BOBBY AND BLUMM

Aquesta és una recomanació al vol, ja que el disc, de moment no sóc capaç de trobar-lo enlloc, però l'estic esperant amb candeletes (si no m'equivoco, el publiquen demà)... els vaig poder sentir a la radio, on feien presentació del disc, i em van agradar força. Una primera recerca a internet ja em va donar el primer disgust, ja que van tocar a Barcelona farà un parell de mesos... en fi...

Es tracta d'un duet ad hoc, ja que la cantant, que és sueca i es diu Bobby Baby per a més indicacions, actúa com a solista, en molts d'altres projectes.

La segona veu (i diria la guitarra) és del Frank Blumm, un altre músic alemany.

És música suau, lenta... a mi em fa a dia de pluja darrere d'una finestra, pe`ro suposo que a cada un li portarà imatges del seu moment precís i indicat per poder escoltar la seva proposta.

Podeu escoltar-los al link de myspace, i jutgeu per vosaltres mateixos si us agraden o no...

PERRY BLAKE

No podia inaugurar la meva aportació a aquest blog d'una altra manera que no fos parlant de Perry Blake. Aquest cantautor nascut a Irlanda ja té a les seves esquenes 8 discos en 10 anys (6 d'estudi, una BSO i un "live" amb el Cirque Royal de Brusel.les), que es diu ràpid. Prolífic? no direm que no.

La seva música no es gaire coneguda per aquestes terres, però és molt seguit a França i Anglaterra. Molts defineixen la seva música com a depriment i massa intimista, fet que la seva particular veu no ajuda gaire a discutir aquesta realitat. No negarem que la seva música no és la millor acompanyant per una nit boja de ball a qualsevol discoteca, però si us puc assegurar que gaudireu de les lletres i sobretot de la força que li dona a cadascuna de les cançons.

La seva discografia inclou la banda sonora d'una de les pel.lícules de temàtica homosexual més importants dels darrers anys, Presque Rien - Come Undone, on destaquem una d'aquelles cançons que et posen els pels de punta Wise man´s blues.

Del disc que us presento -editat l'any 2006- destaquem dues cançons, I got what I wanted i If you don't want me. No cal dir de què van, oi?

Si qualsevol d'aquestes tres cançons us aporten alguna cosa, no dubteu en tenir a Perry Blake com acompanyant en les vostres tardes de manta i sofà, passejant per la platja o aquells dies que voleu només recordar.

Per desgràcia el nostre sempre socorregut Youtube no té una llista gaire àmplia de videos musicals de Perry Blake, però sempre va bé donar-s'hi una volta. Ja us dic ara que tindreu almenys 3 grates sorpreses (vinga va, ja us dic una, la versió "moderna" que fa d'un dels seus clàsics Ordinary Day amb la guapíssima Nancy Danino). No us amuineu, d'ella ja parlarem en una altra ocassió.

OUMOU SANGARÉ

I com totes les recomanacions directes de L'Ignasi, una nova artista que va directa al num.1 del meu MP3... es tracta de la diva de la música malienca, la Oumou Sangaré. A tots aquells que us agradi la música africana, no us la podeu deixar perdre per cap motiu.

Jo trobo que és música genial per començar el dia, però reconec que s'escau en qualsevol moment...

Teniu l'enllaç a la seva web

AT THE DRIVE IN

I la recuperació d'uns clàssics... he tornat a escoltar discs d'aquest grup, que vam poder veure fa força anys en directe a la sala Sidecar, i que ens van deixar a tots amb la boca oberta, per la força del directe.... eren brutals.

Amb el temps (es van dissoldre al 2001) crec que es pot dir que no han perdut. O almenys a mi, em continuen molant. Ara, cal fer l'avís que es tracta d'un grup de Hardcore, i que per tant, potser no són del gust de tothom.

Podeu fer un tast aquí

GILBERT I SULLIVAN

Això si que reconec, és una proposta arriscada i que no agradara a la majoria... a alguns, em cnsta que si (especialment, al Jordi, que fan mil·lenis que canturreja les cançons del Mikado...)

He recuperat moltes de les obres d'aquests dos clàssics del teatre musical d'opereta, en part, propulsat per les moltes referències que se'ls hi fa a la sèrie de TV de "El Ala Oeste de la Casa Blanca" que m'ha tingut força enganxat, darrerament...

Tenen algunes obres molt xules, la més popular de les quals és segurament el Mikado, que ja sabeu que vam poder veure fa molts anys, representada per Dagoll Dagom i adaptada al català. Al meu parer, són obres prou divertides (imagineu una opereta) però les melodies són molt bones... i s'hi poden veure flaixos que permeten identificar la llavors de moltes altres obres del teatre musical (diria per exemple, que la presentació del Lord executor del Mikado és l'arrel de la presentació d'un altre personatge carismàtic, el taberner pocavergonya dels miserables....)

En fi, per als que no els conegueu, us deixo un petit resum que apareix a wikipedia

CAMILLE

Després de força dies absent, em reincorporo a la dinàmica de recomenar de tant en tant, alguna coseta... Aquí us deixo una de les darreres descobertes, es diu CAMILLE i vindrà per al proper Festival Sónar...

Jo estic escoltant un disc curiós, que es diu "Le fil". Si no m'equivoco (tot just acabo d'aterrar-hi), és el darrer... reconec però, que també podria ser el primer, o fins i tot, l'únic... ;-)

A veure què us sembla. Feu una ullada a la web

RAHSAAN PATTERSON

Aquest músic és una descoberta recent, gràcies aquesta vegada a l'Uri...al que dec tantes altres descobertes musicals d'envergadura! Encara és aviat per dir un disc o un altre; de moment, estic tot just començant a tastar l'etílic "Wines and Spirits" i una mica de "Love in Stereo".

Si us agrada la música vocal, amb pinzellades de rithm and blues revisitat, us pot fer el pes. Miraré d'ampliar el post a mesura que el conegui millor.

No us el deixeu perdre però, pinta molt i molt bé!

Un parell de links, a la web oficial, i a Youtube, també aquí , o al seu lloc a myspace

FACTO DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

Un grup genial.

Vaig veure que venien a Sabadell i com que ja feia temps que em tenien encuriosit (els havia vist en algun programa de nit del 33), vaig buscar a veure com sonen.

És una meravella, de molt bon rotllo per qualsevol moment. I bé, tothom parla meravelles de la veu d'ella... no seré pas jo qui contradigui la majoria, al contrari. D'aquelles veus que et farien interessar-te per l'estat civil d'ella...

No us els perdeu. Jo estic escoltant el darrer disc, 'La luz de la mañana'. Canten en castellà, excepte mínimes frases en català. Els incloc però, encara que no passarien el criteri de Frankfurt...

Deixo un link a theirspace

PS. Per la iimatge, diria que el programa era el 'Silenci'.... shhst!... si, a vegades el miro, vale???

JORGE DREXLER

Què dir del Jorge Drexler.... l'home m'ha acompanyat (i de veritat) en moments complicats de la vida, en els més alegres, m'ha fet ballar, i cantar com pocs músics ho han fet.. només dir que encara que no us agradi, heu de deixar-li una oportunitat, perquè resulta que realment, té ganes de comunicar coses veritables.

Estic gairebé segur que alguna de les cançons us dirà el que necessiteu sentir esteu en el moment vital en el que esteu...

Vaaaa.... feu la prva i veureu com no us desenganya.

Sóc incapaç de posar una llista de les cançons que m'agraden (en part, al fer-ho potser em despullaria massa i tampoc cal, qui ha de saber, ja sap). Per tant, públicament recomanaré el disc 'Llueve' i 'Frontera', que a mi m'agraden molt.

Que cada un busqui el que més li convingui. ;-)

I a disfrutar.

JAMIE CULLUM

Mentre escric aquest post, escolto algunes de les millors cançons del músic que us proposo, el Jamie Cullum, una revisió superfresca del Jazz passat per filtres de rock i pentinat per agradar a tothom. Transmet energia, virtuosisme amb el piano i ganes d'agradar... no sé si hi estareu d'acord, però fa la sensació que el tio s'ho passa de conya tocant aquesta música...

Recomanat al 100%

Teniu el link a la pàgina oficial

i a youtube, algunes de les cançons que a mi més m'agraden, com Next Year Baby o Nothing I do...

Vagi de gust!

THE POSTAL SERVICE

Alguns de vosaltres ja els coneixeu... i si no, correu insensats!!!

Per mi va ser la descoberta de l'any passat, i no puc estar-me d'assegurar el tanto i incloure'ls al blogg.

Aquesta banda de dos membres, dedicats a fer 'electronipop', ha fet algun dels discs més rics en ambients i sensacions que he sentit. A mi particularment, em van agradar molt com a complement a la lectura dels llibres més recargolats de l'Haruki Murakami... però això ja seria matèria d'un altre blogg!

L'enllaç a la seva web oficial us permet veure una mica les bios, i descarregar algunes canços i uns fons de pantalla, suggeridors d'aquesta calma abans (o després) de la tempesta que creen sintetitzador en mà.

SEU JORGE

Continuem vessant el contingut del MP3. En Seu Jorge és un músic que en podríem dir, de nova Bossa Nova (si s'accepta el terme, es pot incorporar) que té propostes xules, en especial per a mi, el disc 'CRU', però que recordareu per les seves versions a la mitològica pel·licula 'LIFE AQUATIC', on interpretava un navegant aferrat a una guitarra, que no deixava de fer versions del David Bowie.... suposo que ja està situat.

Potser us vé de gust fer la prova, tastant alguna cançó a la web oficial

UMPAH-PAH

Ho dic ben alt: sóc un fan incondicional d'aquest grup ja dissolt, des que els vaig veure (compte, no és poca cosa) en directe al primer concert en actiu de la meva vida, al camp de futbol de la vil·la d'Anglès. Encara tenia els pares uns metres darrera, però jo ja portava pantalons texans desfilats i el meu mocador de l'estelada... tocaven els Pets, Sangtraït... què us he de d'explicar.... en fi, des d'aquell concert es van convertir en el meu grup preferit.

En honor a la veritat, he de dir que per edat, entorn i possibilitats 'màgiques', he disfrutat més d'altres concerts, però aquell primer va ser superguai i totalment flipant (en terminologia a l'ús en aquells dies).

L'Adrà Puntí ha continuat fent coses molt interessants, perquè és un músic amb fonament, però sentimentalment, estic molt a la vora de la meva cinta de casset del 'Raons de pes' (que és negra per a més senyes).

Des de fa uns dies que em va tornar a picar el cuquet, he tornat a cantar 'La cachimba i els rostolls de l'angelina', la inconmensurable -i tant terapèutica els diumenges- 'Bevent passat', o 'Raons de pes'.... Amb aquest acançó, succeeix aquell fenòmen extrany que es dóna quan la cançó que més t'agrada del disc és la cançó que li dóna nom, i que mai ha estat el hit del disc... un lligam sentimental, com dient -ei, als de la banda! no desespereu... a mi també em molava...

ENANITOS VERDES

Aquest grup no el coneixia, però ha estat gràcies al Sergio, que hi he arribat. Només he sentit aquest directe, però ja es nota que és un troç de grup, que pel que em comenta, mou multituds a l'argentina.

És un tipus de música amb ritme i melodia, compatible amb els dies que un té ganes d'escoltar Amaral, i de tornar als himnes, i als encenedors a l'aire, i els milers de persones que fan companyia en un concert...

Copio paraules de qui en sap més, per oferir informació contrastada....

Son 25 años de rock, una larga trayectoria, que los ha llevado por el mundo difundiendo los sonidos tan particulares y característicos de la banda. Son muchos años de andar por el mundo pregonando los sonidos rockeros mendocinos. Por eso Los Enanitos Verdes decidieron junto a Universal Music editar un trabajo en vivo sobres las giras que hizo el grupo en el 2004. Así se edita "Enanitos Verdes en Vivo", con tomas de los los shows en Tijuana, México, y en Phoenix, Estados Unidos.

HOMENATGE A L'OVIDI

Aquesta entrada al blogg no és pas de novetat, és més que res, una confidència, una invitació a fer un pas que si no heu fet mai encara, us pot revelar un dels millors intèrprets que hem tingut en aquest país, i que si bé periòdicament s'alcen veus per destacar-ne la memòria, mai serà del tot recompensat per l'esforç i l'alegria i la inteligència que va posar en les seves poesies cantades. Abans d'haver-lo escoltat mai, ja me'l sentia mig meu, encara no sé dir el perquè. Recordo una primera vegada de sentir-lo, amb pocs anys i en una d'aquelles taules verdes de l'escola, haver-lo escoltat recitar les bondats dels oficis que li havia revelat Salvat-Papaseït. Potser de llavors (qui ho sap?) em vé el desig ocult de ser fuster i caminar sobre serradures de mantega, o de treballar cantant (cosa que per sort i paciència dels meus companys, he pogut realitzar no sense rebre algún 'ejem-ejem' de tant en tant)... potser amb la idea de deixar una feina més fresca i ben feta.

No me'n vaig per les branques però. Us animo a tots a coneixer l'obra (força extensa) de l'Ovidi i el Toti, el millor guitarrista que he sentit, sobrat de tècnica i temperament, i un company i amic perfecte per a l'objectiu.

Potser una bona finestra per entrar-hi, és escoltar el concert a l'Olympia, ple de grans cançons i de paraules reveladores (també de rebel·lia). A mi també m'agrada moltíssim el disc dedicat a la poesia de Salvat-Papaseït (un altre geni que va marxar abans de temps, i que generosament et dóna l'aire que la tuberculosi li negava a ell, com vaig sentir dir un dia, veient bona tele, que també n'hi ha i força). O una mica més fosc, però absolutament real i contundent, és un disc dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés, 'Coral Romput', que és un viatge a Itàlia i a Burjassot, sense moure's de casa. També escolto ara, el recent homenatge del Toti Soler a la seva obra comuna, que va girar l'any passat per Catalunya amb el nom de '10 catalans i un rus' i que és també un disc, que permet apreciar més netament l'aportació del Toti a l'equip (no parlo de futbol, eh? ;-)

En fi, no sóc pas un entès en l'obra de cap dels qui anomeno. Només els sento a la vora, i m'acompayen en alguns moments particulars.