Aquesta entrada al blogg no és pas de novetat, és més que res, una confidència, una invitació a fer un pas que si no heu fet mai encara, us pot revelar un dels millors intèrprets que hem tingut en aquest país, i que si bé periòdicament s'alcen veus per destacar-ne la memòria, mai serà del tot recompensat per l'esforç i l'alegria i la inteligència que va posar en les seves poesies cantades. Abans d'haver-lo escoltat mai, ja me'l sentia mig meu, encara no sé dir el perquè. Recordo una primera vegada de sentir-lo, amb pocs anys i en una d'aquelles taules verdes de l'escola, haver-lo escoltat recitar les bondats dels oficis que li havia revelat Salvat-Papaseït. Potser de llavors (qui ho sap?) em vé el desig ocult de ser fuster i caminar sobre serradures de mantega, o de treballar cantant (cosa que per sort i paciència dels meus companys, he pogut realitzar no sense rebre algún 'ejem-ejem' de tant en tant)... potser amb la idea de deixar una feina més fresca i ben feta.
No me'n vaig per les branques però. Us animo a tots a coneixer l'obra (força extensa) de l'Ovidi i el Toti, el millor guitarrista que he sentit, sobrat de tècnica i temperament, i un company i amic perfecte per a l'objectiu.
Potser una bona finestra per entrar-hi, és escoltar el concert a l'Olympia, ple de grans cançons i de paraules reveladores (també de rebel·lia). A mi també m'agrada moltíssim el disc dedicat a la poesia de Salvat-Papaseït (un altre geni que va marxar abans de temps, i que generosament et dóna l'aire que la tuberculosi li negava a ell, com vaig sentir dir un dia, veient bona tele, que també n'hi ha i força). O una mica més fosc, però absolutament real i contundent, és un disc dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés, 'Coral Romput', que és un viatge a Itàlia i a Burjassot, sense moure's de casa. També escolto ara, el recent homenatge del Toti Soler a la seva obra comuna, que va girar l'any passat per Catalunya amb el nom de '10 catalans i un rus' i que és també un disc, que permet apreciar més netament l'aportació del Toti a l'equip (no parlo de futbol, eh? ;-)
En fi, no sóc pas un entès en l'obra de cap dels qui anomeno. Només els sento a la vora, i m'acompayen en alguns moments particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada