un entès en l'obra de cap dels qui anomeno. Només els sento a la vora, i m'acompayen en alguns moments particulars.

GLISSANDO

Diuen els wikis, que....En música, un glissando (remedo del italiano que proviene del francés glisser, 'resbalar', 'deslizar') es un efecto sonoro consistente en pasar rápidamente de un sonido a otro haciendo oír todos los sonidos intermedios posibles (no sólo los tonos y semitonos), según la característica del instrumento.

En los instrumentos de teclado como el piano, el órgano, el acordeón a teclado, etc., el glissando se hace resbalando sobre las teclas blancas o negras.

Su signo gráfico es una línea ondulada acompañada de la palabra Gliss. entre la nota de partida y la nota final.

I aquesta és una proposta que m'ha fet descobrir en Jordi, i que com sempre, l'ha encertada de ple. El grup es diu GLISSANDO, i fa bon pop en català, dolç de textura però molt rítimic.

El disc que us recomanem, es diu 'SURPLUS'.

No he estat capaç de trobar la web oficial del grup, però com sempre youtube ens dóna un cop de mà quan més ens cal...

ROGER MAS

Estic content de poder recomanar un disc en català que m'ha agradat moltíssim... I és que ara mateix, hi ha molt bona oferta de músics i projectes. Sentia l'altre dia en una entrevista al cantant d'Antonia Font, que paradoxalment, i a diferència dels dies del 'Rock català', avui els crítics estan exhultants amb els grups, mentre que costa omplir espais amb públic. Imagino que no pot ser degut a res més que no sigui la desconeixença que encara tenim de molts dels darrers grups que han anat sortint...(darrers en arribar-me a mans, ja que el disc del Roger Mas ja va ser multipremiat al 2005!)

Hi ha propostes per tots els gustos, i segur que trobeu la vostra.

Aquí vé la primera: El disc es diu 'Mística domèstica', i jo el trobo molt bo.
Una mostra, és la cançó "les obagues de l'eixample'.

Us deixo l'enllaç a la web de l'autor, on trobareu vídeos penjats a youtube per poder-lo escoltar.