Emilie Simon

Emilie Simon. Ull! Abans de tot tingueu en compte com s'escriu el prenom d'aquesta Dona en majúscules, que sinó no la trobareu a l'emule. I és que aquesta francesa (que canta tant en anglès com en francès) potser no s'ha fet molt famosa per aquí, però és una altre joia d'aquestes que de vegades no recordes que tens fins que te la tornes a trobar amagada per l'Ipod i recordes com d'enganxat havies estat al primer disc i que l'havies sentit al documental aquell de pinguins tant bo i de cop veus que el seu nou àlbum ha d'estar al caure (abans del 2009)!!! I buaaaaaaaa!!!

Bé, la tia composa, canta de meravella, toca el piano i la guitarra, supervisa personalment els videoclips, és guapa i a sobre, a sobre, és simpàtica, almenys així va ser quan la vaig conèixer personalment a Paris en un concert (per un cop que em puc posar una medalla me la poso, jeje).

Però anem a pams, poso el seu primer videoclip Flowers:


És força inclassificable músicalment, però la veu és molt característica, tan pot anar de nena dolça i innocent (a Desert o Il pleut) com pot acabar cantant "I wanna be your dog" (imperdible), pot fer cançonetes que són com nanes (la magnífica To the dancers in the Rain) i que són les que més èxit han tingut o més electròniques com Song of Storm, Swimming i Dame de Lotus.

I sí, va fer la banda sonora del documental de pinguins tant famós titulat La marxa de l'emperador, amb cançons com Frozen i All is White.

I també molt interessant el Fleurs de Saison, o per a què veiu un directe amb Alica, i el contrast amb Never Fall in Love, o rareses com la col·laboració amb Tricky (un altre que hauriem de tenir per aquí també) o el bootlog que li han fet amb Graines d'Etoiles, (us deixo endevinar amb qui), o el cover de Space Oddity (d'un altre imprescindible).

Blufunk: Keziah Jones

Fa molts anys que li segueixo la pista a aquest artistàs nigerià afincat a Paris que es diu Keziah Jones i que té una sonoritat especial i que ell anomena blufunk. No és només el ritme, que també, sinó també una harmonia curiosa, un abús de la veu de falset impressionant que segueix la melodia de la guitarra, però al mateix temps la guitarra també fa el ritme... Bueno, que molt bueno.

Al principi pot costar una mica, però que de seguida es veu que és un monstru, i no us perdeu els videos que són d'una estètica impressionant. Va venir al Fòrum i va ser fantàstic el concert, tot i que erem quatre gats, així que l'endemà vam repetir. I com podia ser que encara no haguéssim parlat d'ell a discotecla?

El seu últim àlbum ha aparegut aquest setembre i és fantàstic, però us recomano començar pels tres últims dels seus 5 àlbums o per xafardejar la web que té, que està molt bé (veure més amunt), o encara millor, ja us faig jo la selecció inicial.

Comenceu per Beutiful Emilie, que és la més famosa d'ell:


I es que a més el tio és tant cool! Sha de reconèixer que té un estilàs! D'aquí podeu passar pel Rhythm is Love o podeu veure aquest directe de African Space Craft, el suurealista Kpa Fuca, el Where is Life, i finalment la més recent Kind of girl, o passar a escoltar directament tot el disc Black Orpheus o el Rhythm is Love.

I no li cauen el anells... una de les coses que m'agrada més d'ell és que també pot tocar sol amb la guitarra sense perdre pas el seu estil y tampoc en acústic. Aquí en teniu una mostra recent amb un concert a l'estació de metro de Montparnasse. O podeu veure la promo del Where is life, més antiga.

The Flight of the Conchords

Bé, com ja veieu ja he après a saltar la censura xinesa amb la utilització de proxies i tinc accés a blogger (tot i que millorable). I així aquí retorno amb una recomenació musical però que és principalment una serie increible: The Flight of the Conchords. Us la podeu mirar a través dels recursos que trobareu a OvGuide (una web que cal conèxier) i és una sèrie brutal amb numeros musicals incertats, a mi m'encanta... ja fa uns mesos que vaig anar mirant episodis i ara que no puc la trobo a faltar i m'he baixat el CD que em pensava que seria infumable i... doncs no! Business Time o Most Beautiful girl in the room continuen essent molt divertides.... o potser és pq recordo la serie? So she is so hot, Boom, i tape of love també...

Vaja, no us els deixeu perdre!
Ja se que potser vaig tard pq ja fa mesos que la serie ronda per aquí, però també crec que abans de recomanar alguna cosa s'ha de païr per estar-ne segur.
I sí, té algo d'IT crowd... abans de que no ho digui algú... jejeje.

Bé, espero que rigueu molt amb aquesta parella de novazelandesos talossos i molt divertits. Ah, per cert, naturalment les lletres són fundamentals!!! Amb frases mítiques! Pels despistats sempre podeu llegir les lletres a lyricsmania, però s'entén bé, eh...

Us deixo la de The most beutiful girl of the room:

Looking at the room, I can tell that you.
Are the most beautiful girl in the...room.
(In the whole wide room).
And when you're on the street, depending on the street.
I bet you are definitely in the top three.
Good lookin' girls on the street.
(Depending on the streets).
And when I saw you at my mate's place.
I thought...what, is she, doing...at my mate's place.
How did he get a hottie like that to a party like this?
Good one, Dave.
(Ooh, you're a legend, Dave).

I asked Dave if he's going to move on you.
He's not sure.
I said "Dave, do you mind if I do?"
He says he doesn't mind.
But I can tell he kind of minds.
But I'm going to do it anyway.

I see you standing all alone by the stereo.
I dim the lights down to very low, here we go
You're so beautiful.
You could be a waitress.
You're so beautiful.
You could be a air hostess in the 60s.
You're so beautiful.
You could be a part-time model.
But then I seal the deal, I do my moves.
I do my dance moves.

Lets travel through, just me and you.
As other dudes around you on the dance floor.
I draw you near, lets get out of here.
Lets get in a cab. I'll buy you a kabob.
I can't believe. I'm sharing a kabob.
With the most beautiful girl I have ever seen with a kabob.
Oh, why don't we leave?
Lets go to my house.
We can feel each other up on the couch.
Oh no, I don't mind taking it slow.

Cause you're so beautiful...
Like a tree. Or a high class prostitute.
You're so beautiful.
You could be a part time model.
But you'd probably still have to keep your normal job.
A part time model.
Spend part of your time modeling.
And part of your time next to me.

My place is usually a bit tidier than this.

The Sundays Drivers

Tinc ganes de llençar-me a la piscina, així que senyores i senyors us presento el millor grup de música indie d'Espanya a la actualitat, The Sundays Drivers. Com sé que la piscina té aigua i jo sé saltar molt bé, no tinc problema en presentar-vos aquest grup de Toledo (del mero mero Toledo) que ja té 3 discos al mercat, el darrer sota el títol Tiny Telephone (2007), a més d'una edició especial que es va fer a nivell internacional amb el segon disc.

Nascuts musicalment parlant al 1999 tenen un important recorregut per escenaris espanyols, francesos o holandesos. Aquests dos països els han portat molt bones notícies i són especialment estimats, com ho demostra el fet que hagin fet gires per tots dos països (fet no gaire habitual per grups espanyols...i menys que estiguin fora del circuit comercial habitual).

Passem de les bones paraules als fets, així que us presento un petit resum de les millors cançons que han tret en aquests anys de carrera.

Do It el seu gran èxit actual i que per variar us sonarà molt i molt; la gran On my mind; la genialitat de Often; la GRAN Time Time Time; Paranoid; Day in Day out; Better If I, entre moltes d'altres.

Qui deia que un grup espanyol que canta en anglés no té futur ni dins ni fora d'Espanya? The Sundays Drivers és una mostra de que és més que possible.

Música sense gaires pretensions més que entretenir i passar-ho bé. Sonen molt bé, i la veu del cantant és, apart de càlida (no ho dic jo, sino els entesos), és bona al disc...i lo més complicat, en directe. I diuen les males llengues que els seus concerts són absolutament espectaculars. Haurem de comprovar-ho, no?

OBK, el retonno

Abans de ser lapidat per haver fet una entrada d'un grup així, permeteu-me reclamar la meva absolució una vegada exposi moltes coses bones que té OBK i que li fa mereixer com a mínim un respecte, independentment que t'agradi o no la seva música.

1.- No podem negar que han estat els pioners del pop electrònic a Espanya. Fans incondicionals de Depeche Mode (d'aquí el nom del grup, en honor a la cançó Oberkom) han estat capaços de fer 11 discos (que inclou recopilatori i versions) amb més o menys èxit des de 1991, i més d'1 milió de còpies venudes.

2.- La seva discografia conté molts èxits que per una cosa o una altra han marcat un abans i un després dins el panorama musical espanyol.

3.- La majoria dels seus videoclips, dirigits pel director Juan Carlos Bayona, són considerats pioners i petites joies cinematogràfiques.

El primer gran èxit Historias de amor...és de 1991!!! que els catapultà musicalment a nivell nacional venent més de 400.000 discos, i en aquella època aquesta quantitat era desorbitant. Dicen va ser una forma de contestar a totes les persones que els havien criticat per les seves idees. Mi razón de ser el gran èxit de 1995. Després d'alguns anys d'ostracisme, i pensant que l'electropop havia mort a Espanya, resorgueixen al 1998 amb un disc on versionen les seves pròpies cançons, i es De que me sirve llorar que el torna a posar al panorama musical amb més de 300.000 còpies venudes.

Dos anys més tard tornen triunfar amb 3 cançons impressionants que els han marcat com a grup: Tu sigue así, on el videoclip va guanyar nombrosos premis nacionals e internacionals; El cielo no entiende bandera del moviment gai durant anys; i Falsa moral.

Des d'aquest disc de 2000 tornen a editar 4 discos més, però no arriben ni molt menys als èxits anteriors, malgrat tenir cançons de fort contingut polític i social com Sin rencor.

Però arribem al 2008, on treuen al mercat un nou disc titulat Ultimátum amb deu noves cançons, i amb nova companyia discogràfica que fa presagiar un nou resorgiment d'aquest grup que tantes vegades l'havien donat com a mort.

Vale, Jordi Sánchez (el cantant) no té una gran veu, però no es pot negar la valentia d'aquest grup en la lletra de totes les cançons i el seu compromís de denúncia social.

He dicho

In memoriam Miriam Makeba

Ens ha deixat una de les grans referències musicals africanes. A alguns de vosaltres potser el nom de Miriam Makeba no us sonarà de res, però al final us he deixat una joia musical que...atenció...és de 1968 (encara que la cançó és de 1967). Sense gaire pretensions una senzilla cançó que es diu Pata Pata marcarà l'internacionalització de la música africana. Se la considera la primera cançó africana en entrar en llistes d'èxit musicals a nivell internacional. I estic segur que, una vegada l'escolteu la recordareu. I si, repeteixo, té exactament 41 anys. Quasi tots nosaltres no haviem nascut, i ves per on, quasi tots la coneixem.

I no només ens ha deixat una gran artista, sino també una gran activista dels drets civils. Miriam Makeba era surafricana, i com molts d'altres va patir l'Apartheid, i va lliutar contra ell. Exiliada del seu país des de 1960 no va ser fins la pujada al govern de Nelson Mandela que va poder tornar a la seva terra.

Another World

L'any 2009 ens depararà la presentació del nou disc del meu venerat, estimat, idolatrat, santificat i tots els adjectius que hi volgueu ficar...Antony & the Johnsons. L'expectació generada amb el seu tercer disc - que es titularà The Crying Light- s'ha vist mitigada en part amb la presentació fa tres setmanes d'un nou EP titulat Another World, amb la recompensa de gaudir de 4 cançons més.

Segurament els que som fans incondicionals de l'Antony no ens ha sorprès gens ni mica aquestes 5 cançons. Potser podríem dir que són "mas de lo mismo" encara que seriem uns inconscients si no veiem que són petites joies musicals. Personalment crec que aquesta petita decepció inicial que un té escoltant per primera vegada aquestes cançons és més perque ens hem acostumat a la veu i la delicadesa de l'Antony en totes les seves cançons, i cada vegada busquem quelcom més.

Vet aquí que hi ha una cançó que si que sorpren, Shake the devil. Comença com sempre...veu sense música del Antony...i apropant-nos al tercer minut...oh sorpresa (agradable). Per mi la millor cançó de totes cinc. Això és premonitori d'alguna sorpresa en el nou disc?

La fotografia de la portada del EP és el confundador de la dansa Butoh, Kazuo Ohno.

I així va ser... ;-)

Fa una setmana us parlàvem de la possibilitat de que la cançó de Sam Cooke acompanyés la victòria d'Obama a les presidencials nord-americanes... be... doncs...

Andy Robinson | Chicago. Enviado especial | 06/11/2008 | Actualizada a las 03:31h


"Ha tardado mucho"

Para forofos de la música soul -y hubo muchos en la gran euforia del parque Grant de Chicago el martes- no pasó inadvertida la referencia camuflada de Barack Obama a las luchas afroamericanas de los sesenta en su histórico discurso de victoria. "It´s been a long time coming" ("ha tardado mucho"), dijo el presidente electo, una frase icónica de la canción de Sam Cooke 'A change is gonna come', de 1963, un himno de la lucha por derechos civiles.

Llegiu l'article complet aquí

Si teniu ganes d'escoltar-la de nou, la trobareu en un post, una mica més avall, amb la lletra que no pot tenir més sentit, en un moment com l'actual. De moment ens movem en el terrenys dels símbols... No serà gens fàcil...

CocoRosie

Estic pràcticament convençut que quasi tots desconeixíem l’existència de CocoRosie (jo el primer). L'avantatge de voler buscar tot el que s'ha editat d'un músic que veneres es que pot arribar, arran de col·laboracions que hagi fet, a conèixer altres artistes igual d'interessants. Això em va passar tot perseguint a Antony & The Johnsons (la meva veneració) descobrint Beautiful Boyz, una meravella musical del segon disc de CocoRosie on Antony aporta la seva veu i el seu sentiment a una cançó instrumentalment increïble.

Aquest duet de germanes -Sierra i Bianca Cassidy- va néixer l'any 2003 on la vida ves per on va fer retrobar aquestes germanes que havien estat separades quan eren només unes infants. Fruit del seu retrobament neix CocoRosie amb el seu primer disc La maison de mon rêve, on destaquen títols com By Your Side o Tahiti Rain Song entre d’altres. La crítica va ser unànime i començà la seva projecció internacional en sectors reduïts de la música indie i electrònica. Després vingueren dos discos més Noah's Ark al 2005 i The Adventures of Ghosthorse and Stillborn al 2007 que acabaren de situar a CocoRosie com un dels grups capdavanters. Cançons increïbles i encisadores com Brazilian Sun (on col·labora Devendra Banhart ), Promise, Werewolf, o curioses com Bisounours (fent un duet amb Spleen) confirmen aquesta progressió.

El seu darrer disc sortirà al 2009, encara que ja tenim aquí el primer single God Has A Voice, She Speaks Through Me .

Notareu que la seva música és molt peculiar, a estones recorda a Bjork, altres a Antony, instrumentalment són un popurri difícil de definir, i les veus de les germanes són antagòniques però que combinen a la perfecció. Jutgeu vosaltres mateixos.