MINA

Submergit en una nova fase d'experimentació musical, ja aviso que vindràn algunes propostes de música italiana que val la pena que coneguem. Aquí va la primera (segur que us sona), la MINA. Primer una de coneguda i després, una demostració de veu i ganes de passar-ho bé, a parts iguals. Per tancar, una cançó que és ja un clàssic: parole, parole, parole... (que gran!!)

Vagidegust!

Cut Copy

Com veieu aquí ens tornem bojos per la música en general. Una setmana ens imaginem en mig d'un concert en un castell castellà a l'Alta Edat Mitjana i la setmana següent ens traslladem a una festa boja a qualsevol discoteca de Melbourne en ple segle XXI. C'est magic!

Us presentem Cut Copy, la ja no tan nova revelació de l'indie electrònic. L'any passat van treure el segon disc In Ghost Colours, que els va confirmar com un dels grups musicals internacionals més potents i amb més futur. El seu primer disc Bright Like Neon Love va sortir al mercat al 2004, tres anys després del seu naixement com a grup. Ja llavors van demostrar que volien deixar de ser una promesa per convertir-se en una realitat. Grups tan potents com Franz Ferdinand o Bloc Party van compartir escenari amb ells a la seva primera mini gira internacional que els va donar a conèixer. D'aquell primer disc en destaquen cançons com Going Nowhere o Future.

Com ja he comentat l'any passat van treure nou disc, que la crítica l'ha definit com un disc ple d'oxigen per l'escena indie electrònica. No seré jo qui negui la màxima, però si que és cert que el disc està ple de hits que van més enllà de lo "ballable". Com a mostra aquí teniu els dos primers singles Lights & Music i Hearts on Fire. Jo ves per on prefereixo unes altres, sobretot Strangers in the wind d'una elegància inicial sublime. Com sempre, bon profit!

El mestre Savall

La Discotecla va nèixer amb la voluntat de donar a conèixer noves propostes musicals i, certament, aquesta entrada no és en sí cap nova proposta però si que serà nova per molts de vosaltres. Avui farem un canvi radical de registre musical i ens endinsarem a èpoques remotes. Segurament us quedarà una mica lluny aquesta música, però creiem que val la pena apropar-s'hi, si més no per gaudir d'una nova sonoritat.

Per aquells/es que no conegueu a Jordi Savall us el puc definir com el més important músic del món en música antiga [ahí es ná]. Nascut a Igualada fa uns quants anys, el mestre Savall té una importantíssima feina de recuperació d'un gènere musical força oblidat. La seva tasca ha permès recuperar música que va des de l'Edat Mitjana fins finals del segle XIX. La seva discografia compren més de 120 discos, sempre dedicada a la música antiga, en especial la música antiga espanyola de la n'és el màxim especialista, i màxim recuperador (sobretot de música àrab i sefardí).

Expert en viola de gamba va fundar tres grups musicals a finals del segle passat que són en l'actualitat referència internacional en música antiga: Hesperion XX -ara Hesperion XXI- de la que en formen part la seva dona, la soprano Montserrat Figueres i els seus dos fills, també reconeguts músics; La Capella Reial de Catalunya, i Le Concert des Nacions. Dels molts premis i reconeixements internacionals que ha guanyat, volem destacar l'aconseguit al 1992, amb l'obtenció d'un Cèsar francés i altres premis internacionals de prestigui per la banda sonora de la pel.lícula Tous Les Matins du Monde.

En fi, una trajectòria impressionant. Bon profit!

Una eina curiosa aplicada al blogg

http://www.wordle.net

Em serveix per presentar aquesta pàgina curiosa que he trobat i que genera núvols de paraules amb el text que tu li entris, o com en aquest cas, amb l'RSS d'un blogg. Aquest núvol és fet amb el link a discotecla... qui tingui curiositat, és a http://www.wordle.net

Fleet Foxes

Si, no seré jo qui negui aquí que Fleet Foxes són una barreja de folk americà, folk anglés, Brian Wilson, Simon & Garfunkel, indie d'anar per casa, però crec que si després d'escoltar White Winter Hymnal , Mykonos (increïble!), Tiger Mountain Peasant Song , Blue Ridge Mountains , English House o He Doesn't Know Why no has decidit afegir una carpeta més al teu mp3...tens un problema.

I aquests cinc músics de Seattle només tenen un disc al mercat. Vint-i-dos anyets té l'angelet que canta. Prometen, oi?

WILCO - KICKING TELEVISION

Us recomano amb tot l'entusiasme del que puc ser capaç, aquest disc en directe de WILCO. És la gravació d'un concert que van fer a Chicago i que és memorable de dalt a baix! Me'l va recomanar l'amic Ignasi, mític "per poders" en aquest bloc, per recomanacions tant absolutes com el Jeff Buckley o la Oumou Sangaré...

Sobren les paraules. Aconseguiu el concert i escolteu cançons com la que us deixo una mica mes avall o la impressionant "Jesus, etc.". No hi ha millor manera de començar bé un dia qualsevol....



JESUS ETC.

Port O'brien

Nova descoberta, que encara no sé ben bé com definir, però que també m'està fent picar sobre la taula i moure els peus a bon ritme. Música coral amb regust folk però molt més contundent de ritme i melodia... ei, jo que sé, és dificil de definir sense quedar com un ruc, vale?

Escolteu-ho i en tot cas, opineu què us sembla. Vagidegust

Visiteu el seu Myspace

veieu-ne un video musical (aquesta cançó és molt predicada entre els seus seguidors)



O (visca el multimedia) escolteu-los aquí:

Discover Port O'Brien!

Blind - Recordant Studio54

Diuen alguns entesos musicals que la millor cançó del no anyorat 2008 ha estat Blind, cançó d'un grup de Nova York que es diu Hercules And Love Affair, grup que crec no escoltarem gaire més. Si volien promocionar-se no dubto que ho han aconseguit, però no per mèrits propis precissament. També diuen que si no l'has escoltat a les pistes de ball ni a cap bar o cafeteria amb un mínim de bon gust musical és que o no has tingut vida social en tot l'any...o que has de canviar d'amics (i per tant de bar/discoteca/cafeteria).

Em sembla que jo entro en alguna d'aquestos dues situacions perque no tenia cap coneixement d'aquesta cançó. Vet aquí que no ha estat fins aquest any que he descobert de retruc (no volgueu saber com) Blind. I això és extrany perque Hercules and love Affair va demanar a Antony Hegarty -si, el mateix Antony dels "Antony & the Johnsons"- que la cantés. I ja sabeu la meva devoció malaltissa per l'Antony (d'aquí pocs dies us faré cinc cèntims del esperadíssim nou disc).

Blind té tot allò que recorda en part als anyorats anys de Studio 54: música discotequera, ritme ballable, lletra i música "facilona", sense gaires pretensions, moments retros i, en aquest cas, trompetes que aporten un toc quelcom diferent. Si afeguim que crec és la primera vegada que escolto a Antony Hegarty sense que sembli que plora (i nosaltres amb ell), canviant completament el seu registre musical, tenim una petita joia musical dins el món de la música electrònica.

Prova de sentir-la i no podràs negar-me que, almenys, has mogut una mica el peu. Confesa!

Joanna Newsom

Aquesta noia és una descoberta més recent. Té una veu que ben bé funcionaria pels interrogatoris de Guantánamo, però amb temps i carinyo un s'hi acostuma i acaba sent de modulació "alternativa". Es curra molt les melodies i el conjunt funciona.

Sorprenent, cosa que no és poc avui en dia...jeje

Discover Joanna Newsom!

BEIRUT

Una recomanació sincera i directa per a tots els que us agraden per exemple, el Sufjan Stevens, la música folk, els Ogres du Barback, la música francesa i la dels balcans (tot i que aquesta no ho és), els acordions i els ukeleles....

Són brutals. No us els perdeu!! Aquest grup si que el tinc ben mastegat, i a mi cada dia em sonen millor.



Us deixo el link a la web oficial

A Myspace

I una mostra de Deezer, per fer un tastet...

Discover Beirut!

Llistes del 2008

Això avui va de llistes. Primer deixo les llistes del més escoltat a Itunes (general, no US) i LastFm aquest 2008, les diferències són clares, Itunes és molt més mainstream que Last.fm, potser pq el darrer encara és molt nou:

Top Songs

iTunes
1. Leona Lewis - Bleeding Love
2. Coldplay - Viva La Vida
3. Flo Rida - Low
4. Katy Perry - I Kissed a Girl
5. Rihanna - Disturbia
6. Lil Wayne - Lollipop
7. Jordin Sparks - No Air
8. Natasha Bedingfield - Pocketful of Sunshine
9. Sarah Bareilles - Love Song
10. Rihanna - Don’t Stop the Music

Last.fm
1. Coldplay – “Viva La Vida”
2. Coldplay – Violet Hill
3. MGMT – Time To Pretend
4. MGMT – Electric Feel
5. Coldplay – Life In Technicolour
6. Coldplay – Cemeteries of London
7. Katy Perry – I Kissed A Girl
8. Coldplay – 42
9. Coldplay – Strawberry Swing
10. MGMT – Kids

Coldplay arrasa d'una manera impressionant!!!!

Top Album

iTunes
1. Coldplay - Viva la Vida
2. Jack Johnson - Sleep Through the Static
3. Juno (Soundtrack)
4. Lil Wayne - Tha Carter III
5. Sara Bareilles - Little Voice
6. Once (Soundtrack)
7. Jason Mraz - We Sing. We Dance. We Steal.
8. OneRepublic - Dreaming Out Loud
9. Across the Universe (Soundtrack)
10. Leona Lewis - Spirit

Tres bandes sonores es colen a la llista... què està passant? tot i que la de Once m'encanta..

Last.fm
1. Coldplay – Viva la Vida or Death and All His Friends
2. MGMT – Oracular Spectacular
3. Portishead – Third
4. Nine Inch Nails – Ghosts I-IV
5. The Ting Tings – We Started Nothing
6. The Kooks – Konk
7. Death Cab for Cutie – Narrow Stairs
8. Hot Chip – Made In The Dark
9. Jack Johnson – Sleep Through The Static
10. Sigur Rós – Með suð í eyrum við spilum endalaust

Ni més ni mens que els Sigur Ros es colen al top ten... Fantàstic!!! Els Hot Chip també s'ho mereixen, i pensar que al Primavera Sound els van tenir tot marginats i erem quatre gats allà ballant i miolant...

Best New Artist

iTunes
1. Santogold
2. Lady Antebellum
3. Flo Rida
4. Hercules and Love Affair
5. Katy Perry
6. Glasvegas
7. The Cool Kids
8. Jazmine Sullivan
9. Esperanza Spalding
10. The Parlor Mob

Last.fm
1. MGMT
2. The Ting Tings
3. Sara Bareilles
4. Fleet Foxes
5. Katy Perry
6. The Last Shadow Puppets
7. Foals
8. Bon Iver
9. Does It Offend You, Yeah?
10. Santogold

Els Fleet Foxes no haurien de passar desaparcebuts aquest 2008!

I pel què fa al tema estatal Rockdeluxe diu que el millor del 2008 és... (tot i que la revista encara no ha sortit):






1. PORTISHEAD
(Se veía venir, ¿no? Vale, pero insisto en que a mí el disco se me ha desinflado. Que soy mu rarito, sí, pero esto no es el White Chalk, desde luego, aunque al principio lo pareciese)
2. VAMPIRE WEEKEND
(Son grandes y punto. No sé si lo serán más veces, pero, coño, su disco se puede desgastar de tanto oírlo. Además, demuestran que no hay que sacar un disco en los tres últimos meses del año.)
3. FLEET FOXES
(Repito: es mejor el A Sun Giant que el disco, donde me dejan regusto de “pudo haber sido más”. En todo caso, en un par de años, todo Dios se olvidará de ellos, como pasó con The Magic Numbers o Band Of Horses)
4. BON IVER
(Asignatura pendiente: lo tengo por escuchar)
5. NO AGE
(Sí y sí)
6. NICK CAVE & THE BAD SEEDS
(No y no)
7. LIL WAYNE
(A mí me pilla lejos)
8. SILVER JEWS
(Up, Up, hombre….)
9. TV ON THE RADIO
(Creo que aún no han hecho el disco tremendo del que todos hablan. Ahroa son como Prince+Talking Heads, lo cual tiene un pase o dos, pero no diez).
10. DEERHUNTER
(No sé cómo puso la RDL a Cryptograms, pero aquí hay mejores canciones. En todo caso, se lo merece )

La nacional:
1. JOE CREPUSCULO “Supercrepus”
(Ya era hora. Aunque si metieron El Mundo Según en número uno, el Chinarro se merecía otro top, incluso otro puesto alto. por recalcar que no se puso El porqué de mis peinados en lo más alto en su día, digo. Pero, hombre, hay que reconocer que esta vez no han cerrado los ojos.)
2. CHRISTINA ROSENVINGE
(¿Tanto?)
3. MANEL
(Sorry, no lo he escuchado. ¿Puedo opinar sin haberlo hecho?)
4. LUCAS 15
(Pereza)
5. LIDIA DAMUNT
(Era un top tres mínimo)
6. SHOTTA
(Hostia, Shotta por delante de…)
7. SR CHINARRO
(Aparte de Los Ángeles y de alguna más, patinazo)
8. CUCHILLO
(Pereza x2)
9. TACHENKO
(Sólo por Hacia el Huracán este disco vale un potosí)
10. RUSSIAN RED
(Mejor en el directo que en esta cosa dulzona)
11. COCONOT
(Yo al Guincho no le perdono el traqueteo del Primavera Sound)
12. MARGARITA
(Lo puse una vez y no acabé de verle el sentido hardcore al asunto, auqnue es culpa mía, que no suya: me estoy haciendo mayor)
13. MARINA GALLARDO
(El disco de Marina mola excepto la primera canción. Se ha perdido la costumbre de secuenciar)
14. JOSELE
(Mejor que el segundo, pero peor que el de Lapido, otro al que también le han flojeado las piernas este año)
15. NV
(Crujidos, Morir o Matar, Dry Martini SA y alguna otra. Sí, a piñón fijo, pero aún así saca cosas)
16. LOS PUNSETES
(Me cito a mí mismo y espero que no se forme un bucle tras el que haya que pulsar unos numeritos - 4 8 15 16 23 42 - para mantener a salvo el mundo: “poner a Los Punsetes en un número 16 es como decir “no me atrevo a no meterlos, pero tampoco quiero que se les vea demasiado”)
17. MALCOLM SCARPA
(No sabía que hubiese sacado disco, pero a mí Malcom siempre me ha gustado.)
18. BALAGO
(Pereza x3)
19. CHARADES
(El mejor disco de pop vitaminado del año)
20. LA JR
(Venga, va, no hay quién lo escuche)
21. SAIOA
(Me extraña que salga, después de la crítica tan tibia que tuvo, pero me alegro. En todo caso, sólo por la foto que sacaron en su entrevista, el disco de Saioa se merecía un top 5)
22. ROGER MAS
(No comment: no lo he escuchado)
23. THE SECRET SOCIETY
(A mí me gusta, pero entre que ando escaso de criterio real, más allá de esta visión de túnel que practico habitualmente y que hay guiños demasiado personales, no me extraña que haya quien lo considere chungo-chunguísimo)
24. PLEASANT DREAMS
(Posiblemnte, uno de los grupos españoles de este año que menos me han gustado.)
25. ESPALDAMACETA
(El nombre, por Dios, el nombre es algo que me resulta fundamental para poder ponerme a escuchar discos. Son mis prejuicios y mis cosas, pero prometo oírlos en breve)
26. CREPUS zebras
(Qué voy a decir, es hora de hablar en formato mítico: “aquí empezó todo”)
27. K&K
(Bueno, ya puestos, mejor eso a considerarlos “uno de los mejores debuts de la historia”)
28. DIEGO AMADOR
(El toque flamenco que faltaba, les estaba quedando una lista muy poco RDL)
29. LO:MUESO
(No puedo con ellos)
30. REMATE
(Ya le huele, la verdad)

I Radio3 (amb la nova pàgina i els podscasts tant xulos que tenen ara, que es fantàstic i que ja era hora) han fet dos llistes. Una la seva , amb el sabadellencs ix! molt ben situats i l'altre l'han encarregat a la UFI.




Pensava acabar posant les cançons que han sonat més aquest 2008 en el meu Ipod, però no aconsegeuixo fer un copy paste de la llista així que només diré que bàsicament els grups que més han sonat al meu Ipod des de març de 2008 (i haig de reconèixer que el primer sorprés soc jo) són:

Coldplay
EA
Amy Winehouse
ix!
Joss stone
Alice russell
Antònia Font
Wilco
Sia
Aimee Mann
Cat Power

No m'esperava sobretot les dues últimes... i trobo a faltar gent que està molt avall de la meva pròpia "Ipod llista" i que m'agraden molt, però que no ser pq no escolto... ÉS a dir, em sembla que no reconeixeria aquesta com la meva llista de música més escoltada, però és així. Bé, després d'aquest exercici d'autonalisis o psiconalisis musical només em queda desitjar-vos un bon any!

Ah no, una última proposta per l'amo del blog: podries posar un petit gadget (que ve de fàbrica al blogger) i que permet fer votacions, i així podriem tenir la pròpia llista de TOP DISCOTECLA 2008!!!

Més de lo cor de la plana

Us deixo aquest vídeo que he trobat a Youtube... algú hauria de recupera la nostra tradició com ho fan aquesta gent...

Tender Forever

I per fi, després de tant temps d'espera, us puc proposar un grup (una artista) que recull el testimoni dels enyorats "The Postal Service" i posa de nou en peu ritmes i melodies. Més el primer (WIDER) que el segon disc (THE SOFT AND THE HARDCORE), hi té una bona retirada.

També us els recomano amb convicció, la de quan saps que deixes bona matèria a l'aparador.

Visiteu-la al Link de MYSPACE

Discover Tender Forever!

JOSÉ JAMES

Mescla elegantíssima de música soul i jazz (40-60%) que val molt la pena. Dels discs que més m'han agradat darrerament, us el recomano a ull clucs, sobretot, als que us agraden aquests dos estils. No és tant apte per als amics del neo soul (no és Amy winehouse, que mola molt, no dic el contrari) sinó que és una mica d'estats d'ànim complexos, més capaç de captar el Blue del Jazz.

No ho sé... jo us proposo que el tasteu i jutgeu.


Aneu per exemple al MYSPACE

Babasónicos

Ens traslladem a l'Argentina per presentar-vos a
Babasónicos, l'actual grup de refèrencia de pop/rock de tota Amèrica Llatina. Hereus dels històrcis Soda Stereo o Los Enanitos Verdes tenen una llarga trajectòria de 16 anys de bona música, que els ha portat a ser considerats el millor grup de música pop/rock als MTV Llatins, així com per revistes especialitzades, com Rolling Stones.

La seva trajectòria musical té uns inicis en l'anomenat Rock Sònic, on editen 5 discos, des del primer Pasto (1992) fins el darrer d'aquesta etapa Miami (1999). D'aquesta etapa destaquem Desfachatados, Viva Satana!, Seis vírgenes descalzas o Malón. Com veureu aquesta etapa té poc a veure amb la que ve a continuació.

Arran de l'edició de Jessico (2001) Babasónicos aconsegueixen la projecció internacional que els catapulta a les principals llistes de música llatinoamericanes, i les principals revistes musicals consideren ja aquest disc com el millor de tota la dècada en el seu estil. Infame (2003) i Anoche (2005) no fan més que augmentar el seu pes musical a tot el continent. Cançons com Putita, Yegua, Irresponsable, El loco, Capricho o El Colmo.

A principis de 2008 van treure el ser darrer disc Mucho, amb dos singles Pijamas i Microdancing. Personalment lo poc que he escoltat d'aquest disc no m'ha agradat gens. Res a veure amb els darrers discos.

Bon profit amb els videos