Els Sigur Ros acaben de treure nou àlbum de títol irreproduïble i que en anglès es traduïria com "with a buzz in our ears we play endlessly", tot i que tinc l'islandès robellat, jejeje.
D'entrada aquest nou disc que ja fa mesos que circula però que ha tardat a arribar al meu ipod, no m'ha agradat tant com els anteriors, la qual cosa és el millor simptoma per a què s'acabi convertint en un dels meus àlbums preferits del 2008, com m'ha passat amb amb tots els altres d'aquest grup islàndic o islandès tant brutal. I si hagués de destacar alguna cosa és que potser és una mica més "marxós", o amb més ritmes, que la majoría dels seus predecessors.
Bé, si no els coneixieu ja tardeu, però no tingueu pressa a que les seves cançons etèrees us arribin ràpidament, sinó que són discos que necessiten d'una degustació lenta, tranquila, pausada... jo diria que amb cascos o a tot volum estirat al sofa, tombona, nit estrellada o platja deserta, un porret. Com a molt es poden compartir amb aquella persona estimada... en silenci, pell de gallina i ulls plorosos... i això sense entendre ni un borrall de les lletres. De fet, si només em pogués endur 10 discus a una illa deserta un d'ells seria dels Sigur Ros. Segurament l'Aedipus Reg. Però bé, també hi ha qui diu que són uns pesats que només saben fer música per a finals de pel·lícula...
Algunes cançons:
Staralfur (petit format i acústic)
Svefn eg englar (en directe)
Saeglopur
Hopippolla
Glósóli
Untitled 1
i tots els que ells mateixos han penjat al youtube
Alguns links
http://www.ocnos.com/
http://www.myspace.com/sigurros
Podeu veure la peli que han fet ells mateixos aquí Sigur Rós - Heima (97 minuts)
L'All tomorrow parties, un concert brutal per aquí (només mireu com comença... i la resta de 40 minuts passen sols). Per l'emule en trobareu molts més i millors.
I per cert, aprofito per acabar amb un regal d'última hora, NATTURA, que és la darrera cançó de la Bjork que s'hauria d'estrenar el próxim dia 20 però que ja correr pel youtube... amb en THom Yorke (de Radiohead).
1 comentari:
Al darrer sopar que vaig anar, després dels wiskys i els vinets, he de dir que jo parlava igual:
Grogollar, bradtevold vind... ujjii ji...
En serio, els escoltaré que a mi em molen. I sens dubte d'aquest estil musical fruit de composar després d'un mes i mig sense que es pongui el sol (de llum blanca, que ni escalfa), són els que més m'agraden.
Merci!
Publica un comentari a l'entrada