Fa molts anys que li segueixo la pista a aquest artistàs nigerià afincat a Paris que es diu Keziah Jones i que té una sonoritat especial i que ell anomena blufunk. No és només el ritme, que també, sinó també una harmonia curiosa, un abús de la veu de falset impressionant que segueix la melodia de la guitarra, però al mateix temps la guitarra també fa el ritme... Bueno, que molt bueno.
Al principi pot costar una mica, però que de seguida es veu que és un monstru, i no us perdeu els videos que són d'una estètica impressionant. Va venir al Fòrum i va ser fantàstic el concert, tot i que erem quatre gats, així que l'endemà vam repetir. I com podia ser que encara no haguéssim parlat d'ell a discotecla?
El seu últim àlbum ha aparegut aquest setembre i és fantàstic, però us recomano començar pels tres últims dels seus 5 àlbums o per xafardejar la web que té, que està molt bé (veure més amunt), o encara millor, ja us faig jo la selecció inicial.
Comenceu per Beutiful Emilie, que és la més famosa d'ell:
I es que a més el tio és tant cool! Sha de reconèixer que té un estilàs! D'aquí podeu passar pel Rhythm is Love o podeu veure aquest directe de African Space Craft, el suurealista Kpa Fuca, el Where is Life, i finalment la més recent Kind of girl, o passar a escoltar directament tot el disc Black Orpheus o el Rhythm is Love.
I no li cauen el anells... una de les coses que m'agrada més d'ell és que també pot tocar sol amb la guitarra sense perdre pas el seu estil y tampoc en acústic. Aquí en teniu una mostra recent amb un concert a l'estació de metro de Montparnasse. O podeu veure la promo del Where is life, més antiga.
1 comentari:
Si senyor, el Keziah Jones és una màquina. M'alegro molt que el puguessis veure al Forum (i t'envejo, pq negar-ho). No m'alegro tant que hi hagués tanta poca gent. En fi, la incomprensió musical és un mal endèmic en la nostra societat malaltissa (sic!)
Publica un comentari a l'entrada