Klaus and Kinsky

BIKIMEL

Espaldamaceta

The Sunday Drivers

Uns paios que em van sorprendre ja fa uns anys quan van aparèixer en un concert de radio 3 d'aquests que passen a la 2 i que sempre he pensat que no mirava ningú, però em vaig quedar enganxat pel bon rotllo que porten aquests "conductors de diumenge" des de 1999. I encara vaig flipar més quan em vaig enterar que eren de Toledo, com??? Però si fan britpop!... Vaja, pop sense grans pretensions, alegre (sí, sí, el pop no té pq ser sempre tant depriment) i perfecte per viatges amb cotxe un diumenge d'estiu.





Aquestes cançons dels discos anteriors no estaben gens malament, però el nou disc d'aquest estiu 2009 "The end of maiden trip" és millor que tota la resta. Només cal veure com comença, amb dues grans cançons que han format part de la meva banda sonora aquestestiu: "The plan" i "I"... però tot el disc val la pena, tot i que potser és una mica menys alegre que els altres... s'escolta tant fàcil.



El 30 d'octubre venen a Barcelona,... a veure quan venen a Beijing, jejeje.

I per acabar, i abans de que em xapin l'spotify d'aqui a 10 dies, aquí teniu una gran selecció de música "gipsy" que hem elaborat entre diferent gent:

Amy Winehouse

Com a mínim, iguala el clàssic... quina llàstima si finalment si és cert que s'ha perdut.... És un prodigi... ;-)



Potser no en qualitat de la veu, però si en intenció de la lletra (la Dinah Washington és bestial, però, potser perquè llavors no es podia, no canta el que diu la cançó...)

Patrick Swayze

Un petit homenatge a aquest actor, ballarí, compositor, cantant...

Una de les cançons que va composar: "She's like the wind"

http://www.youtube.com/watch?v=AVi4PUx8bXk

Feel her breath on my face
her body close to me
can't look in her eyes
she's out of my league
just a fool to believe
I have anything she needs
she's like the wind.

Bat for lashes

Albert Plà - La Diferencia

Aquest 2009 va molt fort. El nou àlbum d'Animal Collective, el d'Antony and the Jonsons, el de Wilco, el de Jarvis Cocker, el dels Phoneix,... que bons... però aquest estiu m'he quedat enganxat, atrapat, fascinat... per l'últim de l'Albert Plà.
La Diferéncia és un disc excel·lent, que mostra un Albert Plà en plena facultats, que manté la seva escència provocadora i irreverent, amb una poesia realista explícita i una música cuidadíssima (quins arrenjaments!!) però potser amb un grau de maduresa que encara el fa ser més fi i que fa que redueix el toc escatològic que trobem en altres lletres.

http://open.spotify.com/user/rogerserra/playlist/5kkSp0XJ6UoNBgFsTgY9ew

La Diferencia es un disc senzillament genial de principi a fi, i tant eclèctic que resulta indefinible... potser les millors serien:

1- La Diferència, una rumba íntima que té des d'uns cors quasi gregorians i acaba amb guitarres a lo heavy.
2- Hongos... party-drinking song a lo "Veintegenarios"
4- Ciego, una rumba a lo "No solo de rumba vive el hombre"
5- Soñando, el més intimista i genuí... el de ho sento molt... però que maca...
6- Corazón, una altra genialitat... amb un estribillo fantàstic i una lletra increible... Una "roadsong" (com la del gat, o la colilla, o la juerga catalana) que tant bé fa el senyor Plà, és a dir, com una roadmovie però amb cancó.
8- Malos pensamientos, una oda increscendo de subidón final...
9- Fantasma, quasi, quasi diria que la cancó podria ser dels Estopa, jejeje... però la lletra noooo... i els arreglos tampoc.. rumba, rumba i més rumba de la bona...
10- La colilla... pues això... una "roadsong" per les amèriques... quina lletra!!!
11- Juerga Catalana... una supermegapartydrinkingdrugingorganilludefireta song a la catalana que està predestinada a ser un clàssic.

Ara veig que les he posat quasi totes, jejeje... bé us deixo algunes perles de lletra:

Vam canviar el golf GTI per un Mercedes Jo-De-Teeee

En los dedos de mis pies,
crecen hongos de colores
me los como y crecen flores
más allá del horizonte.

Mi corazón se me escapaba,
saltaba de mi cama
salía de mi casa
se iba por ahí de farra
sería que estaba deprimido
sería que estaba resentido
yo no sé por qué había sido
pero mi corazón se había ido...
y andando, andando,
se desplazan los humanos
pero los corazones se desplazan
palpitando, palpitando, palpitando....

Cherish the Ladies

Bones a tots!

És el primer cop que escric en aquest blog i ho faig per animar-vos a escoltar un grup que és diu: Cherish the Ladies. És un grup femení irlandès nord-americà que es va formar el 1985. Malgrat sigui un grup femení, en els seus àlbums és possible sentir les col·laboracions de veus masculines.

Tenen peces tan instrumentals com vocals.

Si voleu sentir-les teniu un munt de peces a l'Spotify, i també alguns vídeos en el Youtube. Però de totes les que he anat sentint, la que més m'agrada es diu: "The Broom of the Cowdenknowes" (està a l'Spotify). És una petita preciositat.

Val la pena, de veritat!

Dave Gahan

Em sembla que no cal grans presentacions per parlar de Dave Gahan, cantant de Depeche Mode. Cul inquiet com el que més ja fa temps que de forma paral.lela a DM escriu cançons (per DM i per ell mateix) i treu discos en solitari, concretament dos: Paper Monster (2003) i Hourglass (2007).

Us faig cinc cèntims d'algunes cançons de la seva discografia en solitari, que evidentment recorda molt a DM, amb un toc molt personal que de ben segur us atraparà com a mi: Saw Something; Kingdom; Dirty Sticky Floor; Deeper and deeper; A little Lie.

A gaudir!

MICHAEL JACKSON

Bé es mereix un homenatge... aquesta és una de les meves preferides...



http://www.youtube.com/watch?v=4_hz2am90Hk

Un parell de nous bons discs...

El primer que he pogut escoltar és el nou disc del Ben Harper, "White Lies for Dark Times". És totalment recomanable, i es pot escoltar gratuitament a la seva web a través d'un audioplayer.









El segon, és el nou de la Regina Spektor, "FAR", que podeu escoltar al seu site de Myspace . Com sempre, aquesta dona aconsegeix bona música i grans cançons, amb una veu superpeculiar...

Pecats Musicals: Naturaleza Muerta

Ho confesso. Jo de jove era fan de Mecano. Sort que els anys han passat, i ara ja no ens dona vergonya reconèixer certs gustos musicals de joventut. Els mecaneros hem sortit al carrer a cridar "Una rosa es una rosa eeeeeeeeeeeees, ¡una rosa!" (molt profund, ho sé).

Com a mostra dels meus pecats us deixo la que sense dubte és la millor cançó de Mecano (i ho dic de forma subjectiva, clar). Per mi lo millor de la nostra joventut, juntament ambs els petazetas, nubes, flashes de 25 , els duels Fernando Martin-Audie Norris de bàsket, i els bollycao. Encara recordo cantant-la a viva veu a l'habitació de ma germana on estava l'únic radiocassette de casa mons pares, tot imitant -i posseit per algun dimoni- al Nacho Cano i els seus teclats.

Demano doncs l'absolució.

Joe Crepusculo

Impressionant, sorprenent, freak, timu, enganxós, sabós, un crack. Tots aquests qualificatius contradictoris li fan justícia a aquest personatge però jo em decanto per considerarlo un MÚSIC genialment imperfecte i surrealista. En algunes coses em sembla una mena d'il·luminat semblant a l'Albert Plà o l'Albert Serra... no se... surrealista però sense ser galàctic, electrònica de fireta, organillu vuitanteru i tira milles. Per a què ens entenguem, està molt lluny de poder-li posar l'etiqueta de "calité", fins i tot diria que el tio no canta ni toca bé... i és més, el primer cop que el vaig sentir vaig dir... buffff, això no val res... però a copia de veure Rockdeluxe els deixava pels núvols i que el senyor Crepusculo es feia un lloc a tots els festivals del país i de l'estat (Privamera, PopArb, FIB, Absolut Faraday, Sonar, etc) li vaig donar una segona oportunitat que va ser la bona. Per aquells que no el conegueu mireu el videoclip aquest abans de continuar llegint (posa el "pause" a la cinta de dalt pq sinó la liaràs.. jejeje):



Ara que ja us heu conegut et deixo un espai en blanc pq afegeixis tots els adjectius calificatius que creguis que m'he deixat abans, jejeje.... realment és tot un personatge.
"Escuela de zebras" y "Supercrepus" són gratuits i us els podeu descarregar gratuitament des de la seva web. http://www.crepus.com/



Ah, he posat un gadget inicial que espero que funcioni i us agradi i també ara us regalu una llista de Spotify molt guapa...

TOK TOK TOK

Tot tok tok... Que es pot passar? Doncs si, i possiblement, per a quedar-se! Un grup alemanys molt xulo que segurament anirà ocupant cada cop més espai en els petits comitès que es generen al voltant dels vostres MP3...

Link a la pàgina oficial

A veure si us agrada. No money refund...