dimecres, 9 d’abril del 2008

PER CERT...



http://www.daydream-festival.com/

I us deixo també petit resum de festivals estivals (valgui la redundància) que han preparat col·laboradors del butlletí del MauMau

Primavera Sound Barcelona: 29-31 mayo Precio abono actual 115 euros www.primaverasound.com

DayDream Festival Barcelona: 12 junio Precio entrada 68 euros
www.daydream-festival.com

Sónar Barcelona 19-21 Junio Precio abono actual entre 140 y 170 euros www.sonar.es

Faraday. 4 y 5 de julio. Precio por confirmar.
www.myspace.com/faradayfestival

Summercase Madrid y Barcelona: 18-19 julio Precio abono actual 95 euros www.summercase.com

FIB Benicassim:17-20 Julio Precio abono actual 170 euros:
www.fiberfib.com

dimarts, 8 d’abril del 2008

Dadawa 朱哲琴


Aquesta és una recomanació complicada, ja que Dadawa no presenta una música apte per a gaires moments. L'he descobert gràcies al meu cap de la feina, molt donat a les músiques del món. Dadawa és una artista xinesa que ha begut de les arrels musicals del Tibet, Nepal o la India i els ha donat una visió actual amb arranjaments electrònics o més moderns. Coneguda com a l'Enya de la Xina, haig de confessar que ens certs moments m'ha recordat una mica a alguna faceta de la Björk (coses meves...). No hi he aprofundit massa, però en algunes ocasions especials (nit estrellada i estat de misticisme emergent) m'ha posat la pell de gallina. Jo he escoltat els disc Sister Drum, del qual recomanaré tastar la cançó Sky Burial que és ben bé celestial. També m'han parlat bé del disc Seven Days, sembla que va tenir molt d'èxit i ressò internacional.
Música per quan no tens pressa.

Jazzanova





Jazzanova són uns vells amics per a les meves orelles.
El seu nom delata la debilitat que tenen pels ritmes brasilenys i les construccions jazzies més estimulants.
Jazzanova són un duo alemany fundador del segell discogràfic JCR (Jazzanova Compost Records). En un principi només gestionaven aquest segell i basaven la seva activitat en editar discos de remescles d'altres formacions com 4hero o Koop dels quals no em resistiré de parlar-ne en breu. Els discos The remixes 1997-2000 i ...mixing mostren una formació que se sent molt còmode jugant el paper de reinterpretadors amb so propi de cançons d'altres artistes. Finalment el 2002 van publicar el seu primer i fins el moment únic disc propi In between que mostra les seves textures en primera persona. Si voleu començar per algun disc, recomano el primer que esmentat de remescles. La resta, no té desperdici.

Common


Inauguro aquesta etiqueta amb un artista que em té enamorat. Concretament el seu disc Be (2005) és una perla que em va impactar des del primer moment en que el vaig escoltar. El disc navega pel hip hop amb un estil a l'antiga, gairebé a mode d'homenatge al soul més emocionant.
És un artista molt implicat i crític amb la política i la realitat social nord-americana.
Vaig tenir el plaer de veure'l en directe a l'Apolo fa uns mesos, y no va defraudar.

Als rapers més fidels els encantarà, i als que no ho són....també!

Cat Power


Hola a tothom.

Em congratula poder participar en aquest espai amb tot de persones que s'hi troben per poder comentar, compartir o expressar què senten amb la música que corre pel món.

Bé, per estrenar-me us recomanaré una cantant americana de nom artístic Cat Power. Les seves composicions juguen tant amb un blues i folk intimistes com amb el post rock americà més cru. En certs moments em recorda a Pj Harvey, i en certs moments a Bob Dylan o Lou Reed(sempre salvant les distàncies). Ritmes sempre mesurats, i instrumentacions que aniran des de la seva veu i un piano a una composició de rock pur. Aquest 2008 ha tret un nou disc anomenat Jukebox. També recomano el disc What Would The Community Think.
Espero que us agradi.

dilluns, 7 d’abril del 2008

The Feeling


Twelve stops and home va ser el primer disc de The Feeling; un grup de pop britànic que sona prou bé. Tot just ara ha tret nou disc Join with us. Encara no he tingut oportunitat d'escoltar cap cançó d'aquest nou disc, però de Twelve stops and home en destaco la cançó "Never be lonely" i "Fill my little world". I en directe sonen molt bé!!!
Ja em direu què en penseu si us decidiu a escoltar-los!

divendres, 4 d’abril del 2008

James


La meva primera aportació al bloc no és cap novetat, (ben al contrari!) .James actuen el proper 29 d'abril al Razmatazz i per això he pensat que era un bon motiu per estrenar-me en aquest bloc, ja que potser algú s'anima a anar al concert per poder sentir-los en directe. Hi ha qui diu que la seva música és molt melancòlica, hi ha qui diu que no....això ja depèn de cadascú i del moment de la vida on el traslladi la seva música..."Tomorrow", "Sometimes", què dir d'aquestes cançons....
Si podeu anar al concert, que el disfruteu!
Anna.

JACK JOHNSON



Ja tenim nou disc del Jack Johnson... (posant veu de radio 40 principals): Correu a la vostra botiga de discs més propera!

If you're not fully satisfied, money will be refunded!

http://www.jackjohnsonmusic.com/

dijous, 3 d’abril del 2008

BOBBY AND BLUMM


Aquesta és una recomanació al vol, ja que el disc, de moment no sóc capaç de trobar-lo enlloc, però l'estic esperant amb candeletes (si no m'equivoco, el publiquen demà)... els vaig poder sentir a la radio, on feien presentació del disc, i em van agradar força. Una primera recerca a internet ja em va donar el primer disgust, ja que van tocar a Barcelona farà un parell de mesos... en fi...

Es tracta d'un duet ad hoc, ja que la cantant, que és sueca i es diu Bobby Baby per a més indicacions, actúa com a solista, en molts d'altres projectes.

La segona veu (i diria la guitarra) és del Frank Blumm, un altre músic alemany.

És música suau, lenta... a mi em fa a dia de pluja darrere d'una finestra, pe`ro suposo que a cada un li portarà imatges del seu moment precís i indicat per poder escoltar la seva proposta.

Podeu escoltar-los al link de myspace, i jutgeu per vosaltres mateixos si us agraden o no...

dimecres, 26 de març del 2008

PERRY BLAKE


No podia inaugurar la meva aportació a aquest blog d'una altra manera que no fos parlant de Perry Blake. Aquest cantautor nascut a Irlanda ja té a les seves esquenes 8 discos en 10 anys (6 d'estudi, una BSO i un "live" amb el Cirque Royal de Brusel.les), que es diu ràpid. Prolífic? no direm que no.

La seva música no es gaire coneguda per aquestes terres, però és molt seguit a França i Anglaterra. Molts defineixen la seva música com a depriment i massa intimista, fet que la seva particular veu no ajuda gaire a discutir aquesta realitat. No negarem que la seva música no és la millor acompanyant per una nit boja de ball a qualsevol discoteca, però si us puc assegurar que gaudireu de les lletres i sobretot de la força que li dona a cadascuna de les cançons.

La seva discografia inclou la banda sonora d'una de les pel.lícules de temàtica homosexual més importants dels darrers anys, Presque Rien - Come Undone, on destaquem una d'aquelles cançons que et posen els pels de punta Wise man´s blues.

Del disc que us presento -editat l'any 2006- destaquem dues cançons, I got what I wanted i If you don't want me. No cal dir de què van, oi?

Si qualsevol d'aquestes tres cançons us aporten alguna cosa, no dubteu en tenir a Perry Blake com acompanyant en les vostres tardes de manta i sofà, passejant per la platja o aquells dies que voleu només recordar.

Per desgràcia el nostre sempre socorregut Youtube no té una llista gaire àmplia de videos musicals de Perry Blake, però sempre va bé donar-s'hi una volta. Ja us dic ara que tindreu almenys 3 grates sorpreses (vinga va, ja us dic una, la versió "moderna" que fa d'un dels seus clàsics Ordinary Day amb la guapíssima Nancy Danino). No us amuineu, d'ella ja parlarem en una altra ocassió.

dimecres, 19 de març del 2008

OUMOU SANGARÉ


I com totes les recomanacions directes de L'Ignasi, una nova artista que va directa al num.1 del meu MP3... es tracta de la diva de la música malienca, la Oumou Sangaré. A tots aquells que us agradi la música africana, no us la podeu deixar perdre per cap motiu.

Jo trobo que és música genial per començar el dia, però reconec que s'escau en qualsevol moment...

Teniu l'enllaç a la seva web

AT THE DRIVE IN




I la recuperació d'uns clàssics... he tornat a escoltar discs d'aquest grup, que vam poder veure fa força anys en directe a la sala Sidecar, i que ens van deixar a tots amb la boca oberta, per la força del directe.... eren brutals.

Amb el temps (es van dissoldre al 2001) crec que es pot dir que no han perdut. O almenys a mi, em continuen molant. Ara, cal fer l'avís que es tracta d'un grup de Hardcore, i que per tant, potser no són del gust de tothom.

Podeu fer un tast aquí

GILBERT I SULLIVAN


Això si que reconec, és una proposta arriscada i que no agradara a la majoria... a alguns, em cnsta que si (especialment, al Jordi, que fan mil·lenis que canturreja les cançons del Mikado...)

He recuperat moltes de les obres d'aquests dos clàssics del teatre musical d'opereta, en part, propulsat per les moltes referències que se'ls hi fa a la sèrie de TV de "El Ala Oeste de la Casa Blanca" que m'ha tingut força enganxat, darrerament...

Tenen algunes obres molt xules, la més popular de les quals és segurament el Mikado, que ja sabeu que vam poder veure fa molts anys, representada per Dagoll Dagom i adaptada al català. Al meu parer, són obres prou divertides (imagineu una opereta) però les melodies són molt bones... i s'hi poden veure flaixos que permeten identificar la llavors de moltes altres obres del teatre musical (diria per exemple, que la presentació del Lord executor del Mikado és l'arrel de la presentació d'un altre personatge carismàtic, el taberner pocavergonya dels miserables....)

En fi, per als que no els conegueu, us deixo un petit resum que apareix a wikipedia

CAMILLE


Després de força dies absent, em reincorporo a la dinàmica de recomenar de tant en tant, alguna coseta... Aquí us deixo una de les darreres descobertes, es diu CAMILLE i vindrà per al proper Festival Sónar...

Jo estic escoltant un disc curiós, que es diu "Le fil". Si no m'equivoco (tot just acabo d'aterrar-hi), és el darrer... reconec però, que també podria ser el primer, o fins i tot, l'únic... ;-)

A veure què us sembla. Feu una ullada a la web

dissabte, 8 de desembre del 2007

RAHSAAN PATTERSON







Aquest músic és una descoberta recent, gràcies aquesta vegada a l'Uri...al que dec tantes altres descobertes musicals d'envergadura! Encara és aviat per dir un disc o un altre; de moment, estic tot just començant a tastar l'etílic "Wines and Spirits" i una mica de "Love in Stereo".

Si us agrada la música vocal, amb pinzellades de rithm and blues revisitat, us pot fer el pes. Miraré d'ampliar el post a mesura que el conegui millor.

No us el deixeu perdre però, pinta molt i molt bé!

Un parell de links, a la web oficial, i a Youtube, també aquí , o al seu lloc a myspace