Submergit en una nova fase d'experimentació musical, ja aviso que vindràn algunes propostes de música italiana que val la pena que coneguem. Aquí va la primera (segur que us sona), la MINA. Primer una de coneguda i després, una demostració de veu i ganes de passar-ho bé, a parts iguals. Per tancar, una cançó que és ja un clàssic: parole, parole, parole... (que gran!!)
Vagidegust!
2 comentaris:
Por supuesto que no hay fronteras!
Un abrazo!
reconec que aquesta proposta m`ha superat... i jo que em pensava que estava obert a tot... continuarem esforçant-nos
Publica un comentari a l'entrada