Més de lo cor de la plana

Us deixo aquest vídeo que he trobat a Youtube... algú hauria de recupera la nostra tradició com ho fan aquesta gent...

Tender Forever

I per fi, després de tant temps d'espera, us puc proposar un grup (una artista) que recull el testimoni dels enyorats "The Postal Service" i posa de nou en peu ritmes i melodies. Més el primer (WIDER) que el segon disc (THE SOFT AND THE HARDCORE), hi té una bona retirada.

També us els recomano amb convicció, la de quan saps que deixes bona matèria a l'aparador.

Visiteu-la al Link de MYSPACE

Discover Tender Forever!

JOSÉ JAMES

Mescla elegantíssima de música soul i jazz (40-60%) que val molt la pena. Dels discs que més m'han agradat darrerament, us el recomano a ull clucs, sobretot, als que us agraden aquests dos estils. No és tant apte per als amics del neo soul (no és Amy winehouse, que mola molt, no dic el contrari) sinó que és una mica d'estats d'ànim complexos, més capaç de captar el Blue del Jazz.

No ho sé... jo us proposo que el tasteu i jutgeu.


Aneu per exemple al MYSPACE

Babasónicos

Ens traslladem a l'Argentina per presentar-vos a
Babasónicos, l'actual grup de refèrencia de pop/rock de tota Amèrica Llatina. Hereus dels històrcis Soda Stereo o Los Enanitos Verdes tenen una llarga trajectòria de 16 anys de bona música, que els ha portat a ser considerats el millor grup de música pop/rock als MTV Llatins, així com per revistes especialitzades, com Rolling Stones.

La seva trajectòria musical té uns inicis en l'anomenat Rock Sònic, on editen 5 discos, des del primer Pasto (1992) fins el darrer d'aquesta etapa Miami (1999). D'aquesta etapa destaquem Desfachatados, Viva Satana!, Seis vírgenes descalzas o Malón. Com veureu aquesta etapa té poc a veure amb la que ve a continuació.

Arran de l'edició de Jessico (2001) Babasónicos aconsegueixen la projecció internacional que els catapulta a les principals llistes de música llatinoamericanes, i les principals revistes musicals consideren ja aquest disc com el millor de tota la dècada en el seu estil. Infame (2003) i Anoche (2005) no fan més que augmentar el seu pes musical a tot el continent. Cançons com Putita, Yegua, Irresponsable, El loco, Capricho o El Colmo.

A principis de 2008 van treure el ser darrer disc Mucho, amb dos singles Pijamas i Microdancing. Personalment lo poc que he escoltat d'aquest disc no m'ha agradat gens. Res a veure amb els darrers discos.

Bon profit amb els videos

Boulevard of Broken Songs

Reprenem un apartat que vam començar fa unes quantes entrades, els smash-up. Després de presentar-vos segurament el millor que s'ha fet, continuem amb una barreja ben diferent a la que ja coneixeu. En aquest cas, les dues cançons principals són prou conegudes, Boulevard of Broken Dreams, de Green Day, i Wonderwall, de Oasis. I el resultat és Boulevard of Broken Songs.

S'han fet moltes versions, però n'hi ha dues que són les "oficials" i les més valorades, que van ser editades per Party Ben. Les diferències entre les dues són mínimes, la primera versió inclou les dues cançons citades més petits detalls de Travis i de Eminem (és la versió que hi ha aquí). L'altra versió es substitueix a Eminem per Aerosmith, encara que malauradament no he pogut trobar aquesta versió per veure les diferències.

Bon profit!