The Sunday Drivers

Uns paios que em van sorprendre ja fa uns anys quan van aparèixer en un concert de radio 3 d'aquests que passen a la 2 i que sempre he pensat que no mirava ningú, però em vaig quedar enganxat pel bon rotllo que porten aquests "conductors de diumenge" des de 1999. I encara vaig flipar més quan em vaig enterar que eren de Toledo, com??? Però si fan britpop!... Vaja, pop sense grans pretensions, alegre (sí, sí, el pop no té pq ser sempre tant depriment) i perfecte per viatges amb cotxe un diumenge d'estiu.





Aquestes cançons dels discos anteriors no estaben gens malament, però el nou disc d'aquest estiu 2009 "The end of maiden trip" és millor que tota la resta. Només cal veure com comença, amb dues grans cançons que han format part de la meva banda sonora aquestestiu: "The plan" i "I"... però tot el disc val la pena, tot i que potser és una mica menys alegre que els altres... s'escolta tant fàcil.



El 30 d'octubre venen a Barcelona,... a veure quan venen a Beijing, jejeje.

I per acabar, i abans de que em xapin l'spotify d'aqui a 10 dies, aquí teniu una gran selecció de música "gipsy" que hem elaborat entre diferent gent:

Amy Winehouse

Com a mínim, iguala el clàssic... quina llàstima si finalment si és cert que s'ha perdut.... És un prodigi... ;-)



Potser no en qualitat de la veu, però si en intenció de la lletra (la Dinah Washington és bestial, però, potser perquè llavors no es podia, no canta el que diu la cançó...)

Patrick Swayze

Un petit homenatge a aquest actor, ballarí, compositor, cantant...

Una de les cançons que va composar: "She's like the wind"

http://www.youtube.com/watch?v=AVi4PUx8bXk

Feel her breath on my face
her body close to me
can't look in her eyes
she's out of my league
just a fool to believe
I have anything she needs
she's like the wind.

Bat for lashes

Albert Plà - La Diferencia

Aquest 2009 va molt fort. El nou àlbum d'Animal Collective, el d'Antony and the Jonsons, el de Wilco, el de Jarvis Cocker, el dels Phoneix,... que bons... però aquest estiu m'he quedat enganxat, atrapat, fascinat... per l'últim de l'Albert Plà.
La Diferéncia és un disc excel·lent, que mostra un Albert Plà en plena facultats, que manté la seva escència provocadora i irreverent, amb una poesia realista explícita i una música cuidadíssima (quins arrenjaments!!) però potser amb un grau de maduresa que encara el fa ser més fi i que fa que redueix el toc escatològic que trobem en altres lletres.

http://open.spotify.com/user/rogerserra/playlist/5kkSp0XJ6UoNBgFsTgY9ew

La Diferencia es un disc senzillament genial de principi a fi, i tant eclèctic que resulta indefinible... potser les millors serien:

1- La Diferència, una rumba íntima que té des d'uns cors quasi gregorians i acaba amb guitarres a lo heavy.
2- Hongos... party-drinking song a lo "Veintegenarios"
4- Ciego, una rumba a lo "No solo de rumba vive el hombre"
5- Soñando, el més intimista i genuí... el de ho sento molt... però que maca...
6- Corazón, una altra genialitat... amb un estribillo fantàstic i una lletra increible... Una "roadsong" (com la del gat, o la colilla, o la juerga catalana) que tant bé fa el senyor Plà, és a dir, com una roadmovie però amb cancó.
8- Malos pensamientos, una oda increscendo de subidón final...
9- Fantasma, quasi, quasi diria que la cancó podria ser dels Estopa, jejeje... però la lletra noooo... i els arreglos tampoc.. rumba, rumba i més rumba de la bona...
10- La colilla... pues això... una "roadsong" per les amèriques... quina lletra!!!
11- Juerga Catalana... una supermegapartydrinkingdrugingorganilludefireta song a la catalana que està predestinada a ser un clàssic.

Ara veig que les he posat quasi totes, jejeje... bé us deixo algunes perles de lletra:

Vam canviar el golf GTI per un Mercedes Jo-De-Teeee

En los dedos de mis pies,
crecen hongos de colores
me los como y crecen flores
más allá del horizonte.

Mi corazón se me escapaba,
saltaba de mi cama
salía de mi casa
se iba por ahí de farra
sería que estaba deprimido
sería que estaba resentido
yo no sé por qué había sido
pero mi corazón se había ido...
y andando, andando,
se desplazan los humanos
pero los corazones se desplazan
palpitando, palpitando, palpitando....