Els seguidors de La Habitación Roja estem d'enhorabona per partida doble. Primer, perquè falta menys per a que tregin al mercat el seu nou disc (el setè!), i segon perquè el 19 de maig es reediten els seus primers 4 discos, per desgràcia ja descatalogats.Per la vostra salut mental i musical dono per fet que coneixeu a La Habitación Roja. Si la resposta és que no tranquils que no us excomulgaré, encara que tindria suficients motius per fer-ho.
He d'admetre que són un dels pocs grups musicals que segueixo des de fa anys, i crec que és l'únic grup espanyol que encara tinc el plaer de seguir des de que van "aparèixer". Malauradament la majoria de grups després d'uns pocs (o molts) anys decideixen separar-se, però per ara (toquem fusta) no és el cas d'aquest grup. Diuen que no hi ha res com els seus primers discos (quins records!) i que després han perdut energia.
Per una vegada i sense que serveixi de precedent no us penso donar la pallisa explicant qui són, d'on venen i a on van. Crec que escoltant una petita selecció d'aquests darrers 12 anys de bona música tindreu suficient: Mi habitación, Y, Posidonia (no em canso mai d'ella), La vida moderna, Un dia perfecto, Esta no será otra canción de amor o Eurovisión.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada