dilluns, 6 d’abril del 2009

Charlie Winston - Hobo

A ses illes (les britàniques, no les d'aquí al costat) a banda de prendre té a les cinc de la tarda i no tenir necessitat de treure's el First Certificate, també canten.

Vet aquí que ens trobem amb el Charlie Winston amb un nou disc titulat Hobo, un disc ple de bones cançons, que segurament ens recordarà a altres músiques però que totes elles ens porten sons nous i frescos. Malgrat tenir a la seva família altres grans músics, ser germaníssim del gran Tom Baxter no l'ha impedit tenir presència pròpia en el que cada vegada més complicat món musical.

Tot va començar arran de Charlie Winston and the Oxymorons que el va donar a conèixer. L'any 2007 Peter Gabriel el va cridar per a que participés en la seva gira. Aquest fet coincideix amb la sortida al mercat del primer disc en solitari (editat per ell mateix) titulat Make my way (creieu que volia dir-nos alguna cosa?). La televisió i la publicitat com no li van donar el cop que necessitava per donar-se a conèixer, i una versió d'una cançó de Spencer Davis Group I'm a man (una altra indirecta?) sonava a totes les ràdios.

I arribem a l'any 2009 quan apareix Hobo, el seu "primer" disc, un mix de música folk i rock, que té cançons tan bones com Like a Hobo; My Name; I Love Your Smile; la gran In Your Hands (aquesta és la meva!) o Tongued Tied, entre d'altres.

Bon profit!

1 comentari:

Uri ha dit...

Ei, sona prou bé. L'anirem a buscar. Gràcies per la recomanació!