OBK, el retonno

Abans de ser lapidat per haver fet una entrada d'un grup així, permeteu-me reclamar la meva absolució una vegada exposi moltes coses bones que té OBK i que li fa mereixer com a mínim un respecte, independentment que t'agradi o no la seva música.

1.- No podem negar que han estat els pioners del pop electrònic a Espanya. Fans incondicionals de Depeche Mode (d'aquí el nom del grup, en honor a la cançó Oberkom) han estat capaços de fer 11 discos (que inclou recopilatori i versions) amb més o menys èxit des de 1991, i més d'1 milió de còpies venudes.

2.- La seva discografia conté molts èxits que per una cosa o una altra han marcat un abans i un després dins el panorama musical espanyol.

3.- La majoria dels seus videoclips, dirigits pel director Juan Carlos Bayona, són considerats pioners i petites joies cinematogràfiques.

El primer gran èxit Historias de amor...és de 1991!!! que els catapultà musicalment a nivell nacional venent més de 400.000 discos, i en aquella època aquesta quantitat era desorbitant. Dicen va ser una forma de contestar a totes les persones que els havien criticat per les seves idees. Mi razón de ser el gran èxit de 1995. Després d'alguns anys d'ostracisme, i pensant que l'electropop havia mort a Espanya, resorgueixen al 1998 amb un disc on versionen les seves pròpies cançons, i es De que me sirve llorar que el torna a posar al panorama musical amb més de 300.000 còpies venudes.

Dos anys més tard tornen triunfar amb 3 cançons impressionants que els han marcat com a grup: Tu sigue así, on el videoclip va guanyar nombrosos premis nacionals e internacionals; El cielo no entiende bandera del moviment gai durant anys; i Falsa moral.

Des d'aquest disc de 2000 tornen a editar 4 discos més, però no arriben ni molt menys als èxits anteriors, malgrat tenir cançons de fort contingut polític i social com Sin rencor.

Però arribem al 2008, on treuen al mercat un nou disc titulat Ultimátum amb deu noves cançons, i amb nova companyia discogràfica que fa presagiar un nou resorgiment d'aquest grup que tantes vegades l'havien donat com a mort.

Vale, Jordi Sánchez (el cantant) no té una gran veu, però no es pot negar la valentia d'aquest grup en la lletra de totes les cançons i el seu compromís de denúncia social.

He dicho