Blind - Recordant Studio54

Diuen alguns entesos musicals que la millor cançó del no anyorat 2008 ha estat Blind, cançó d'un grup de Nova York que es diu Hercules And Love Affair, grup que crec no escoltarem gaire més. Si volien promocionar-se no dubto que ho han aconseguit, però no per mèrits propis precissament. També diuen que si no l'has escoltat a les pistes de ball ni a cap bar o cafeteria amb un mínim de bon gust musical és que o no has tingut vida social en tot l'any...o que has de canviar d'amics (i per tant de bar/discoteca/cafeteria).

Em sembla que jo entro en alguna d'aquestos dues situacions perque no tenia cap coneixement d'aquesta cançó. Vet aquí que no ha estat fins aquest any que he descobert de retruc (no volgueu saber com) Blind. I això és extrany perque Hercules and love Affair va demanar a Antony Hegarty -si, el mateix Antony dels "Antony & the Johnsons"- que la cantés. I ja sabeu la meva devoció malaltissa per l'Antony (d'aquí pocs dies us faré cinc cèntims del esperadíssim nou disc).

Blind té tot allò que recorda en part als anyorats anys de Studio 54: música discotequera, ritme ballable, lletra i música "facilona", sense gaires pretensions, moments retros i, en aquest cas, trompetes que aporten un toc quelcom diferent. Si afeguim que crec és la primera vegada que escolto a Antony Hegarty sense que sembli que plora (i nosaltres amb ell), canviant completament el seu registre musical, tenim una petita joia musical dins el món de la música electrònica.

Prova de sentir-la i no podràs negar-me que, almenys, has mogut una mica el peu. Confesa!

Tender Forever

I per fi, després de tant temps d'espera, us puc proposar un grup (una artista) que recull el testimoni dels enyorats "The Postal Service" i posa de nou en peu ritmes i melodies. Més el primer (WIDER) que el segon disc (THE SOFT AND THE HARDCORE), hi té una bona retirada.

També us els recomano amb convicció, la de quan saps que deixes bona matèria a l'aparador.

Visiteu-la al Link de MYSPACE

Discover Tender Forever!

OBK, el retonno

Abans de ser lapidat per haver fet una entrada d'un grup així, permeteu-me reclamar la meva absolució una vegada exposi moltes coses bones que té OBK i que li fa mereixer com a mínim un respecte, independentment que t'agradi o no la seva música.

1.- No podem negar que han estat els pioners del pop electrònic a Espanya. Fans incondicionals de Depeche Mode (d'aquí el nom del grup, en honor a la cançó Oberkom) han estat capaços de fer 11 discos (que inclou recopilatori i versions) amb més o menys èxit des de 1991, i més d'1 milió de còpies venudes.

2.- La seva discografia conté molts èxits que per una cosa o una altra han marcat un abans i un després dins el panorama musical espanyol.

3.- La majoria dels seus videoclips, dirigits pel director Juan Carlos Bayona, són considerats pioners i petites joies cinematogràfiques.

El primer gran èxit Historias de amor...és de 1991!!! que els catapultà musicalment a nivell nacional venent més de 400.000 discos, i en aquella època aquesta quantitat era desorbitant. Dicen va ser una forma de contestar a totes les persones que els havien criticat per les seves idees. Mi razón de ser el gran èxit de 1995. Després d'alguns anys d'ostracisme, i pensant que l'electropop havia mort a Espanya, resorgueixen al 1998 amb un disc on versionen les seves pròpies cançons, i es De que me sirve llorar que el torna a posar al panorama musical amb més de 300.000 còpies venudes.

Dos anys més tard tornen triunfar amb 3 cançons impressionants que els han marcat com a grup: Tu sigue así, on el videoclip va guanyar nombrosos premis nacionals e internacionals; El cielo no entiende bandera del moviment gai durant anys; i Falsa moral.

Des d'aquest disc de 2000 tornen a editar 4 discos més, però no arriben ni molt menys als èxits anteriors, malgrat tenir cançons de fort contingut polític i social com Sin rencor.

Però arribem al 2008, on treuen al mercat un nou disc titulat Ultimátum amb deu noves cançons, i amb nova companyia discogràfica que fa presagiar un nou resorgiment d'aquest grup que tantes vegades l'havien donat com a mort.

Vale, Jordi Sánchez (el cantant) no té una gran veu, però no es pot negar la valentia d'aquest grup en la lletra de totes les cançons i el seu compromís de denúncia social.

He dicho

Sam Sparro

Entra fort en el món musical aquest músic australià de vint-i-cinc anys que en poc menys d'un any ha revolucionat el panorama musical de mig món, sobretot a les pistes de ball amb una barreja entre el funk, el soul i l'electropop més comercial.

La barreja de sons i ritmes és constant, i molts el consideren la versió millorada de Mika en tots es sentits. La naturalitat amb la que parla de la seva homosexualitat en totes les entrevistes, i els particulars vídeos que ha fet l'han convertit a més en la nova icona gai internacional.

El principal èxit de Sam Sparro ha estat
Black & Gold que ha estat número 1 a molts països i que personalment m'agrada força. Destacaria altres temes que mereixen la pena com Hot Mess , Sick , Cottonmouth o 21st Century Life . La seva trajectòria musical també és coneguda arran de les seves aportacions musical en èxits televisius com Star Trek o Queer Eye for the Straight Guy