divendres, 4 de setembre del 2009

Albert Plà - La Diferencia

Aquest 2009 va molt fort. El nou àlbum d'Animal Collective, el d'Antony and the Jonsons, el de Wilco, el de Jarvis Cocker, el dels Phoneix,... que bons... però aquest estiu m'he quedat enganxat, atrapat, fascinat... per l'últim de l'Albert Plà.
La Diferéncia és un disc excel·lent, que mostra un Albert Plà en plena facultats, que manté la seva escència provocadora i irreverent, amb una poesia realista explícita i una música cuidadíssima (quins arrenjaments!!) però potser amb un grau de maduresa que encara el fa ser més fi i que fa que redueix el toc escatològic que trobem en altres lletres.

http://open.spotify.com/user/rogerserra/playlist/5kkSp0XJ6UoNBgFsTgY9ew

La Diferencia es un disc senzillament genial de principi a fi, i tant eclèctic que resulta indefinible... potser les millors serien:

1- La Diferència, una rumba íntima que té des d'uns cors quasi gregorians i acaba amb guitarres a lo heavy.
2- Hongos... party-drinking song a lo "Veintegenarios"
4- Ciego, una rumba a lo "No solo de rumba vive el hombre"
5- Soñando, el més intimista i genuí... el de ho sento molt... però que maca...
6- Corazón, una altra genialitat... amb un estribillo fantàstic i una lletra increible... Una "roadsong" (com la del gat, o la colilla, o la juerga catalana) que tant bé fa el senyor Plà, és a dir, com una roadmovie però amb cancó.
8- Malos pensamientos, una oda increscendo de subidón final...
9- Fantasma, quasi, quasi diria que la cancó podria ser dels Estopa, jejeje... però la lletra noooo... i els arreglos tampoc.. rumba, rumba i més rumba de la bona...
10- La colilla... pues això... una "roadsong" per les amèriques... quina lletra!!!
11- Juerga Catalana... una supermegapartydrinkingdrugingorganilludefireta song a la catalana que està predestinada a ser un clàssic.

Ara veig que les he posat quasi totes, jejeje... bé us deixo algunes perles de lletra:

Vam canviar el golf GTI per un Mercedes Jo-De-Teeee

En los dedos de mis pies,
crecen hongos de colores
me los como y crecen flores
más allá del horizonte.

Mi corazón se me escapaba,
saltaba de mi cama
salía de mi casa
se iba por ahí de farra
sería que estaba deprimido
sería que estaba resentido
yo no sé por qué había sido
pero mi corazón se había ido...
y andando, andando,
se desplazan los humanos
pero los corazones se desplazan
palpitando, palpitando, palpitando....