Pecats Musicals. No me crees

No sé si la culpa la té la coincidència d'un desengany amoròs i escoltar la ràdio del cotxe en el moment precís. Potser va ser que tenia que assumir un passat adolescent que encara rondina de tant en tant. Que necessitava cantar com un boig dins el cotxe per fer fugir el desencant i la tristor. Que a vegades m'agraden les cançons fàcils. Que sóc humà. No ho sé.

Però és un fet.

Em sé la cançó de memòria. La puc cantar en qualsevol karaoke. Puc fer d'ella o puc fer d'ell. I m'encanta i m'emociona.

Demano disculpes a tots els meus lectors i lectores. Sé que serà dur, però entre tots ho podem superar.