BIKIMEL

Espaldamaceta

Un parell de nous bons discs...

El primer que he pogut escoltar és el nou disc del Ben Harper, "White Lies for Dark Times". És totalment recomanable, i es pot escoltar gratuitament a la seva web a través d'un audioplayer.









El segon, és el nou de la Regina Spektor, "FAR", que podeu escoltar al seu site de Myspace . Com sempre, aquesta dona aconsegeix bona música i grans cançons, amb una veu superpeculiar...

ANA CAROLINA

Un post imprescindible per als que us agradi la música brasileira... i la música en general, pa que nos vamos a engañá.... No coneixia a l'Ana Carolina, i he de dir que tinc la sensació d'arribar a una festa que ha començat fa hores, però tot i això, encara té corda per estona. La majoria dels vídeos del youtube no es deixen enllaçar, per tant, us proposo començar per aquest duet amb el Seu Jorge (del que ja havíem parlat anteriorment) i un cop a Youtube, no deixar-vos perdre cançons com "Garganta" o "Qem de nois dois". Té una veu que és un espectacle... o no?

Joanna Newsom

Aquesta noia és una descoberta més recent. Té una veu que ben bé funcionaria pels interrogatoris de Guantánamo, però amb temps i carinyo un s'hi acostuma i acaba sent de modulació "alternativa". Es curra molt les melodies i el conjunt funciona.

Sorprenent, cosa que no és poc avui en dia...jeje

Discover Joanna Newsom!

BEIRUT

Una recomanació sincera i directa per a tots els que us agraden per exemple, el Sufjan Stevens, la música folk, els Ogres du Barback, la música francesa i la dels balcans (tot i que aquesta no ho és), els acordions i els ukeleles....

Són brutals. No us els perdeu!! Aquest grup si que el tinc ben mastegat, i a mi cada dia em sonen millor.



Us deixo el link a la web oficial

A Myspace

I una mostra de Deezer, per fer un tastet...

Discover Beirut!

Tender Forever

I per fi, després de tant temps d'espera, us puc proposar un grup (una artista) que recull el testimoni dels enyorats "The Postal Service" i posa de nou en peu ritmes i melodies. Més el primer (WIDER) que el segon disc (THE SOFT AND THE HARDCORE), hi té una bona retirada.

També us els recomano amb convicció, la de quan saps que deixes bona matèria a l'aparador.

Visiteu-la al Link de MYSPACE

Discover Tender Forever!

Nou disc de Beck: MODERN GUILT

Suposo que la majoria, coneixereu en Beck. Sí, aquell noi que va començar amb el hit "Loser" ja fa uns quants anys, i que després va publicar el trencador "Odelay"(que ara s'ha reeditat amb extres i rareses). Bé, doncs aquest home ha anat fent discos, i sempre en dues linies diferents: una la de Odelay, amb barrejes de Folk, Electro i qualsevol estil que pugui retallar i enganxar amb un to sempre festiu i experimental. Però per altra banda, també ha fet discos més introspectius o digue'm-li tranquils com el per mi meravellós "Sea Change".

Ara acaba de treure un disc que em sembla molt bo, i en el que casa una mica les dues linies, tot i que s'acosta més a la vessant introspectiva. Més guitarres, menys to festiu però amb composicions que sorprenen i agraden alhora...El disc es diu "Modern Guilt" i el recomano fervorosament.

http://www.myspace.com/beck

Bé, això de la calor deu fer que a un se li enganxin els dits al teclat, perquè déu n'hi do el rollo que he clavat.

Bon estiuet a tots!!

Més bon rotllo amb Adam Green

Els que més o menys hem anat seguint la trajectòria d'Adam Green, aquesta mena de cantautor irreverent de sò californià, amb lletres divertides cantades amb un veu profunda i música a lo Jack Johnson... vaja, folk rock de bon rotllo per nar fent... ens ha sorprés molt l'últim disc. I es que aquest germano-nordamericà, besnét ni més ni menys que del mismíssim FRANZ KAFKA, va al grà: cançons curtes, de menys de 3 minuts sovint, per explicar la història i poca cosa més... sense filigranes.

El nou disc, de bones a primeres no em va agradar gaire. Coros i vents en l'Adam Green? Què són aquest arrangament? Què se n'ha fet de la puresa i simplesa del cantautor de lletres com la de Jessica Simpson, Bluebirds,... no serà que l'èxit de la banda sonora de Juno se l'hi haurà pujat al cap?

Però no...Un cop superat el xoc, es descobreix rápidament que Morning after Midnight és un festival, casi disco funky.



I com camina Broadcast Beach i quin canvi a Cannot Get Sicker, fantástica i ben fosca... , en comparació a la happy Twee Twee Dee i Tropical Island que són les que mantenen més l'esperit de discos anteriors. You Get so Lucky incorporant unes flautes peruanes que te mueresI que la música d'Adam Green continúa emanant bon rollisme per tots els quatre costats.

Vaja, ideal per anar de camí cap a la platja aquest estiu...

Web oficial

REGINA SPEKTOR

Aquesta si que és una recomanació especial... he descobert aquesta noia gràcies al Joan Antoni, i trobo que es una meravella. Escolto dos dels seus discs, però m'agrada especialment un que es diu 'Eleven Eleven' que és brutal de principi a fi... una d'aquelles persones que t'agradaria conèixer i fer-hi un cafè... que desprèn vidilla...

Diria que alguns ja la coneixieu (Roger?) d'altres potser us agradarà coneixer-la...

Us deixo l'enllaç a la seva web oficial

A una de les seves cançons més conegudes a Youtube, Fidelity, que coneixem bé els que hem fet el vídeo del casament... jeje

I a la meva cançó preferida, Braille, que té el potencial de ser un himne generacional... jeje... cosa que es despren de la quantitat ingent de penya que la toca al piano, a youtube... us deixo amb una d'elles, a falta de l'original

THE BAND... O JONI MITCHELL?

I és que aquest és un post doble, j aque per una banda, em serveix per recomanar una peli de l'Scorcese dedicada a aquest grup, suport musical al salt elèctric del Bob Dylan (casi ná) que es diu "he Last Waltz" i que congrega en un mateix concert a mites com el Neil Young, Bob Dylan...etc... i la mateixa Jopni Mitchell, una artista espectacular, que s'expressa brutalment en un disc titulat "Hejira" de 1967, que val molt la pena.

Al concert, ella hi participa amb la cançó Coyote , que us deixo enllaçada. A veure si us agrada. ;-)

Cat Power

Hola a tothom.

Em congratula poder participar en aquest espai amb tot de persones que s'hi troben per poder comentar, compartir o expressar què senten amb la música que corre pel món.

Bé, per estrenar-me us recomanaré una cantant americana de nom artístic Cat Power. Les seves composicions juguen tant amb un blues i folk intimistes com amb el post rock americà més cru. En certs moments em recorda a Pj Harvey, i en certs moments a Bob Dylan o Lou Reed(sempre salvant les distàncies). Ritmes sempre mesurats, i instrumentacions que aniran des de la seva veu i un piano a una composició de rock pur. Aquest 2008 ha tret un nou disc anomenat Jukebox. També recomano el disc What Would The Community Think.

Espero que us agradi.

JACK JOHNSON

Ja tenim nou disc del Jack Johnson... (posant veu de radio 40 principals): Correu a la vostra botiga de discs més propera!

If you're not fully satisfied, money will be refunded!

http://www.jackjohnsonmusic.com/

BOBBY AND BLUMM

Aquesta és una recomanació al vol, ja que el disc, de moment no sóc capaç de trobar-lo enlloc, però l'estic esperant amb candeletes (si no m'equivoco, el publiquen demà)... els vaig poder sentir a la radio, on feien presentació del disc, i em van agradar força. Una primera recerca a internet ja em va donar el primer disgust, ja que van tocar a Barcelona farà un parell de mesos... en fi...

Es tracta d'un duet ad hoc, ja que la cantant, que és sueca i es diu Bobby Baby per a més indicacions, actúa com a solista, en molts d'altres projectes.

La segona veu (i diria la guitarra) és del Frank Blumm, un altre músic alemany.

És música suau, lenta... a mi em fa a dia de pluja darrere d'una finestra, pe`ro suposo que a cada un li portarà imatges del seu moment precís i indicat per poder escoltar la seva proposta.

Podeu escoltar-los al link de myspace, i jutgeu per vosaltres mateixos si us agraden o no...

PERRY BLAKE

No podia inaugurar la meva aportació a aquest blog d'una altra manera que no fos parlant de Perry Blake. Aquest cantautor nascut a Irlanda ja té a les seves esquenes 8 discos en 10 anys (6 d'estudi, una BSO i un "live" amb el Cirque Royal de Brusel.les), que es diu ràpid. Prolífic? no direm que no.

La seva música no es gaire coneguda per aquestes terres, però és molt seguit a França i Anglaterra. Molts defineixen la seva música com a depriment i massa intimista, fet que la seva particular veu no ajuda gaire a discutir aquesta realitat. No negarem que la seva música no és la millor acompanyant per una nit boja de ball a qualsevol discoteca, però si us puc assegurar que gaudireu de les lletres i sobretot de la força que li dona a cadascuna de les cançons.

La seva discografia inclou la banda sonora d'una de les pel.lícules de temàtica homosexual més importants dels darrers anys, Presque Rien - Come Undone, on destaquem una d'aquelles cançons que et posen els pels de punta Wise man´s blues.

Del disc que us presento -editat l'any 2006- destaquem dues cançons, I got what I wanted i If you don't want me. No cal dir de què van, oi?

Si qualsevol d'aquestes tres cançons us aporten alguna cosa, no dubteu en tenir a Perry Blake com acompanyant en les vostres tardes de manta i sofà, passejant per la platja o aquells dies que voleu només recordar.

Per desgràcia el nostre sempre socorregut Youtube no té una llista gaire àmplia de videos musicals de Perry Blake, però sempre va bé donar-s'hi una volta. Ja us dic ara que tindreu almenys 3 grates sorpreses (vinga va, ja us dic una, la versió "moderna" que fa d'un dels seus clàsics Ordinary Day amb la guapíssima Nancy Danino). No us amuineu, d'ella ja parlarem en una altra ocassió.

CAMILLE

Després de força dies absent, em reincorporo a la dinàmica de recomenar de tant en tant, alguna coseta... Aquí us deixo una de les darreres descobertes, es diu CAMILLE i vindrà per al proper Festival Sónar...

Jo estic escoltant un disc curiós, que es diu "Le fil". Si no m'equivoco (tot just acabo d'aterrar-hi), és el darrer... reconec però, que també podria ser el primer, o fins i tot, l'únic... ;-)

A veure què us sembla. Feu una ullada a la web

JORGE DREXLER

Què dir del Jorge Drexler.... l'home m'ha acompanyat (i de veritat) en moments complicats de la vida, en els més alegres, m'ha fet ballar, i cantar com pocs músics ho han fet.. només dir que encara que no us agradi, heu de deixar-li una oportunitat, perquè resulta que realment, té ganes de comunicar coses veritables.

Estic gairebé segur que alguna de les cançons us dirà el que necessiteu sentir esteu en el moment vital en el que esteu...

Vaaaa.... feu la prva i veureu com no us desenganya.

Sóc incapaç de posar una llista de les cançons que m'agraden (en part, al fer-ho potser em despullaria massa i tampoc cal, qui ha de saber, ja sap). Per tant, públicament recomanaré el disc 'Llueve' i 'Frontera', que a mi m'agraden molt.

Que cada un busqui el que més li convingui. ;-)

I a disfrutar.

HOMENATGE A L'OVIDI

Aquesta entrada al blogg no és pas de novetat, és més que res, una confidència, una invitació a fer un pas que si no heu fet mai encara, us pot revelar un dels millors intèrprets que hem tingut en aquest país, i que si bé periòdicament s'alcen veus per destacar-ne la memòria, mai serà del tot recompensat per l'esforç i l'alegria i la inteligència que va posar en les seves poesies cantades. Abans d'haver-lo escoltat mai, ja me'l sentia mig meu, encara no sé dir el perquè. Recordo una primera vegada de sentir-lo, amb pocs anys i en una d'aquelles taules verdes de l'escola, haver-lo escoltat recitar les bondats dels oficis que li havia revelat Salvat-Papaseït. Potser de llavors (qui ho sap?) em vé el desig ocult de ser fuster i caminar sobre serradures de mantega, o de treballar cantant (cosa que per sort i paciència dels meus companys, he pogut realitzar no sense rebre algún 'ejem-ejem' de tant en tant)... potser amb la idea de deixar una feina més fresca i ben feta.

No me'n vaig per les branques però. Us animo a tots a coneixer l'obra (força extensa) de l'Ovidi i el Toti, el millor guitarrista que he sentit, sobrat de tècnica i temperament, i un company i amic perfecte per a l'objectiu.

Potser una bona finestra per entrar-hi, és escoltar el concert a l'Olympia, ple de grans cançons i de paraules reveladores (també de rebel·lia). A mi també m'agrada moltíssim el disc dedicat a la poesia de Salvat-Papaseït (un altre geni que va marxar abans de temps, i que generosament et dóna l'aire que la tuberculosi li negava a ell, com vaig sentir dir un dia, veient bona tele, que també n'hi ha i força). O una mica més fosc, però absolutament real i contundent, és un disc dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés, 'Coral Romput', que és un viatge a Itàlia i a Burjassot, sense moure's de casa. També escolto ara, el recent homenatge del Toti Soler a la seva obra comuna, que va girar l'any passat per Catalunya amb el nom de '10 catalans i un rus' i que és també un disc, que permet apreciar més netament l'aportació del Toti a l'equip (no parlo de futbol, eh? ;-)

En fi, no sóc pas un entès en l'obra de cap dels qui anomeno. Només els sento a la vora, i m'acompayen en alguns moments particulars.

ROGER MAS

Estic content de poder recomanar un disc en català que m'ha agradat moltíssim... I és que ara mateix, hi ha molt bona oferta de músics i projectes. Sentia l'altre dia en una entrevista al cantant d'Antonia Font, que paradoxalment, i a diferència dels dies del 'Rock català', avui els crítics estan exhultants amb els grups, mentre que costa omplir espais amb públic. Imagino que no pot ser degut a res més que no sigui la desconeixença que encara tenim de molts dels darrers grups que han anat sortint...(darrers en arribar-me a mans, ja que el disc del Roger Mas ja va ser multipremiat al 2005!)

Hi ha propostes per tots els gustos, i segur que trobeu la vostra.

Aquí vé la primera: El disc es diu 'Mística domèstica', i jo el trobo molt bo.
Una mostra, és la cançó "les obagues de l'eixample'.

Us deixo l'enllaç a la web de l'autor, on trobareu vídeos penjats a youtube per poder-lo escoltar.

ROSIE THOMAS

Reconec que dec estar passant una fase nyonya.... sigui com sigui, aquest blogg ha nascut en aquest moment, i serà qüestió d'acceptar que el bateig, sigui tant ensucrat...



Us passo una segona recomenació, la de la Rosie Thomas i el seu darrer disc, 'This friends of Mine'.

A la web, en podeu escoltar alguna cosa.

Salut!