dilluns, 15 de setembre del 2008

LES OGRES DU BARBACK




En aquest post, hi conflueixen massa coses per poder expressar-les amb paraules...

Tant sols diré que aquest és un grup que em porta records d'una època de la meva vida plena de felicitat i petons robats pels carrers.... No és que em queixi de l'avui (pas du tout), tant sols... és un record que em vé acompanyat d'un gran somriure (aquell que es somriu amb la panxa... aquell). Eren els temps de les primeres vegades... i tots sabem el que això vol dir... ;-)

Temps en que França era una utopia, feta de grâtin dauphinois i minuts que queien lentament, al telèfon.... El ogres, sempre seràn especials.

Espero que us agradin.