Podcasts musicals

Ei, poso una nova etiqueta per recomanar podcasts. Jo recomano els següents:

Delicatessen (de tot i en català, a Icat)
Podcast del programa Silenci? (cada setmana el programa sencer en un podcast de video per a l'ipod, fantàstic)
Intheplacetobe (hip hop, electrònica, etc. de calité)
Ron Carter - Dear Miles (Jazz)
BBC Radio 1 Introducing (main, mainstream, però lo last of the last)
Release Yourself (Roger Sanchez, electrònica matxacona amb un toc de calité, perfecte per anar a córrer)
Club de Jazz www.elclubdejazz.com
Una tarda a l'òpera (Icat)
ScannerFm (diferents programes com Street Soul o Ondas del Espacio Exterior)

Algú s'anima a fer noves sugerències?

Algú sap d'algun bon buscador de podcasts?

Algú pensa anar al concert de Of Montreal d'aquest divendres?

Sigur Ros - með suð í eyrum við spilum endalaust

Els Sigur Ros acaben de treure nou àlbum de títol irreproduïble i que en anglès es traduïria com "with a buzz in our ears we play endlessly", tot i que tinc l'islandès robellat, jejeje.
D'entrada aquest nou disc que ja fa mesos que circula però que ha tardat a arribar al meu ipod, no m'ha agradat tant com els anteriors, la qual cosa és el millor simptoma per a què s'acabi convertint en un dels meus àlbums preferits del 2008, com m'ha passat amb amb tots els altres d'aquest grup islàndic o islandès tant brutal. I si hagués de destacar alguna cosa és que potser és una mica més "marxós", o amb més ritmes, que la majoría dels seus predecessors.

Bé, si no els coneixieu ja tardeu, però no tingueu pressa a que les seves cançons etèrees us arribin ràpidament, sinó que són discos que necessiten d'una degustació lenta, tranquila, pausada... jo diria que amb cascos o a tot volum estirat al sofa, tombona, nit estrellada o platja deserta, un porret. Com a molt es poden compartir amb aquella persona estimada... en silenci, pell de gallina i ulls plorosos... i això sense entendre ni un borrall de les lletres. De fet, si només em pogués endur 10 discus a una illa deserta un d'ells seria dels Sigur Ros. Segurament l'Aedipus Reg. Però bé, també hi ha qui diu que són uns pesats que només saben fer música per a finals de pel·lícula...

Algunes cançons:

Staralfur (petit format i acústic)
Svefn eg englar (en directe)
Saeglopur
Hopippolla
Glósóli
Untitled 1
i tots els que ells mateixos han penjat al youtube

Alguns links
http://www.ocnos.com/
http://www.myspace.com/sigurros
Podeu veure la peli que han fet ells mateixos aquí Sigur Rós - Heima (97 minuts)
L'All tomorrow parties, un concert brutal per aquí (només mireu com comença... i la resta de 40 minuts passen sols). Per l'emule en trobareu molts més i millors.

I per cert, aprofito per acabar amb un regal d'última hora, NATTURA, que és la darrera cançó de la Bjork que s'hauria d'estrenar el próxim dia 20 però que ja correr pel youtube... amb en THom Yorke (de Radiohead).

Jason Mraz

Cantant polifacètic com el que més, Jason Mraz és una de les promeses més fermes del panorama musical nordamericà. Teloner durant alguns anys de grups tan important com Alanis Morrissette, Bob Dylan o els mismíssims Rolling Stones, barreja sons tan dispars com el hip hop, el jazz, el pop i el rock convertint cada cançó en una barreja de sons tant variada com productiva.

Ja ha publicat 3 discos, el darrer l'any 2008 sota el títol de "We Sing. We Dance. We Steal Things". Té una discografia prou completa, que li ha suposat ser nominat als grammys l'any 2005, possar un dels seus hits com a cançó principal de la sèrie nordamericana Ugly Betty , o fer un duet meravellós amb James Morrison .

A més el canvi de registre et pot fer estar ballant a una pista de ball com tranquil.lament veient el carrer en mig d'una pluja tot recordant temps passats.

Us deixo un ventall de cançons del Jason Mraz que resumeixen la seva carrera musical fins el moment, destacant I'm Yours , Geek in Pink , Butterfly , o del seu primer disc The Remedy

SARAH VAUGHAN

La millor intèrpret d'un gran tema...

TAMMI TERRELL i MARVIN GAYE

Buscant per internet, he trobat aquest vídeo d'un clàssic "ain't no mountain high eniugh"que cantaven el duo format per aquest dos músics. La història és una mica trista, ja que la Tammi Terrell va caure malalta i va morir sobtadament al 1970, fet que va provocar que el Marvin Gaye es retirés durant tres anys dels escenaris. La carrera d'ell a partir de llavors, és prou coneguda, però no em volia estar de fer un petit homenatge a aquesta noia, que em sembla absolutament espectacular, i capaç de fer les caigudes d'ulls més impressionants que he vist en anys... Vagi per ella.

El vídeo és a l'hora, la prova de que amb quimica com la que hi havia entre ells dos, no calen ni efectes especials, ni ballets, ni gran coreorafies. Al mig del carrer, amb el metro passant i gent abandonant l'escena...

La dècada dels 90

Encara als noranta feia varis amb cassette de la ràdio, i descobria el Nevermind de Nirvana o el Debut de la Björk, però això no impedia que tingués debilitats musicals d'aquelles que amb el temps es transformen en verdaderes CONFESSIONS!!

1: Artista (per dir-ho d'alguna manera): Snow
Cançó: Ice, ice, baby.

Sí, sí, encara ara la puc escoltar i recordo perfetament tots els detalls de la cantarella d'aquest canadencs exconvicte que es va forrar amb aquesta versió. El video no té desperdici.

http://es.youtube.com/watch?v=Vp-is6S_b_g

2: Artista: MC Hammer
Cançó: U Can't Touch This

Realment, els estilistes de llavors, ara mateix es deixen el sou al psicoanalista. Jo ho reconec, per mi, temazo.

http://www.youtube.com/watch?v=DcNUx0-XEfw&feature=related


3: Artista: KLF
Cançó: 3 a m eternal (en tenen més...)

El video recordo que va ser polèmic per començar amb uns sons de metralladora...

http://www.youtube.com/watch?v=LXEOESuiYcA&feature=related

4: Artista: C&C Music Factory
Cançó: Gonna make you sweat (everybody dance now)

M'encanta el so 90's!

http://www.youtube.com/watch?v=b714Wi4CDsQ

5: Artista: Color Me Bad
Cançó: I wanna sex you up

Si algú m'ha vist ballar, ara ho entendrà una mica més.

http://www.youtube.com/watch?v=K9li1w2sMyE


Fins aquí les meves primeres confessions en forma de hits....no patiu que tot torna i els noranta no en seran l'excepció.

GONZALES

Voldria recomanar aquest artista polifacètic EN MAJÚSCULES, que tant aviat ha passat èpoques de raper de collaret d'or i xandall, com de pianista finíssim... i ara amb nou disc, que no és ni una cosa ni l'altra...

Si és cert el que diuen que pels seus amics els coneixereu, cal dir que entre els amics d'aquest músic canadenc hi ha la FEIST (que va ser una de les primeres recomanacions del Bloc), en Jaimie Lidell (que va venir poc després) o d'altres músics de nova fornada, com en Mocky i companyia...

Aquí els podeu veure tots junts, amb una cançó del Jaimie Lidell...

Gonzales - Multiply ft. Jamie Lidell
Cargado por taodan

Agradarà més o menys, però és un tio a seguir amb una gran capacitat per fer música.

Us deixo amb una cançó del seu disc de 'solo piano' que he descobert fa poc i m'agrada molt.

Discover Gonzales!

I també, una de les cançons del darrer disc "Soft power", el vídeo de la que es presenta com a single, que podreu trobar a la seva web de MYSPACE

La dolçor feta veu. Randy Crawford

La gràcia de la música es que hi ha tanta varietat que segons el teu estat d’ànims o fins i tot aprofitant el que estiguis fent (llegint, treballant, passejant, netejant els vidres, prenen el sol a la platja, practicar la teoria de les abelles i les flors, etc.) pots canviar de registre musical i quedar-te tan ample.

Vet aquí que reconec que la veu d’aquesta senyora m’ha acompanyat en molts moments de la meva vida. La vaig descobrir arran d’una cançó que segurament molts haureu escoltat alguna vegada que es diu Fallen, en la versió a duet que van fer Randy Crawford i Sole Gimenez (Presuntos Implicados), una d’aquelles cançons que, personalment, em posen els cabells de punta. http://es.youtube.com/watch?v=_ZobluGy3Ks

Miss Crawford és una de les veus més importants del Rhythm & Blues nordamericà des de fa la pila d’anys i la seva discrografia està plena de jazz, soul i R&B. Reconeguts èxits com Cajun Moon, Knockin’ On Heaven’s Door o When I Lose My Way la van convertir en llegenda viva de la música negra. Després d’alguns anys en que la seva música no era tan popular, Quentin Tarantino -arran la banda sonora de Jackie Brown- va tornar a fer-la popular amb la seva versió d’una mitica cançó dels Crusaders...de 1979...Street Life http://es.youtube.com/watch?v=Uv8A163qT5I

Actualment la tenim de gira amb el gran Joe Sample (Crusaders) http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=120735876

Hootie & The Blowfish

Aquesta podria ser la història de molts grups musicals que veuen com la fama i l’èxit marxa quasi tan ràpid com va arribar. Els Hootie & The Blowfish varen néixer al 1986 a l’estat de Columbia de la forma en que han nascut molts altres: companys de la universitat bla bla bla…ja sabeu el que continua. Al 1993 el seu primer disc d’estudi Cracked Rear View els catapulta a lo més alt del panorama musical nord-americà, aconseguint ser l’àlbum més venut a tot el pais l’any 1995, amb cançons tan bones com Hold my hand (brutal), Let her cry o Only Wanna Be With You.

Els següents dos discos encara els manté musicalment dalt del panorama musical nord-americà. El canvi de mil·lenni no els va anar gaire bé, i des de llavors que no aixequen cap.

Encara recordo el dia que, quan era seguidor incondicional de Friends, estava assegut al menjador veient un nou capítol i, oh sorpresa, l’argument del dia eren els Hootie & The Blowfish http://es.youtube.com/watch?v=FxuJldm9UCs

Us deixo la web del grup, on per sort, podeu escoltar el disc en viu que van fer fa temps. Malauradament el directe no és del meu gust, ja que és de la època country que van tenir, i clar…no es lo mismo. http://www.hootie.com/

LES OGRES DU BARBACK

En aquest post, hi conflueixen massa coses per poder expressar-les amb paraules...

Tant sols diré que aquest és un grup que em porta records d'una època de la meva vida plena de felicitat i petons robats pels carrers.... No és que em queixi de l'avui (pas du tout), tant sols... és un record que em vé acompanyat d'un gran somriure (aquell que es somriu amb la panxa... aquell). Eren els temps de les primeres vegades... i tots sabem el que això vol dir... ;-)

Temps en que França era una utopia, feta de grâtin dauphinois i minuts que queien lentament, al telèfon.... El ogres, sempre seràn especials.

Espero que us agradin.

Discover Les Ogres de Barback!

Discover Les Ogres de Barback!

Pecats musicals: ADRIANO CELENTANO

També voldria donar el meu suport a l'iniciativa del Roger de confessar els pecats musicals. Si... sota la façana pública, hi corre un nostàlgic de les americanes de grans solapes, les ulleres de sol al cap i les cadenes d'or al pit (que per desgràcia no tinc pelut com lós yogui... ja seria ideal)

Cada estiu des d'en fa un parell, escolto amb devoció l'Adriano Celentano, que reconeixe-m'ho, té enormes cançons de guateque, com "24.000 bacci", o la sobèrbia "Si é spento il sole".

Que gran.

Discover Adriano Celentano!

THE CINEMATICS

I pa que no sigui dit que desatenem a les ànimes marxoses, us deixo també un altre grup, que podria recordar el reguitzell de grups sorgit sota el paraigües dels Franz Ferdinand, Arctic Monkeys, Kaiser Chiefs... ja sabeu, redescobrint les guitarres que clamen al cel una resposta, i les bateries que s'emparren en trencar plats i la caixa (jeje)

A mi m'han agradat força. Us deixo el link de Myspace, i un xupito al deezer, a banda de la web oficial

Discover The Cinematics!

ANDREW BIRD

Per a que el ritme no decaigui, us deixo una descoberta recent (quina gran eina és el Deezer) que conté pinzellades del gran Sufjan Stevens i potser també de l'Anthony and the Johnsons, amb la lírica del Jeff Buckley a voltes... Moltes majúscules per parlar d'un músic que conec fa poc, ho accepto... per tant, el temps i els vostres comentaris diràn...

Us deixo una cançó del deezer, i l'enllaç al seu Myspace

Discover Andrew Bird!

Confessions de migdia

Ho admeto, he caigut. Com a bon "pufesional" que soc acostumo a escoltar pràcticament tot el que pugi dels cantants o grups que recomano o, en el seu defecte, deixo al generòs públic que ens llegueix que en faci una personal valoració. Vet aquí que fa uns dies vaig parlar d'un grup irlandès, comercials ells, que es diuen The Script.

Coses de la vida, i si em permeteu continuaré dient que és per culpa de la meva mania d'anar a còrrer amb música, m'he enganxat literalment a dues cançons de les que no en vaig parlar la darrera vegada. Tinc la mala costum de poder escoltar una cançó que m'agrada tranquil.lament 50 vegades seguides, i quedar-me tan ample. I és el que em passa ara mateix.

Com a terapia crec pertinent, a banda de confessar, deixar-vos les dues maleïdes cançons per veure si algú més cau, o simplement comproveu que necessito urgentment atenció psiquiàtrica pel meu mal gust musical.

http://es.youtube.com/watch?v=IJU5UDwHFak If you see Kay

http://es.youtube.com/watch?v=8Bp13TeFNrw Breakeven

En fi, coses pitjors s'han vist...no all saints?

Rapture Riders

O lo que és lo mateix, The Doors i Blondie. Avui faig una crida internacional per a que es declari a "Rapture Riders" el millor smash up del món mundial. Aquesta increïble creació musical és la suma de dos clàssics, el primer "The Rapture" de Blondie i el segon "Riders on the Storm" dels mítics The Doors. No acostumo a defensar els smash up, més que res perque la majoria deixen molt que dessitjar i només aconsegueixen destrossar les dues cançons que es barrejen, PERÒ (en aquest cas en majúscules) em trec el barret davant de “Rapture Riders”.

Com diria cert el fundador d’aquest blog, això és calité (i no Paquito Chocolatero)

Jo es que després d'escoltar nosequantesvegades aquesta cançó crec que no tinc paraules per descriure-la.

http://es.youtube.com/watch?v=dnhKPw2NXIw

PD. Qui no mogui cap part del seu cos només començar a sentir aquesta cançó...no és humà ni té sentiments ni oïda ni ná de ná.