Com ja sabeu (i sinó ja us ho dic ara) tinc fama de persona seria. I com també sabeu la meva particular contribució en aquest blog ha estat adreçada a fer-vos copartíceps de les meves filies musicals i aquelles descobertes (o no) que formen part de la meva dilatada vida. Però (sempre n’hi ha un) hi ha un personatge, perdó, músic, que va entrar tot just 7 anys a formar part de la meva història com ésser humà. Treballar en certs països té les seves avantatges, i els seus riscos, i així va ser com vaig descobrir a Paquita la del Barrio. Us demano doncs que us prengeu aquesta entrada com una forma de contribució a la sociologia mundial.Ep, no marxeu, espereu! Aquesta senyora mereix un respecte!
Paquita és una de les més grans cantants de boleros de tota Amèrica Llatina (i part de la galàxia) i sobretot és la líder indiscutible d’un gènere musical que barreja la sonoritat més romàntica d’un clàssic bolero amb les lletres on els insults cap els homes estan a l’ordre del dia. Diuen que ha tingut una vida complicada, però diuen també que això no és excusa per dir les coses que diu...i quedar-se tan ample. Així doncs, si em permeteu, diré que és una de les més grans cantants de "boleros". Millor, no?
No sabria dir-vos amb exactitud la quantitat de discos que ha tret al mercat, i encara menys els milers de discos que ha venut. És venerada i odiada a la vegada. Hi ha estat insultada i aclamada a parts iguals en cadascun dels concerts que ha donat. No té problemes en insultar en directe a qualsevol home que intenti menysprear-la. I es que aquesta dona té força geni.
Us demano amb humiltat que dediqueu 5 minuts de la vostra vida a escoltar -i veure- Rata de dos patas. El major hit de tota la seva discografia. Entendreu el perquè!
I si encara teniu més ganes d’escoltar més cançons mítiques d’aquesta senyora teniu més a Las mujeres mandan, Si yo fuera varón, Hombres malvados, Tres veces te engañé, Tu pobre pistolita, Te lo dejo todo , i un llarg etcètera. Els títols crec que us poden ajudar a intuir la temàtica... Més de quaranta anys dedicats a la música donen per molt. I us asseguro que seguidors n'ha tingut sempre, i no dos gats precissament.
Ah!, l’amic Ricardo Arjona (el més important cantautor de tota Amèrica Central) fa un any va fer un duet amb la Paquita Ni tu ni yo .
Prometo solemnement tornar a fer entrades "normals" a partir de ja mateix. Però si no us presentava a la Paquita...reventava.
