dimecres, 26 de març del 2008

PERRY BLAKE


No podia inaugurar la meva aportació a aquest blog d'una altra manera que no fos parlant de Perry Blake. Aquest cantautor nascut a Irlanda ja té a les seves esquenes 8 discos en 10 anys (6 d'estudi, una BSO i un "live" amb el Cirque Royal de Brusel.les), que es diu ràpid. Prolífic? no direm que no.

La seva música no es gaire coneguda per aquestes terres, però és molt seguit a França i Anglaterra. Molts defineixen la seva música com a depriment i massa intimista, fet que la seva particular veu no ajuda gaire a discutir aquesta realitat. No negarem que la seva música no és la millor acompanyant per una nit boja de ball a qualsevol discoteca, però si us puc assegurar que gaudireu de les lletres i sobretot de la força que li dona a cadascuna de les cançons.

La seva discografia inclou la banda sonora d'una de les pel.lícules de temàtica homosexual més importants dels darrers anys, Presque Rien - Come Undone, on destaquem una d'aquelles cançons que et posen els pels de punta Wise man´s blues.

Del disc que us presento -editat l'any 2006- destaquem dues cançons, I got what I wanted i If you don't want me. No cal dir de què van, oi?

Si qualsevol d'aquestes tres cançons us aporten alguna cosa, no dubteu en tenir a Perry Blake com acompanyant en les vostres tardes de manta i sofà, passejant per la platja o aquells dies que voleu només recordar.

Per desgràcia el nostre sempre socorregut Youtube no té una llista gaire àmplia de videos musicals de Perry Blake, però sempre va bé donar-s'hi una volta. Ja us dic ara que tindreu almenys 3 grates sorpreses (vinga va, ja us dic una, la versió "moderna" que fa d'un dels seus clàsics Ordinary Day amb la guapíssima Nancy Danino). No us amuineu, d'ella ja parlarem en una altra ocassió.

dimecres, 19 de març del 2008

OUMOU SANGARÉ


I com totes les recomanacions directes de L'Ignasi, una nova artista que va directa al num.1 del meu MP3... es tracta de la diva de la música malienca, la Oumou Sangaré. A tots aquells que us agradi la música africana, no us la podeu deixar perdre per cap motiu.

Jo trobo que és música genial per començar el dia, però reconec que s'escau en qualsevol moment...

Teniu l'enllaç a la seva web

AT THE DRIVE IN




I la recuperació d'uns clàssics... he tornat a escoltar discs d'aquest grup, que vam poder veure fa força anys en directe a la sala Sidecar, i que ens van deixar a tots amb la boca oberta, per la força del directe.... eren brutals.

Amb el temps (es van dissoldre al 2001) crec que es pot dir que no han perdut. O almenys a mi, em continuen molant. Ara, cal fer l'avís que es tracta d'un grup de Hardcore, i que per tant, potser no són del gust de tothom.

Podeu fer un tast aquí

GILBERT I SULLIVAN


Això si que reconec, és una proposta arriscada i que no agradara a la majoria... a alguns, em cnsta que si (especialment, al Jordi, que fan mil·lenis que canturreja les cançons del Mikado...)

He recuperat moltes de les obres d'aquests dos clàssics del teatre musical d'opereta, en part, propulsat per les moltes referències que se'ls hi fa a la sèrie de TV de "El Ala Oeste de la Casa Blanca" que m'ha tingut força enganxat, darrerament...

Tenen algunes obres molt xules, la més popular de les quals és segurament el Mikado, que ja sabeu que vam poder veure fa molts anys, representada per Dagoll Dagom i adaptada al català. Al meu parer, són obres prou divertides (imagineu una opereta) però les melodies són molt bones... i s'hi poden veure flaixos que permeten identificar la llavors de moltes altres obres del teatre musical (diria per exemple, que la presentació del Lord executor del Mikado és l'arrel de la presentació d'un altre personatge carismàtic, el taberner pocavergonya dels miserables....)

En fi, per als que no els conegueu, us deixo un petit resum que apareix a wikipedia

CAMILLE


Després de força dies absent, em reincorporo a la dinàmica de recomenar de tant en tant, alguna coseta... Aquí us deixo una de les darreres descobertes, es diu CAMILLE i vindrà per al proper Festival Sónar...

Jo estic escoltant un disc curiós, que es diu "Le fil". Si no m'equivoco (tot just acabo d'aterrar-hi), és el darrer... reconec però, que també podria ser el primer, o fins i tot, l'únic... ;-)

A veure què us sembla. Feu una ullada a la web