WILCO - KICKING TELEVISION

Us recomano amb tot l'entusiasme del que puc ser capaç, aquest disc en directe de WILCO. És la gravació d'un concert que van fer a Chicago i que és memorable de dalt a baix! Me'l va recomanar l'amic Ignasi, mític "per poders" en aquest bloc, per recomanacions tant absolutes com el Jeff Buckley o la Oumou Sangaré...

Sobren les paraules. Aconseguiu el concert i escolteu cançons com la que us deixo una mica mes avall o la impressionant "Jesus, etc.". No hi ha millor manera de començar bé un dia qualsevol....



JESUS ETC.

Port O'brien

Nova descoberta, que encara no sé ben bé com definir, però que també m'està fent picar sobre la taula i moure els peus a bon ritme. Música coral amb regust folk però molt més contundent de ritme i melodia... ei, jo que sé, és dificil de definir sense quedar com un ruc, vale?

Escolteu-ho i en tot cas, opineu què us sembla. Vagidegust

Visiteu el seu Myspace

veieu-ne un video musical (aquesta cançó és molt predicada entre els seus seguidors)



O (visca el multimedia) escolteu-los aquí:

Discover Port O'Brien!

Blind - Recordant Studio54

Diuen alguns entesos musicals que la millor cançó del no anyorat 2008 ha estat Blind, cançó d'un grup de Nova York que es diu Hercules And Love Affair, grup que crec no escoltarem gaire més. Si volien promocionar-se no dubto que ho han aconseguit, però no per mèrits propis precissament. També diuen que si no l'has escoltat a les pistes de ball ni a cap bar o cafeteria amb un mínim de bon gust musical és que o no has tingut vida social en tot l'any...o que has de canviar d'amics (i per tant de bar/discoteca/cafeteria).

Em sembla que jo entro en alguna d'aquestos dues situacions perque no tenia cap coneixement d'aquesta cançó. Vet aquí que no ha estat fins aquest any que he descobert de retruc (no volgueu saber com) Blind. I això és extrany perque Hercules and love Affair va demanar a Antony Hegarty -si, el mateix Antony dels "Antony & the Johnsons"- que la cantés. I ja sabeu la meva devoció malaltissa per l'Antony (d'aquí pocs dies us faré cinc cèntims del esperadíssim nou disc).

Blind té tot allò que recorda en part als anyorats anys de Studio 54: música discotequera, ritme ballable, lletra i música "facilona", sense gaires pretensions, moments retros i, en aquest cas, trompetes que aporten un toc quelcom diferent. Si afeguim que crec és la primera vegada que escolto a Antony Hegarty sense que sembli que plora (i nosaltres amb ell), canviant completament el seu registre musical, tenim una petita joia musical dins el món de la música electrònica.

Prova de sentir-la i no podràs negar-me que, almenys, has mogut una mica el peu. Confesa!

Joanna Newsom

Aquesta noia és una descoberta més recent. Té una veu que ben bé funcionaria pels interrogatoris de Guantánamo, però amb temps i carinyo un s'hi acostuma i acaba sent de modulació "alternativa". Es curra molt les melodies i el conjunt funciona.

Sorprenent, cosa que no és poc avui en dia...jeje

Discover Joanna Newsom!

BEIRUT

Una recomanació sincera i directa per a tots els que us agraden per exemple, el Sufjan Stevens, la música folk, els Ogres du Barback, la música francesa i la dels balcans (tot i que aquesta no ho és), els acordions i els ukeleles....

Són brutals. No us els perdeu!! Aquest grup si que el tinc ben mastegat, i a mi cada dia em sonen millor.



Us deixo el link a la web oficial

A Myspace

I una mostra de Deezer, per fer un tastet...

Discover Beirut!

Llistes del 2008

Això avui va de llistes. Primer deixo les llistes del més escoltat a Itunes (general, no US) i LastFm aquest 2008, les diferències són clares, Itunes és molt més mainstream que Last.fm, potser pq el darrer encara és molt nou:

Top Songs

iTunes
1. Leona Lewis - Bleeding Love
2. Coldplay - Viva La Vida
3. Flo Rida - Low
4. Katy Perry - I Kissed a Girl
5. Rihanna - Disturbia
6. Lil Wayne - Lollipop
7. Jordin Sparks - No Air
8. Natasha Bedingfield - Pocketful of Sunshine
9. Sarah Bareilles - Love Song
10. Rihanna - Don’t Stop the Music

Last.fm
1. Coldplay – “Viva La Vida”
2. Coldplay – Violet Hill
3. MGMT – Time To Pretend
4. MGMT – Electric Feel
5. Coldplay – Life In Technicolour
6. Coldplay – Cemeteries of London
7. Katy Perry – I Kissed A Girl
8. Coldplay – 42
9. Coldplay – Strawberry Swing
10. MGMT – Kids

Coldplay arrasa d'una manera impressionant!!!!

Top Album

iTunes
1. Coldplay - Viva la Vida
2. Jack Johnson - Sleep Through the Static
3. Juno (Soundtrack)
4. Lil Wayne - Tha Carter III
5. Sara Bareilles - Little Voice
6. Once (Soundtrack)
7. Jason Mraz - We Sing. We Dance. We Steal.
8. OneRepublic - Dreaming Out Loud
9. Across the Universe (Soundtrack)
10. Leona Lewis - Spirit

Tres bandes sonores es colen a la llista... què està passant? tot i que la de Once m'encanta..

Last.fm
1. Coldplay – Viva la Vida or Death and All His Friends
2. MGMT – Oracular Spectacular
3. Portishead – Third
4. Nine Inch Nails – Ghosts I-IV
5. The Ting Tings – We Started Nothing
6. The Kooks – Konk
7. Death Cab for Cutie – Narrow Stairs
8. Hot Chip – Made In The Dark
9. Jack Johnson – Sleep Through The Static
10. Sigur Rós – Með suð í eyrum við spilum endalaust

Ni més ni mens que els Sigur Ros es colen al top ten... Fantàstic!!! Els Hot Chip també s'ho mereixen, i pensar que al Primavera Sound els van tenir tot marginats i erem quatre gats allà ballant i miolant...

Best New Artist

iTunes
1. Santogold
2. Lady Antebellum
3. Flo Rida
4. Hercules and Love Affair
5. Katy Perry
6. Glasvegas
7. The Cool Kids
8. Jazmine Sullivan
9. Esperanza Spalding
10. The Parlor Mob

Last.fm
1. MGMT
2. The Ting Tings
3. Sara Bareilles
4. Fleet Foxes
5. Katy Perry
6. The Last Shadow Puppets
7. Foals
8. Bon Iver
9. Does It Offend You, Yeah?
10. Santogold

Els Fleet Foxes no haurien de passar desaparcebuts aquest 2008!

I pel què fa al tema estatal Rockdeluxe diu que el millor del 2008 és... (tot i que la revista encara no ha sortit):






1. PORTISHEAD
(Se veía venir, ¿no? Vale, pero insisto en que a mí el disco se me ha desinflado. Que soy mu rarito, sí, pero esto no es el White Chalk, desde luego, aunque al principio lo pareciese)
2. VAMPIRE WEEKEND
(Son grandes y punto. No sé si lo serán más veces, pero, coño, su disco se puede desgastar de tanto oírlo. Además, demuestran que no hay que sacar un disco en los tres últimos meses del año.)
3. FLEET FOXES
(Repito: es mejor el A Sun Giant que el disco, donde me dejan regusto de “pudo haber sido más”. En todo caso, en un par de años, todo Dios se olvidará de ellos, como pasó con The Magic Numbers o Band Of Horses)
4. BON IVER
(Asignatura pendiente: lo tengo por escuchar)
5. NO AGE
(Sí y sí)
6. NICK CAVE & THE BAD SEEDS
(No y no)
7. LIL WAYNE
(A mí me pilla lejos)
8. SILVER JEWS
(Up, Up, hombre….)
9. TV ON THE RADIO
(Creo que aún no han hecho el disco tremendo del que todos hablan. Ahroa son como Prince+Talking Heads, lo cual tiene un pase o dos, pero no diez).
10. DEERHUNTER
(No sé cómo puso la RDL a Cryptograms, pero aquí hay mejores canciones. En todo caso, se lo merece )

La nacional:
1. JOE CREPUSCULO “Supercrepus”
(Ya era hora. Aunque si metieron El Mundo Según en número uno, el Chinarro se merecía otro top, incluso otro puesto alto. por recalcar que no se puso El porqué de mis peinados en lo más alto en su día, digo. Pero, hombre, hay que reconocer que esta vez no han cerrado los ojos.)
2. CHRISTINA ROSENVINGE
(¿Tanto?)
3. MANEL
(Sorry, no lo he escuchado. ¿Puedo opinar sin haberlo hecho?)
4. LUCAS 15
(Pereza)
5. LIDIA DAMUNT
(Era un top tres mínimo)
6. SHOTTA
(Hostia, Shotta por delante de…)
7. SR CHINARRO
(Aparte de Los Ángeles y de alguna más, patinazo)
8. CUCHILLO
(Pereza x2)
9. TACHENKO
(Sólo por Hacia el Huracán este disco vale un potosí)
10. RUSSIAN RED
(Mejor en el directo que en esta cosa dulzona)
11. COCONOT
(Yo al Guincho no le perdono el traqueteo del Primavera Sound)
12. MARGARITA
(Lo puse una vez y no acabé de verle el sentido hardcore al asunto, auqnue es culpa mía, que no suya: me estoy haciendo mayor)
13. MARINA GALLARDO
(El disco de Marina mola excepto la primera canción. Se ha perdido la costumbre de secuenciar)
14. JOSELE
(Mejor que el segundo, pero peor que el de Lapido, otro al que también le han flojeado las piernas este año)
15. NV
(Crujidos, Morir o Matar, Dry Martini SA y alguna otra. Sí, a piñón fijo, pero aún así saca cosas)
16. LOS PUNSETES
(Me cito a mí mismo y espero que no se forme un bucle tras el que haya que pulsar unos numeritos - 4 8 15 16 23 42 - para mantener a salvo el mundo: “poner a Los Punsetes en un número 16 es como decir “no me atrevo a no meterlos, pero tampoco quiero que se les vea demasiado”)
17. MALCOLM SCARPA
(No sabía que hubiese sacado disco, pero a mí Malcom siempre me ha gustado.)
18. BALAGO
(Pereza x3)
19. CHARADES
(El mejor disco de pop vitaminado del año)
20. LA JR
(Venga, va, no hay quién lo escuche)
21. SAIOA
(Me extraña que salga, después de la crítica tan tibia que tuvo, pero me alegro. En todo caso, sólo por la foto que sacaron en su entrevista, el disco de Saioa se merecía un top 5)
22. ROGER MAS
(No comment: no lo he escuchado)
23. THE SECRET SOCIETY
(A mí me gusta, pero entre que ando escaso de criterio real, más allá de esta visión de túnel que practico habitualmente y que hay guiños demasiado personales, no me extraña que haya quien lo considere chungo-chunguísimo)
24. PLEASANT DREAMS
(Posiblemnte, uno de los grupos españoles de este año que menos me han gustado.)
25. ESPALDAMACETA
(El nombre, por Dios, el nombre es algo que me resulta fundamental para poder ponerme a escuchar discos. Son mis prejuicios y mis cosas, pero prometo oírlos en breve)
26. CREPUS zebras
(Qué voy a decir, es hora de hablar en formato mítico: “aquí empezó todo”)
27. K&K
(Bueno, ya puestos, mejor eso a considerarlos “uno de los mejores debuts de la historia”)
28. DIEGO AMADOR
(El toque flamenco que faltaba, les estaba quedando una lista muy poco RDL)
29. LO:MUESO
(No puedo con ellos)
30. REMATE
(Ya le huele, la verdad)

I Radio3 (amb la nova pàgina i els podscasts tant xulos que tenen ara, que es fantàstic i que ja era hora) han fet dos llistes. Una la seva , amb el sabadellencs ix! molt ben situats i l'altre l'han encarregat a la UFI.




Pensava acabar posant les cançons que han sonat més aquest 2008 en el meu Ipod, però no aconsegeuixo fer un copy paste de la llista així que només diré que bàsicament els grups que més han sonat al meu Ipod des de març de 2008 (i haig de reconèixer que el primer sorprés soc jo) són:

Coldplay
EA
Amy Winehouse
ix!
Joss stone
Alice russell
Antònia Font
Wilco
Sia
Aimee Mann
Cat Power

No m'esperava sobretot les dues últimes... i trobo a faltar gent que està molt avall de la meva pròpia "Ipod llista" i que m'agraden molt, però que no ser pq no escolto... ÉS a dir, em sembla que no reconeixeria aquesta com la meva llista de música més escoltada, però és així. Bé, després d'aquest exercici d'autonalisis o psiconalisis musical només em queda desitjar-vos un bon any!

Ah no, una última proposta per l'amo del blog: podries posar un petit gadget (que ve de fàbrica al blogger) i que permet fer votacions, i així podriem tenir la pròpia llista de TOP DISCOTECLA 2008!!!

Més de lo cor de la plana

Us deixo aquest vídeo que he trobat a Youtube... algú hauria de recupera la nostra tradició com ho fan aquesta gent...

Tender Forever

I per fi, després de tant temps d'espera, us puc proposar un grup (una artista) que recull el testimoni dels enyorats "The Postal Service" i posa de nou en peu ritmes i melodies. Més el primer (WIDER) que el segon disc (THE SOFT AND THE HARDCORE), hi té una bona retirada.

També us els recomano amb convicció, la de quan saps que deixes bona matèria a l'aparador.

Visiteu-la al Link de MYSPACE

Discover Tender Forever!

JOSÉ JAMES

Mescla elegantíssima de música soul i jazz (40-60%) que val molt la pena. Dels discs que més m'han agradat darrerament, us el recomano a ull clucs, sobretot, als que us agraden aquests dos estils. No és tant apte per als amics del neo soul (no és Amy winehouse, que mola molt, no dic el contrari) sinó que és una mica d'estats d'ànim complexos, més capaç de captar el Blue del Jazz.

No ho sé... jo us proposo que el tasteu i jutgeu.


Aneu per exemple al MYSPACE

Babasónicos

Ens traslladem a l'Argentina per presentar-vos a
Babasónicos, l'actual grup de refèrencia de pop/rock de tota Amèrica Llatina. Hereus dels històrcis Soda Stereo o Los Enanitos Verdes tenen una llarga trajectòria de 16 anys de bona música, que els ha portat a ser considerats el millor grup de música pop/rock als MTV Llatins, així com per revistes especialitzades, com Rolling Stones.

La seva trajectòria musical té uns inicis en l'anomenat Rock Sònic, on editen 5 discos, des del primer Pasto (1992) fins el darrer d'aquesta etapa Miami (1999). D'aquesta etapa destaquem Desfachatados, Viva Satana!, Seis vírgenes descalzas o Malón. Com veureu aquesta etapa té poc a veure amb la que ve a continuació.

Arran de l'edició de Jessico (2001) Babasónicos aconsegueixen la projecció internacional que els catapulta a les principals llistes de música llatinoamericanes, i les principals revistes musicals consideren ja aquest disc com el millor de tota la dècada en el seu estil. Infame (2003) i Anoche (2005) no fan més que augmentar el seu pes musical a tot el continent. Cançons com Putita, Yegua, Irresponsable, El loco, Capricho o El Colmo.

A principis de 2008 van treure el ser darrer disc Mucho, amb dos singles Pijamas i Microdancing. Personalment lo poc que he escoltat d'aquest disc no m'ha agradat gens. Res a veure amb els darrers discos.

Bon profit amb els videos

Boulevard of Broken Songs

Reprenem un apartat que vam començar fa unes quantes entrades, els smash-up. Després de presentar-vos segurament el millor que s'ha fet, continuem amb una barreja ben diferent a la que ja coneixeu. En aquest cas, les dues cançons principals són prou conegudes, Boulevard of Broken Dreams, de Green Day, i Wonderwall, de Oasis. I el resultat és Boulevard of Broken Songs.

S'han fet moltes versions, però n'hi ha dues que són les "oficials" i les més valorades, que van ser editades per Party Ben. Les diferències entre les dues són mínimes, la primera versió inclou les dues cançons citades més petits detalls de Travis i de Eminem (és la versió que hi ha aquí). L'altra versió es substitueix a Eminem per Aerosmith, encara que malauradament no he pogut trobar aquesta versió per veure les diferències.

Bon profit!

Emilie Simon

Emilie Simon. Ull! Abans de tot tingueu en compte com s'escriu el prenom d'aquesta Dona en majúscules, que sinó no la trobareu a l'emule. I és que aquesta francesa (que canta tant en anglès com en francès) potser no s'ha fet molt famosa per aquí, però és una altre joia d'aquestes que de vegades no recordes que tens fins que te la tornes a trobar amagada per l'Ipod i recordes com d'enganxat havies estat al primer disc i que l'havies sentit al documental aquell de pinguins tant bo i de cop veus que el seu nou àlbum ha d'estar al caure (abans del 2009)!!! I buaaaaaaaa!!!

Bé, la tia composa, canta de meravella, toca el piano i la guitarra, supervisa personalment els videoclips, és guapa i a sobre, a sobre, és simpàtica, almenys així va ser quan la vaig conèixer personalment a Paris en un concert (per un cop que em puc posar una medalla me la poso, jeje).

Però anem a pams, poso el seu primer videoclip Flowers:


És força inclassificable músicalment, però la veu és molt característica, tan pot anar de nena dolça i innocent (a Desert o Il pleut) com pot acabar cantant "I wanna be your dog" (imperdible), pot fer cançonetes que són com nanes (la magnífica To the dancers in the Rain) i que són les que més èxit han tingut o més electròniques com Song of Storm, Swimming i Dame de Lotus.

I sí, va fer la banda sonora del documental de pinguins tant famós titulat La marxa de l'emperador, amb cançons com Frozen i All is White.

I també molt interessant el Fleurs de Saison, o per a què veiu un directe amb Alica, i el contrast amb Never Fall in Love, o rareses com la col·laboració amb Tricky (un altre que hauriem de tenir per aquí també) o el bootlog que li han fet amb Graines d'Etoiles, (us deixo endevinar amb qui), o el cover de Space Oddity (d'un altre imprescindible).

Blufunk: Keziah Jones

Fa molts anys que li segueixo la pista a aquest artistàs nigerià afincat a Paris que es diu Keziah Jones i que té una sonoritat especial i que ell anomena blufunk. No és només el ritme, que també, sinó també una harmonia curiosa, un abús de la veu de falset impressionant que segueix la melodia de la guitarra, però al mateix temps la guitarra també fa el ritme... Bueno, que molt bueno.

Al principi pot costar una mica, però que de seguida es veu que és un monstru, i no us perdeu els videos que són d'una estètica impressionant. Va venir al Fòrum i va ser fantàstic el concert, tot i que erem quatre gats, així que l'endemà vam repetir. I com podia ser que encara no haguéssim parlat d'ell a discotecla?

El seu últim àlbum ha aparegut aquest setembre i és fantàstic, però us recomano començar pels tres últims dels seus 5 àlbums o per xafardejar la web que té, que està molt bé (veure més amunt), o encara millor, ja us faig jo la selecció inicial.

Comenceu per Beutiful Emilie, que és la més famosa d'ell:


I es que a més el tio és tant cool! Sha de reconèixer que té un estilàs! D'aquí podeu passar pel Rhythm is Love o podeu veure aquest directe de African Space Craft, el suurealista Kpa Fuca, el Where is Life, i finalment la més recent Kind of girl, o passar a escoltar directament tot el disc Black Orpheus o el Rhythm is Love.

I no li cauen el anells... una de les coses que m'agrada més d'ell és que també pot tocar sol amb la guitarra sense perdre pas el seu estil y tampoc en acústic. Aquí en teniu una mostra recent amb un concert a l'estació de metro de Montparnasse. O podeu veure la promo del Where is life, més antiga.

The Flight of the Conchords

Bé, com ja veieu ja he après a saltar la censura xinesa amb la utilització de proxies i tinc accés a blogger (tot i que millorable). I així aquí retorno amb una recomenació musical però que és principalment una serie increible: The Flight of the Conchords. Us la podeu mirar a través dels recursos que trobareu a OvGuide (una web que cal conèxier) i és una sèrie brutal amb numeros musicals incertats, a mi m'encanta... ja fa uns mesos que vaig anar mirant episodis i ara que no puc la trobo a faltar i m'he baixat el CD que em pensava que seria infumable i... doncs no! Business Time o Most Beautiful girl in the room continuen essent molt divertides.... o potser és pq recordo la serie? So she is so hot, Boom, i tape of love també...

Vaja, no us els deixeu perdre!
Ja se que potser vaig tard pq ja fa mesos que la serie ronda per aquí, però també crec que abans de recomanar alguna cosa s'ha de païr per estar-ne segur.
I sí, té algo d'IT crowd... abans de que no ho digui algú... jejeje.

Bé, espero que rigueu molt amb aquesta parella de novazelandesos talossos i molt divertits. Ah, per cert, naturalment les lletres són fundamentals!!! Amb frases mítiques! Pels despistats sempre podeu llegir les lletres a lyricsmania, però s'entén bé, eh...

Us deixo la de The most beutiful girl of the room:

Looking at the room, I can tell that you.
Are the most beautiful girl in the...room.
(In the whole wide room).
And when you're on the street, depending on the street.
I bet you are definitely in the top three.
Good lookin' girls on the street.
(Depending on the streets).
And when I saw you at my mate's place.
I thought...what, is she, doing...at my mate's place.
How did he get a hottie like that to a party like this?
Good one, Dave.
(Ooh, you're a legend, Dave).

I asked Dave if he's going to move on you.
He's not sure.
I said "Dave, do you mind if I do?"
He says he doesn't mind.
But I can tell he kind of minds.
But I'm going to do it anyway.

I see you standing all alone by the stereo.
I dim the lights down to very low, here we go
You're so beautiful.
You could be a waitress.
You're so beautiful.
You could be a air hostess in the 60s.
You're so beautiful.
You could be a part-time model.
But then I seal the deal, I do my moves.
I do my dance moves.

Lets travel through, just me and you.
As other dudes around you on the dance floor.
I draw you near, lets get out of here.
Lets get in a cab. I'll buy you a kabob.
I can't believe. I'm sharing a kabob.
With the most beautiful girl I have ever seen with a kabob.
Oh, why don't we leave?
Lets go to my house.
We can feel each other up on the couch.
Oh no, I don't mind taking it slow.

Cause you're so beautiful...
Like a tree. Or a high class prostitute.
You're so beautiful.
You could be a part time model.
But you'd probably still have to keep your normal job.
A part time model.
Spend part of your time modeling.
And part of your time next to me.

My place is usually a bit tidier than this.

The Sundays Drivers

Tinc ganes de llençar-me a la piscina, així que senyores i senyors us presento el millor grup de música indie d'Espanya a la actualitat, The Sundays Drivers. Com sé que la piscina té aigua i jo sé saltar molt bé, no tinc problema en presentar-vos aquest grup de Toledo (del mero mero Toledo) que ja té 3 discos al mercat, el darrer sota el títol Tiny Telephone (2007), a més d'una edició especial que es va fer a nivell internacional amb el segon disc.

Nascuts musicalment parlant al 1999 tenen un important recorregut per escenaris espanyols, francesos o holandesos. Aquests dos països els han portat molt bones notícies i són especialment estimats, com ho demostra el fet que hagin fet gires per tots dos països (fet no gaire habitual per grups espanyols...i menys que estiguin fora del circuit comercial habitual).

Passem de les bones paraules als fets, així que us presento un petit resum de les millors cançons que han tret en aquests anys de carrera.

Do It el seu gran èxit actual i que per variar us sonarà molt i molt; la gran On my mind; la genialitat de Often; la GRAN Time Time Time; Paranoid; Day in Day out; Better If I, entre moltes d'altres.

Qui deia que un grup espanyol que canta en anglés no té futur ni dins ni fora d'Espanya? The Sundays Drivers és una mostra de que és més que possible.

Música sense gaires pretensions més que entretenir i passar-ho bé. Sonen molt bé, i la veu del cantant és, apart de càlida (no ho dic jo, sino els entesos), és bona al disc...i lo més complicat, en directe. I diuen les males llengues que els seus concerts són absolutament espectaculars. Haurem de comprovar-ho, no?