Bat for lashes

Cut Copy

Com veieu aquí ens tornem bojos per la música en general. Una setmana ens imaginem en mig d'un concert en un castell castellà a l'Alta Edat Mitjana i la setmana següent ens traslladem a una festa boja a qualsevol discoteca de Melbourne en ple segle XXI. C'est magic!

Us presentem Cut Copy, la ja no tan nova revelació de l'indie electrònic. L'any passat van treure el segon disc In Ghost Colours, que els va confirmar com un dels grups musicals internacionals més potents i amb més futur. El seu primer disc Bright Like Neon Love va sortir al mercat al 2004, tres anys després del seu naixement com a grup. Ja llavors van demostrar que volien deixar de ser una promesa per convertir-se en una realitat. Grups tan potents com Franz Ferdinand o Bloc Party van compartir escenari amb ells a la seva primera mini gira internacional que els va donar a conèixer. D'aquell primer disc en destaquen cançons com Going Nowhere o Future.

Com ja he comentat l'any passat van treure nou disc, que la crítica l'ha definit com un disc ple d'oxigen per l'escena indie electrònica. No seré jo qui negui la màxima, però si que és cert que el disc està ple de hits que van més enllà de lo "ballable". Com a mostra aquí teniu els dos primers singles Lights & Music i Hearts on Fire. Jo ves per on prefereixo unes altres, sobretot Strangers in the wind d'una elegància inicial sublime. Com sempre, bon profit!

CocoRosie

Estic pràcticament convençut que quasi tots desconeixíem l’existència de CocoRosie (jo el primer). L'avantatge de voler buscar tot el que s'ha editat d'un músic que veneres es que pot arribar, arran de col·laboracions que hagi fet, a conèixer altres artistes igual d'interessants. Això em va passar tot perseguint a Antony & The Johnsons (la meva veneració) descobrint Beautiful Boyz, una meravella musical del segon disc de CocoRosie on Antony aporta la seva veu i el seu sentiment a una cançó instrumentalment increïble.

Aquest duet de germanes -Sierra i Bianca Cassidy- va néixer l'any 2003 on la vida ves per on va fer retrobar aquestes germanes que havien estat separades quan eren només unes infants. Fruit del seu retrobament neix CocoRosie amb el seu primer disc La maison de mon rêve, on destaquen títols com By Your Side o Tahiti Rain Song entre d’altres. La crítica va ser unànime i començà la seva projecció internacional en sectors reduïts de la música indie i electrònica. Després vingueren dos discos més Noah's Ark al 2005 i The Adventures of Ghosthorse and Stillborn al 2007 que acabaren de situar a CocoRosie com un dels grups capdavanters. Cançons increïbles i encisadores com Brazilian Sun (on col·labora Devendra Banhart ), Promise, Werewolf, o curioses com Bisounours (fent un duet amb Spleen) confirmen aquesta progressió.

El seu darrer disc sortirà al 2009, encara que ja tenim aquí el primer single God Has A Voice, She Speaks Through Me .

Notareu que la seva música és molt peculiar, a estones recorda a Bjork, altres a Antony, instrumentalment són un popurri difícil de definir, i les veus de les germanes són antagòniques però que combinen a la perfecció. Jutgeu vosaltres mateixos.

Sigur Ros - með suð í eyrum við spilum endalaust

Els Sigur Ros acaben de treure nou àlbum de títol irreproduïble i que en anglès es traduïria com "with a buzz in our ears we play endlessly", tot i que tinc l'islandès robellat, jejeje.
D'entrada aquest nou disc que ja fa mesos que circula però que ha tardat a arribar al meu ipod, no m'ha agradat tant com els anteriors, la qual cosa és el millor simptoma per a què s'acabi convertint en un dels meus àlbums preferits del 2008, com m'ha passat amb amb tots els altres d'aquest grup islàndic o islandès tant brutal. I si hagués de destacar alguna cosa és que potser és una mica més "marxós", o amb més ritmes, que la majoría dels seus predecessors.

Bé, si no els coneixieu ja tardeu, però no tingueu pressa a que les seves cançons etèrees us arribin ràpidament, sinó que són discos que necessiten d'una degustació lenta, tranquila, pausada... jo diria que amb cascos o a tot volum estirat al sofa, tombona, nit estrellada o platja deserta, un porret. Com a molt es poden compartir amb aquella persona estimada... en silenci, pell de gallina i ulls plorosos... i això sense entendre ni un borrall de les lletres. De fet, si només em pogués endur 10 discus a una illa deserta un d'ells seria dels Sigur Ros. Segurament l'Aedipus Reg. Però bé, també hi ha qui diu que són uns pesats que només saben fer música per a finals de pel·lícula...

Algunes cançons:

Staralfur (petit format i acústic)
Svefn eg englar (en directe)
Saeglopur
Hopippolla
Glósóli
Untitled 1
i tots els que ells mateixos han penjat al youtube

Alguns links
http://www.ocnos.com/
http://www.myspace.com/sigurros
Podeu veure la peli que han fet ells mateixos aquí Sigur Rós - Heima (97 minuts)
L'All tomorrow parties, un concert brutal per aquí (només mireu com comença... i la resta de 40 minuts passen sols). Per l'emule en trobareu molts més i millors.

I per cert, aprofito per acabar amb un regal d'última hora, NATTURA, que és la darrera cançó de la Bjork que s'hauria d'estrenar el próxim dia 20 però que ja correr pel youtube... amb en THom Yorke (de Radiohead).

Tanguetto, el miedo a la libertad

Aprofitant que aquestes vacances d’estiu m’ha tocat pringar a la Discotecla mentre la resta de la humanitat ha marxat a platges paradisíaques i buides (com les de Salou), ha gaudit de menjars exquisits dignes de les millors delicatessen (Burger King i Bar Paco III), ha respirat aire pur (sobretot a les cues de les carreteres) i dormit hores i hores (amb el permís de la Yoli i el Kike en el Botellón Party Lounge) us presento una de les meves descobertes obtingudes fa uns anyets mentre feia les amèriques, el electrotango.

Per sort la música continua experimentant i vet aquí la barreja entre la música electrònica i el tango. Aquest nou tipus de música sorgit a finals dels 90 principis de segle té molt seguiment a Amèrica i està sent molt ben rebuda a Europa. Hi ha diversos grups potents destacant per sobre de tots 3: Gotan Project, Bajofondo i el grup que us presento avui, Tanghetto. Dels altres ja en parlarem en altres fascicles.

“Nascuts” musicalment al 2001 ja tenen 4 discos al mercat (el darrer fa poquets mesos "El miedo a la libertad"), nominat nombroses vegades als Grammys són un autèntic fenomen a diversos països llatinoamericans (recomanable assistir a un concert seu i veure com la gent embogeix ballant). Destacaria també les versions fetes de clàssics de New Order -Blue Monday- o Depeche Mode -Enjoy the silence-

No penseu que la seva música es queda estancada entre la música electrònica i el tango, ja que han anat introduint altres músiques a les seves composicions enriquint encara més el seu so. Darrerament hem pogut descobrir jazz o candombe, entre d’altres.

I a més, són tan bona gent que tenen una web molt completa on podreu veure i sentir part de la seva discografia.

http://www.tanghetto.com/

Ai Buenos Aires... (snif)

Drive (with) Me...Nawjajean

Aquests dies d’esport al vespre (hem de fer veure que ens mantenim en forma) i la necessitat d’escoltar música per no defallir als primers 50 metres, ha fet retrobar-me amb la sempre sorprenent Nawja Nimri i al polifacètic Carlos Jean, és a dir, Nawjajean. Feia deu anys del seu primer –i mític- disc conjunt -No Blood- que segons diuen els entesos va marcar un abans i un després dins el panorama musical electrònic espanyol. Ara tenim material nou al mercat sota el títol "Till it breaks" i les seves corresponents 11 cançons.

No puc negar que la veu de la senyoreta Nimri em té obnubilat (igual que la de Leonor Watling) tant des d’un punt de vista musical com cinematogràfic (si, ja sé que perdo molt dient això) però en fi, els gustos com els camins del senyor són inescrutables. I no negaré que els discos que ha tret en solitari tenen un no se què que m’atrapen.

Tant Carlos Jean com Nawja Nimri han treballat en solitari durant aquests deu anys, Carlos Jean com a productor de nombrosos artistes (se’l considera un dels millors), col.laboracions destacades (algun dia tocarà parlar de Fangoria) i fins i tot un disc en solitari; i la Nimri en uns quants discos en solitari, nombroses pel·lícules (i de les bones) i a saber quantes coses més.

Centrant-nos en el disc jo en destacaria cinc cançons per sobre de totes: Illness, Crime, Hookers, Don’t Try i Drive Me (per mi les dues millors). Crime ha estat l’escollida per ser el single del disc, encara que personalment no m’agrada gaire, però bé, alguna raó tindran més que res per que jo no soc productor musical, ni treballo a cap discogràfica (per raons obvies).

El disc és força dur en segons quines cançons i massa tou en altres moments. Per mi aquest és el punt dèbil. No hi ha continuïtat (Carlos Jean, si lees esto por favor, no me mates). I a mi personalment m’agrada la Nimri forta, la que et dona energia, la que et fa reaccionar. Atenció al teclat en segons quines cançons, brutal. En tot cas un disc que mereix ser escoltat i gaudit mentre cremes calories, prepares un sopar pels amics o la teva parella o simplement passeges.

Més informació a http://www.nawjajean.com/

Linn Youki per la patilla

Linn Youki podria ser una mala traducció de "los yonkis", nom que no els vindria gens malament per descriure aquest trio amb tot de tòpics: brutal, contundent, salvatge, irreverent, descarat, original, trencador... I SÓN CATALANS.

Són un grup diferent, distorsionat fins a l'extrem (si els escolteu entendreu què vull dir) i peculiar: DOS BAIXOS I UNA BATERIA a tot drap (i una guitarra ocasional).

Al popArb (finde passat) ens van oferir un concert plè d'entrebancs (el Mac on tenien les bases se'ls va penjar més de 4 cops i ho van acabar salvant amb l'ipod) que van salvar amb dosis de bon humor i descaru... Es pot dir que més que bons el què tenen és molt de morro, un grup que en algun moment pot recordar Mendetz però guarru... vaja, que em sembla que serien el prefecte grup per tocar al Sonar a partir de les 5 de la nit.

Han titulat el primer single Ouch Miau What?, dedicat una cançó a la tortuga MariPuri, No eres tu a quien busco, una altre que es diu Flas Flas, Vic 20, Maglev, versionen (deconstrucció total) el cotxe fantástico...



Abans es dein Linn Youki Project i ja havien fet coses... pero podeu escoltar més cançons del seu projecte actual al seu myspace i al last.fm.

Jazzanova

Jazzanova són uns vells amics per a les meves orelles.
El seu nom delata la debilitat que tenen pels ritmes brasilenys i les construccions jazzies més estimulants.
Jazzanova són un duo alemany fundador del segell discogràfic JCR (Jazzanova Compost Records). En un principi només gestionaven aquest segell i basaven la seva activitat en editar discos de remescles d'altres formacions com 4hero o Koop dels quals no em resistiré de parlar-ne en breu. Els discos The remixes 1997-2000 i ...mixing mostren una formació que se sent molt còmode jugant el paper de reinterpretadors amb so propi de cançons d'altres artistes. Finalment el 2002 van publicar el seu primer i fins el moment únic disc propi In between que mostra les seves textures en primera persona. Si voleu començar per algun disc, recomano el primer que esmentat de remescles. La resta, no té desperdici.

CAMILLE

Després de força dies absent, em reincorporo a la dinàmica de recomenar de tant en tant, alguna coseta... Aquí us deixo una de les darreres descobertes, es diu CAMILLE i vindrà per al proper Festival Sónar...

Jo estic escoltant un disc curiós, que es diu "Le fil". Si no m'equivoco (tot just acabo d'aterrar-hi), és el darrer... reconec però, que també podria ser el primer, o fins i tot, l'únic... ;-)

A veure què us sembla. Feu una ullada a la web

FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

Un grup genial.

Vaig veure que venien a Sabadell i com que ja feia temps que em tenien encuriosit (els havia vist en algun programa de nit del 33), vaig buscar a veure com sonen.

És una meravella, de molt bon rotllo per qualsevol moment. I bé, tothom parla meravelles de la veu d'ella... no seré pas jo qui contradigui la majoria, al contrari. D'aquelles veus que et farien interessar-te per l'estat civil d'ella...

No us els perdeu. Jo estic escoltant el darrer disc, 'La luz de la mañana'. Canten en castellà, excepte mínimes frases en català. Els incloc però, encara que no passarien el criteri de Frankfurt...

Deixo un link a theirspace

PS. Per la iimatge, diria que el programa era el 'Silenci'.... shhst!... si, a vegades el miro, vale???

THE POSTAL SERVICE

Alguns de vosaltres ja els coneixeu... i si no, correu insensats!!!

Per mi va ser la descoberta de l'any passat, i no puc estar-me d'assegurar el tanto i incloure'ls al blogg.

Aquesta banda de dos membres, dedicats a fer 'electronipop', ha fet algun dels discs més rics en ambients i sensacions que he sentit. A mi particularment, em van agradar molt com a complement a la lectura dels llibres més recargolats de l'Haruki Murakami... però això ja seria matèria d'un altre blogg!

L'enllaç a la seva web oficial us permet veure una mica les bios, i descarregar algunes canços i uns fons de pantalla, suggeridors d'aquesta calma abans (o després) de la tempesta que creen sintetitzador en mà.